veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

actualització: 10 mesos de crudivegana

Hi ha gent que quan sap que ets vegana i, encara més, crudivegana pensa que menges molt poc i que et deuen faltar nutrients, que deus tenir carències. Res més lluny de la realitat. Si em vaig embarcar en aquest estil de vida va ser per salut, per cerca del millor estat físic i mental. Sóc vegana des de fa 4 anys pels animals, per no contribuir en la violència i tortura dels éssers del nostre planeta, per mostrar el meu rebuig contra el sistema i el sistema capitalista i consumista aberrant. Crudivegana des de fa 10 mesos ho sóc per salut.

2016 05 03 síndria terrassa 1He arribat al crudiveganisme buscant la manera més natural i simple d’alimentar-nos, d’aliments que ens són naturals i fisiològics i que ens donen TOTS* els nutrients que el nostre organisme necessita. I encara més, buscant la manera de poder menjar intuïtivament, sense restriccions, sense comptar res i menjar fins al punt òptim de satisfacció. A través d’una alimentació crudivegana basada en fruites i verdures això s’aconsegueix. Menjo el que vull, quan vull, quant vull, fins que dic prou. I sé que el que estic ingerint és el que el meu cos necessita per estar en el seu estat òptim. No hi ha sensació de culpa, de dir «va una miqueta» sabent que allò no és un aliment real, no hi ha químics estranys que el cos no reconeix, no hi ha suport a l’explotació i a l’abús animals. Estic molt agraïda d’haver trobat aquest estil de vida i que hi hagi tanta gent que el segueix i comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, per ajudar als principiants amb les dificultats del canvi i dels començaments. Això és el que precisament tracto de fer també compartint aquests posts al blog, però, més encara, amb les publicacions molt més periòdiques al Facebook i quasi diàries a Instagram, on solc posar receptes i plats del que menjo en un dia, així com sensacions al voltant d’aquests. Podeu seguir-me en aquestes dues xarxes i hi trobareu informació i inspiració diàri a.

Aprofito que estic fent aquesta reflexió en veu alta per fer una actualització de com m’està funcionant l’alimentació crudivegana. Els qui aneu seguint-me a través dels posts i, si no, ara us ho diré, vaig començar aquest camí en l’alimentació crudivegana l’agost de l’any passat (2015) i vaig llançar-me al repte d’un mes sencer d’alimentació crudivegana al setembre de 2015. Vist en retrospectiva, aquell mes va ser molt fàcil, el vaig fer sense quasi esforç i eren els meus inicis alimentant-me d’aquella manera. Abans de l’agost, era ja vegana des de feia uns quatre anys, però menjava molt diferent: (more…)

armari minimalista

Heu sentit a parlar del Projecte 333? És un experiment que fa que hagis de jutjar en profunditat el contingut del teu armari. És un repte per a qui vol simplificar la seva vida i no sap per on començar: l’armari és un bon inici.

Es tracta de triar un màxim de 33 peces de roba per als següents 3 mesos i vestir-te sense res més. Es recomana fer-ho per estacions, així que d’aquí poc començarà la propera temporada ja que en breu comença la primavera i la roba que ens farà falta serà diferent de la que ens hem posat durant l’hivern.

Per què 33 peces? Se suposa que les dones fan servir només un 20% de les peces que tenen al seu armari. 33 és un nombre suficient perquè puguis vestir-te sense que es noti que sempre fas servir la mateixa roba.

Els avantatges que es pretenen aconseguir minimitzant les peces de roba són (more…)

no poo, no xampú

Fins ara només havia estat escrivint sobre alimentació. Però hi ha moltes altres àrees que tenen a veure amb la salut i amb aquesta vida de sabor autèntic que des de fa tres anys que parlo en aquest blog. Des de no fer servir plàstic, ni alumini, ni microones, fins als productes cosmètics i d’higiene.

Avui us desvetllo quelcom que poques persones saben. Us parlaré de quins productes faig servir o, millor, no faig servir per rentar-me els cabells des de fa un any i mig.

Des de fa un any i mig, no he comprat cap mena de xampú, condicionador o sabó que es pugui trobar en els prestatges dels supermercats, drogueries o farmàcies. Per tant, també porto un any i mig sense llençar totes les ampolles de plàstic que hauria fet servir. La meva parella i el nostre fill també fan servir el mateix, així que la nostra banyera és força minimalista, només hi ha una pastilla de sabó i un parell d’ampolles reutilitzables, ja veureu per a què.

Això que estic seguint és en realitat un mètode que té milers de seguidors en tot el món, especialment en països anglosaxons com els Estats Units i el Regne Unit. El mètode es diu no poo o low poo que significa literalment «no xampú» o «sense xampú» i «baix en xampú». Bàsicament és deixar de fer servir molts o tots els productes químics que contenen els xampús, condicionadors, sabons, mascaretes i gels convencionals i substituir-los per altres productes que poden ser totalment naturals (com sucs de fruites, tes, vinagres, argiles…) o xampús, condicionadors i sabons normalment ecològics que contenen ingredients naturals i que no continguin els següents:

No continguin sulfats: els sulfats estripen el cabell i el fan malbé. Eviteu qualsevol paraula que inclogui «sulfat». Els metosulfats i altres ingredients que comencen per sulf- com sulfonats i sulfosuccinats estan bé.

No continguin silicones: les silicones no fan més que tapar el cabell danyat, cobreixen el cabell fent que sembli brillant i suau, però no aporten cap benefici a banda de la simple aparença. Eviteu ingredients que acabin en -cona, -xana, -zana o -conol.

No continguin parabens: els parabens són disruptors endocrins i estan relacionats amb l’increment del risc de patir càncer. Eviteu qualsevol ingredient que acabi en -paraben, com el metilparaben i altres combinacions de paraules.

Hi també altres ingredients a evitar. Cadascú haurà de fer la seva recerca perquè n’hi ha molts que estan estudiats com a nocius per a la salut. Per exemple, amb les «fragàncies» o «perfums» s’ha d’anar amb compte perquè solen ser com un calaix de sastre que les empreses utilitzen per no llistar altres ingredients que estan fent servir però que no volen exposar. Això també és important de cara a saber si els productes que estem fent servir són vegans. Molts d’aquests «perfums» són d’origen animal, així que plens de patiment animal. Passa el mateix amb els ingredients que són additius de color.

Si no t’ho pots menjar, no t’ho posis a la pell.

Algunes marques de productes europeus que són low poo, són les que us escric a continuació. (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)