Month: April 2013

xuc-xuc! salsa de tomàquet exprés

[Xuc-xuc! pretén ser l’onomatopeia per al tren. Jo hauria dit xu-xu o txu-txu, però ho he trobat com a xuc-xuc. Ja estic pensant a investigar sobre aquest tema, però això serà una altra història, per a un altre dia i per al meu altre bloc, és clar.]

Al que avui anava era que… Si tens poc temps, però vols fer una salsa de tomàquet casolana, per acompanyar algun plat, és possible!

Tens un processador d’aliments, un parell o tres de tomàquets, una miqueta de porro, unes tres cullerades de nous (o altres fruits secs), una cullerada de vinagre si es vol donar un punt més àcid. Es posa tot al processador i es tritura. S’hi afegeix mitja culleradeta de fonoll mòlt, una culleradeta de grans de mostassa mòlts, una cullerada d’oli, pebre mòlt i mitja culleradeta d’orenga (les mesures són completament opcionals, el gust de cadascú guiarà el que s’hi vol posar i en quina quantitat).

Es posa en una cassola petita a escalfar, a foc lent, amb tapa.

butternut squash "pasta"Mentre es prepara el que es vulgui. En el meu cas, vaig fer a tires carbassó i pastanaga (amb el pelador de verdures) i ho vaig bullir uns cinc minutets. Unes tallarines de colors, un plat de “pasta” vegà i sense gluten.

Es barreja tot i es pot empolsar una mica de llevat de cervesa, el sabor fermentat del qual recorda al formatge ratllat. Cintes de carbassó i pastanaga amb salsa de tomàquet i nous.  (more…)

glucoïnòmans

An OfferingSi cocaïnòmans són els qui tenen addicció a la cocaïna, glucoïnòmans ho serien els qui en tenen a la glucosa, al sucre. Però aquest terme me l’acabo d’inventar. Nou neologisme. Però per què no existeix? No deu interessar…

Fa uns dies escrivia l’entrada “còctel de mort prematura” fent honor a les paraules de Pablo de la Iglesia, quan llegia el seu llibre El milagro de la nutrición ortomolecular. Aleshores, un amic meu va recomanar, a la zona de comentaris, el llibre Sugar Blues, de William Dufty. El vaig començar a llegir i és boníssim.

SUCRE: Sacarosa refinada, C12H22O11, produïda per un procés químic múltiple del suc de canya de sucre o de la bleda-rave i en el qual s’ha a eliminat tota la fibra i les proteïnes, les quals formen el 90 per cent del total de la planta natural.
BLUES (o melancolia): Un estat depressiu o melancòlic que produeix temor, malestar físic i ansietat (expressat sovint líricament com una crònica autobiogràfica de desastres personals).
SUGAR BLUES: Múltiples sofriments físics i mentals causats pel consum humà de sacarosa refinada, comunament anomenada sucre.>>

Pablo de la Iglesia explica d’una manera molt clara els problemes de prendre sucre, la qual cosa és la següent: (more…)

la inconcebibilitat de l’entrepà

inconcebibilitat
f Qualitat d’inconcebible

L’entrepà ha passat de ser un producte que no he consumit des de fa uns sis o set anys a ser una realitat inconcebible. Des que vaig anar descobrint la mentida del pa i de les farines (especialment tot el que sigui blanc i refinat) i a mesura que els farcits dels quals se solen fer els entrepans han entrat, per a mi, en categories no alimentàries (qualsevol producte animal, qualsevol lacti, qualsevol cosa ensucrada, i un llarg etcètera), no puc ni tan sols concebre el concepte entrepà, aquest “aliment” tan consumit arreu, sobrevalorat i feliçment ingerit per milions de persones. Quan veig entrepans -particularment els típics anodins formats per dos trossos de pa i un tros de pernil-salat-que-ha-sortit-d’un-plàstic-envasat-al-buit- se’m posa la cara del personatge d’aquí sota:

Scorn

Aquest tema dóna per un tractat sencer. Avui només deixaré el tema obert i encetat. Quina és la mentida que em refereixo? (more…)

lasanya crua amb formatge d’anacards

lasanya
[lasagna (it)]
f Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que, un cop bullides, hom prepara superposant-les i intercalant-hi capes de carn picada o de verdura i cobrint-les amb salsa i formatge ratllat.
+
cru crua
adj Dit de la vianda que no és cuita.

lasanya crua blocCom aconseguir una deliciosa lasanya crua? (raw food, crudívora) Sense cap ingredient d’origen animal? (vegana, sense llet, sense ous) Respectant els ingredients d’aquest plat, el formatge, el pesto, les capes…? I sense gluten ni farines de cap mena?

És possible i és una festa per als sentits! Som-hi: (more…)

estimada, he engrandit el nen [o els lactis i el creixement hormonal anormal]

Som més alts i més forts que les generacions passades.

Això és un argument recorrent que molta gent fa servir per dir que no devem estar alimentant-nos tan malament i per advocar per la llet, dient que ens fa créixer, que ens aporta el calci tan bo per als ossos, que és tan necessària, especialment per als nens… Creences arrelades, com l’altre dia esmentava.

Sisquet -  Gegantó del Mercat de Sant AntoniPerò hi ha una manera oposada de veure-ho: en els últims temps també han augmentat molt els casos d’osteoporosi i càncer (especialment els càncers relacionats amb hormones, per exemple, de mama, ovaris i pròstata). I quina relació hi ha amb la llet? La llet està plena d’hormones, la qual en fa créixer de manera anormal les nostres, i això provoca càncer.

El que m’ha fet somriure és l’apreciació que

un nadó alimentat amb llet materna i un vedell que ho fa pròpiament amb llet de vaca, el primer dobla el seu pes en sis mesos, mentre que el segon ho fa en quaranta-set dies.

Aleshores, donem-li llet de vaca a un nadó si volem tenir un nen del tipus estimada-he-engrandit-el-nen (Honey I Blew Up the Kid [1992]). Ai! És que els donem llet de vaca als nens! Uix…

Vull afegir alguna cosa més, relacionada amb la llet i amb el vegetarianisme; una cosa que és, en realitat, tan òbvia, però que molta gent no s’ho planteja mai. (more…)