Month: March 2013

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé… posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

un món creatiu per descobrir - llorerNo, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d’edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d’un bar dins d’un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l’Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d’haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s’ha de fer al voltant d’arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d’anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu ‘verdures’, o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu… (more…)

la dieta mediterrània com a mite

The dream of the laundry machine

Som més feliços i tenim més esperança de vida perquè mengem molt sa:
la dieta mediterrània és la millor del món.

Dit per un munt de gent…

Un munt de gent que s’ho creu…

croissant de xocolata amb cafè amb llet (per esmorzar)

Un munt de gent que ho proclama…

de primer, pasta (refinada i blanca, és clar) amb salsa de tomàquet (de pot de metall, plena de sucres, farines, llet i es cents seixantes -entengui’s E-160, per posar un exemple-), carn arrebossada (no t’hi fixis en l’origen, ben fregideta amb pa ratllat -blanc també-, amb oli de girasol ben refinadet) amb patates (encara més) fregides, crema catalana (dolça fins a l’absurditat, llet per alimentar tres vedells)

Un munt de gent que hi està d’acord a ulls cecs…

(per sopar) crema de verdures (de tetrabrick, vinga, tornem-hi amb els sucres, farines, llet i es cent seixantes), un frankfurt (envasat i fregidet també, no vulguis saber de quina/es carn/s), un iogurt (més llet per al vedell)

I un munt de gent que

i que bé que mengem, i que privilegiats, i quina dieta més equilibrada, i que sana la dieta mediterrània!

i etcètera, etcètera, etcètera. I entrepà de pernil, i peix enfarinat fregit, i gelat de xocolata, i canelons gratinats, i vinga i vinga i vinga.

Mengem bé? La nostra dieta és equilibrada? La “dieta mediterrània” (entre cometes) és tan sana? (more…)

macrobiòtica i l’efecte como-agua-para-chocolate

Kitchen cornerOlor de canyella allà on no n’hem posat;
brou de color bleda-rave;
vinagreta acidodolçosalada;
talls que afecten el sabor del resultat…

Màgia, pòcimes, encanteris?

Macrobiòtica!

Els dimecres al matí ens reunim unes quantes persones a AureaSocial per fer un taller de cuina i nutrició, un espai en què mentre parlem d’alimentació, salut i moltes altres coses, cuinem basant-nos en la tradició macrobiòtica.

La macrobiòtica (del grec μακρός, “gran” i βίος, “vida”) és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Es tracta d’un sistema alhora filosòfic i pràctic que pretén actualitzar, per tal de presentar-lo d’una manera entenedora per a la mentalitat moderna, l’antic principi oriental del yin i el yang el qual, segons Ohsawa, constitueix la base de tot el coneixement d’Extrem-Orient (tant científic com filosoficoreligiós). El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l’alimentació: Ohsawa defensava la idea de què tot menjant segons aquest principi l’organisme s’harmonitza i així l’enteniment es torna més clar, capaç de percebre millor la realitat.

Ahir va ser excepcional perquè… (more…)