recomanacions de productes d’higiene infantil: minimalista i vegana // recomendaciones de productos de higiene infantil: minimalista y vegana

En Español abajo

Algunes vegades m’han demanat recomanacions de productes per a la higiene infantil, la cura de la pell i els cabells dels nostres fills, des de nadons a més grans. Avui he pensat a escriure-ho tot en una entrada del blog, així queda tot recopilat aquí.

Tot el que us he de dir sobre els productes a fer servir amb els nostres fills es resumeixen amb dues recomanacions.

Primera recomanació: Simplicitat. Quant menys millor, menys és més, cosa que significa que és millor fer servir el mínim de productes, quants menys millor. Nosaltres, amb el nostre fill de 3 anys, fem servir un sabó de pastilla per cos i cabells. És bo per la seva pell i cabells, i per al medi ambient, perquè els sabons de pastilla vénen, en general, embolicats en paper. S’han acabat les ampolles de plàstic, en el nostre bany no n’hi ha.

Menys també pel que fa la freqüència de rentats, sempre l’hem banyat o dutxat cada 2 o 3 dies. Està clar que si s’embruta, el rentem, i també tenim cura que el culet quedi net quan fa caca. Normalment netegem amb un cotonet mullat amb aigua tèbia. També a l’estiu, la freqüència pot ser més gran, ja que fa calor i se sua més. Però solem fer dutxetes amb només aigua.

De cremes no n’hem fet servir mai regularment, ni quan era un nadó. En realitat encara menys en aquella època, doncs la pell dels nadons és tan sensible que s’ha d’anar amb molta cura amb què se’ls-hi posa al damunt. No és pas mala idea, però, tenir un oli d’ametlles dolces o, el que tenim nosaltres, un gel d’àloe vera (àloe vera pur, sense altres ingredients) que va bé per hidratar, per després del sol, per als cabells, per irritacions… Però no el fem servir regularment. El petitó té la pell perfecta i no mai hi hem vist la necessitat d’interferir en els processos naturals del seu organisme.

Segona recomanació: Qualitat. Cal que fem servir productes de qualitat, amb ingredients naturals i apostant pels ecològics. També és bonic tractar de fer servir productes locals. A Catalunya hi ha molta gent emprenedora que fa cosmètica ecològica. Alguns venen en botigues més grans, altres venen els productes ells mateixos sense intermediaris. Jo us en recomano alguns que conec i que em donen molta confiança com L’Arbre i la Pruna i Amb Amore. També altres marques catalanes com Cítrics el Plà, Amapola Biocosmetics i Lilà. Aquestes darreres marques les podeu trobar a Admira Cosmetics, botiga online catalana de cosmètica ecològica amb més de 150 marques en què treballem per oferir productes ecològics, certificats, vetllem pel medi ambient i pel producte de proximitat. Podeu aplicar molts filtres per trobar el que busqueu, com filtrar per productes vegans. I aviat tindrem una botiga vegana online on tindrem tots els productes vegans que tenim a la botiga de cosmètica! (more…)

actualització: i ara què menjo i per què? hclf, 80/10/10, crudivegana // actualización: ¿y ahora qué como y por qué? hclf, 80/10/10, crudivegana

moniato espiralitzat

En Español abajo

Fa un any i mig, vaig començar un experiment, volia provar l’alimentació viva i crudivegana, 80/10/10, HCLF, per tractar de solucionar alguns problemes de salut que, ni amb uns 3 anys i mig d’alimentació vegana, havia aconseguit. En aquest post podeu llegir el que escrivia el setembre de l’any passat després d’un mes 100% crudivegana i aquí hi trobareu tota la resta d’entrades que he anat escrivint des de llavors sobre aquest tema, amb les meves actualitzacions i amb moltes informacions d’interès.

Fa 5 anys vaig decidir que no ho faria més: no consumiria més productes animals com si no passés res, fent els ulls cecs a la realitat. Ja feia dos anys que era vegetariana (o sigui que ja no menjava carn ni peix) i havia deixat feia encara més temps el consum de llet per temes de salut. Però encara no havia fet la connexió amb el que estava passant amb els ous (si ho voleu saber cliqueu aquí) o no m’importava si de tant en tant consumia algun producte (galetes, salses, pastís) que portessin productes làctics. Fa 5 anys vaig dir que no hi hauria grisos, que era blanc o negre. No hi ha grisos perquè si prens «una miqueta» de llet en una galeta, has contribuït igualment al patiment de les vaques (llegiu-ho aquí). Jo no volia contribuir-hi «ni una miqueta».

Així que fa 5 anys vaig fer que les verdures i hortalisses, les fruites, els cereals/grans, els llegums, els fruits secs i les llavors fossin la base de la meva alimentació. Però aquests aliments es poden consumir de moltes maneres diverses i segons de quins se n’estigui consumint més, amb quines combinacions i amb quines preparacions, pot ser que l’alimentació vegana sigui saludable, no ho sigui tant o no ho sigui gens. Jo pensava que estava escollint l’opció saludable. Però en el camí d’aquests 5 anys i d’aquest darrer any i mig d’alimentació whole plant based foods (WPBF) o HCLF (high carb low fat, alta en carbohidrats baixa en greix), i amb gran contingut d’aliments vius i crudivegans, amb temporades senceres de 100% crudivegana (el mes de setembre de 2015, l’estiu de 2016 des de maig a octubre, més de 4 mesos seguits), he vist clarament que abans d’aquest darrer any i mig no estava escollint el millor per al meu cos.

Els primers 3 anys i mig de vegana menjava (more…)

vegan fast food, menjar escombraries vegà?

Moltes vegades em trobo gent que creu que alimentació vegana i alimentació saludable són sinònimes. Aquí veureu l’anècdota del dia de Reis. Vam comprar un tortell de Reis vegà (per al meu fill i jo, els únics vegans d’aquell dia) i un de no vegà. Quan la meva àvia va demanar un tros del tortell vegà va dir que volia del tortell «dietètic». Ella creu que sóc vegana per «dieta», no entén que veganisme és un estil de vida que abarca molts aspectes de la vida i que el principal és la postura en contra del maltractament, la violència i la tortura d’animals per al consum humà. Ella creu que sóc vegana perquè no em vull engreixar o alguna cosa similar. Per això l’anomenava tortell «dietètic». I de dietètic, un tortell vegà o no vegà, en té poc.

No puc creure que això sigui vegà!

El que m’agradaria tractar d’aclarir avui és que veganisme no té perquè ser sinònim de salut, perquè de plats i preparacions veganes n’hi ha tantes com de no veganes, vull dir que hi ha pizza vegana, pastissos vegans, burgers veganes, fins i tot hi ha «pollastre fregit» vegà (tipus KFC) i fish and chips vegà (el plat nacional britànic, «peix amb patates»). Cliqueu els links i al·lucinareu amb el que veureu. És tot vegan fast food, menjar escombraries vegà.

De tots els plats que podeu imaginar en trobareu l’opció vegana. És el que se’n diu veganitzar un plat i és molt fàcil. És tan sols substituir els ingredients animals que porten els plats «tradicionals» per ingredients d’origen vegetal i ja tenim l’opció vegana. Per exemple, quan un pastís porta llet de vaca, aquesta es pot substituir per qualsevol llet vegetal, simplement anant amb compte de triar l’adequada, perquè hi ha llets vegetals més denses, com la de soja i la de civada, i de més «líquides», com la d’arròs. S’ha d’anar jugant i veient quina quantitat i quins sabors ens agraden més.

Els ous en un pastís se solen substituir per (more…)

armari minimalista edició d’hivern

Ja som a l’hivern i l’1 de gener començava una nova temporada del Projecte 333. He compartit diverses vegades en el blog la meva experiència amb aquest projecte, podeu llegir l’entrada que vaig escriure per primera vegada sobre el meu armari minimalista aquí. Després n’he escrit altres i sobre minimalisme en general, aquí.

Avui repetiré bastant el que escrivia en aquella entrada primera, però fent les actualitzacions necessàries. Resumint, el Projecte 333 tracta de viure durant els 3 propers mesos amb un màxim de 33 peces de roba (sense incloure-hi pijames, roba d’anar per casa, d’esport i roba interior). Jo no és que faci el repte, però com he anat minimitzant les meves pertinences al llarg dels darrers, em trobo que quan compto les peces de roba que tinc a l’armari sempre estic per sota de les «permeses» en el projecte, així que puc encabir-me en el concepte d’armari minimalista.

I aquí torno de nou, perquè hem entrat a una nova estació i amb això les peces canvien. El meu armari minimalista edició d’hivern és el que veieu a la fotografia. Hi tinc vestits i jaquetes (penjats), leggins (sobre el prestatge de dalt a la dreta). Al prestatge de dalt a l’esquerra hi veieu peces de roba que tinc guardades d’altres estacions. Potser la fotografia no sembla gaire minimalista, però és perquè és un armari molt petit i que comparteixo amb el meu fill de quasi 3 anys. Així que també hi veieu tota la seva roba: pantalons al prestatge de dalt (al centre), i als prestatges que pengen hi ha la seva roba interior, pijames, samarretes i jerseis. Un d’aquests prestatges que pengen és meu per a la meva roba interior. Els meus pijames no surten a la fotografia, però normalment estan al prestatge de dalt a l’esquerra.

Les peces de roba doncs que tinc, sense comptar pijames, ni roba d’anar per casa, ni roba interior, són: (more…)

alimentació minimalista

Abans de res, no vull que el títol us porti a confusió. Minimalista pot fer pensar en «poc, mínim», però aquests adjectius no s’apliquen al que avui vull compartir amb el títol d’alimentació minimalista. Minimalisme vol dir moltes coses més i aquestes són les que compartiré a través d’aquest vídeo de The Poem Dances.

Pels que no sabeu anglès o no teniu temps de veure el vídeo, sota us en faig un breu resum. M’ha encantat com The Poem Dances ha resumit la relació que hi ha entre el minimalisme i l’alimentació, perquè la meva manera d’alimentar-me va acord amb tot el que ella diu. Tumi Johnson és doctora holística i ballarina (mireu com balla).

En el meu camí cap a una alimentació natural, saludable, no processada i menys nociva per al planeta i la resta d’animals, he anat també, com podeu llegir en moltes entrades del blog i en el ‘qui és vida de sabor autèntic‘, minimitzant les meves pertinències, possessions i, en definitiva, tot lligam per les coses materials. Com acabo de dir, he reflexionat moltes vegades que el minimalisme s’estén a totes les àrees de la vida i, entre elles, a l’alimentació.

I avui em trobo amb aquest vídeo de The Poem Dances que no pot estar millor explicat. Aquí teniu el vídeo i, sota, les idees principals.

El minimalisme promou la salut i aquestes són les 5 maneres que el minimalisme porta l’alimentació a un nivell superior:

1. Llibertat. Eliminar les coses de menjar que no necessites, allibera. Una pregunta molt valuosa a l’hora de minimitzar (roba, objectes, etc.) és: (more…)