Month: December 2013

sopar dolçament natural

carbassa pastanaga llenties pansesO naturalment dolç. L’ordre dels mots no altera el resultat del producte. Un plat senzill, però exquisit, ple de color i molt nutritiu; natural, però molt dolç i ple d’aromes; dolç, i en canvi natural, gens processat i sense afegir artefactes estranys. Ja som a l’hivern, els dies són molt curts, però ara ja comencen a fer-se llargs cada dia. Algunes verdures de temporada són la carbassa i el moniato, tots dos hortalisses que tenen en comú el color taronja i una gran dolçor natural. Una és un fruit, l’altre un tubercle; round and root (rodona i arrel). En una xerrada d’alimentació energètica que vaig assistir fa unes quantes setmanes van parlar de la importància de consumir vegetals round o root per apaivagar les ganes de dolç. A continuació us ho explico millor.

En aquesta època en què estem, molt prop de les Festes i, per tant, àpats familiars, d’empresa i més, potser encara teniu més ganes de menjar dolç, però per la quantitat d’aliments que tenim a l’abast per aquestes dates (com polvorons, torrons, bombons i altres bombes de sucre i productes gens saludables -recordeu que els polvorons també es diuen mantecados, que ve de ‘manteca’, que vol dir ‘llard de porc’-), segurament les tries que esteu fent no són les més adequades.

El que us anava dient de consumir diàriament una verdura rodona o d’arrel, és (more…)

paella de blat sarraí i altres variacions

Recordo l’olor de sofregit, especialment de pebrot vermell molt intens, a casa dels meus avis quan era petita. Ja vaig escriure sobre la salsa de tomàquet fa un temps,  inspirada en aquell sofregit. I vaig escriure-hi precisament, perquè, tot i que tinc uns records molt macos i vívids d’aquells temps d’infantesa, d’aquelles olors a la cuina, de la meva àvia cuinant, també he après i me n’he adonat al llarg dels anys que el sofregit, tan nostrat a la cuina catalana, no és apte per a molts estómacs ni digestions. Ja ho diu la paraula, sofregit, condiment culinari a base de tomàquet i ceba fregits. Dues coses que poden no caure bé: fregit i ceba. Hi ha molta gent que no tolera bé la ceba, que té unes digestions molt pesades o altres problemes. I les coses fregides no són mai recomanables. Així que les persones que tingueu aquests problemes, us trobeu molt sovint amb dificultats a l’hora de demanar un plat en un restaurant de cuina catalana -i espanyola-. Jo no demano mai paella -ni molts altres plats-, perquè a banda que no és del tot fàcil trobar-ne la versió vegetariana, el sofregit hi serà present segur. I això significa molt oli fregit i molta ceba.

paellaAixí que avui us donaré algunes idees per convertir aquella paella no apta per a molts, en un plat deliciós, molt nutritiu i digestiu. La paella de blat sarraí i altres variacions està feta amb blat sarraí -o fajol- en lloc d’arròs. Ja sabeu que el blat sarraí, com he parlat anteriorment, per exemple en l’entrada “superaliments: quinoa, amarant i fajol”, no és pròpiament un cereal, sinó un pseudocereal amb propietats més semblants a les dels llegums: té un perfil nutricional molt complet en aminoàcids així com conté altres nutrients importants com el magnesi i vitamines del grup B. És un dels grans més rics en carbohidrats complexos i té un component (la fagomina) que és un potent inhibidor de l’absorció de la glucosa i el consum de la qual està relacionat amb la disminució del nivell de sucre de la sang.

Les altres variacions tenen a veure, bàsicament, amb el sofregit. (more…)

esmorzar d’hotel, no confondre’l amb un bon esmorzar

Cap de setmana fora passant la nit en un hotel. Bufet lliure d’esmorzar. Pregunta de rigor: què conté l’esmorzar?

-Algunes pastes, suc, cafè i te, torrades per fer pa amb tomàquet, embotit…
-I teniu fruita?
-Sí, hi ha fruita.
-Alguna cosa més que no sigui de productes animals?
-Sí, tenim cereals, d’aquests amb molta fibra i coses d’aquestes.

Amb això saps que almenys hi ha fruita, encara que et tems que poca cosa més podràs menjar. Les pastes no entren en l’alimentació saludable ja que són bàsicament (o exclusivament) farines, sucre i greixos (i probablement animals). Els embotits, no cal fer-ne esment. Les torrades, un altre cop farina blanca refinada. Els sucs, el més segur que siguin de pot, per tant, plens de sucres afegits. I doncs… els cereals? Caldrà veure com són aquests de “molta fibra i coses d’aquestes”. Tot un misteri.

cerealsI arriba el matí i baixes al menjador i et trobes amb la gran desil·lusió. Són cereals envasats, de marques arxiconegudes, i aquell que portava “molta fibra i coses d’aquestes”, llegeixes a l’etiqueta que de fibra (per 100 g de producte) en porta 9 g (que sí que està força bé), però que de carbohidrats en té 69 g dels quals 24 g en són sucre i 45 g, midó, cosa que ja pinta malament -elevat nombre de carbohidrats i molt elevat de sucre i de midó-. Però penses que el sucre deu sortir de la fruita que porta. Mires els ingredients i et trobes amb la següent llista: cereals 68%, fruita seca 28% (panses, coco, plàtan -amb sucre i sabor-, poma i avellanes), sucre, sal, malta d’ordi, sabors. Si comptem els cereals i la fruita seca com als dos ingredients principals, ja tenim en tercer lloc el sucre afegit i en quart la sal, en cinquè, la malta d’ordi que segueix sent sucre -amb una altra denominació- i després sabors -per què més?, no tenen sabor els cereals i la fruita?-. A més, si no perdem detall, el plàtan dessecat està fet amb sucre.

La pregunta és: per què posen sucres afegits a uns cereals d’esmorzar? (more…)

afegir, no pas treure

Un diamante en brutoContinuo amb el tema encetat a la darrera entrada “a dieta? no, gràcies”, on una de les meves conclusions era que una dieta, entre altres coses, té un significat temporal, la qual cosa no té cap sentit. La saviesa és adonar-se que aquella alimentació no és saludable, que té excessos i carències alhora, i que està perjudicant la salut, emmalaltint dia a dia. Hem d’aprendre, per tant, a alimentar-nos bé, fer un canvi en la nostra nutrició i estil de vida, i que aquest sigui per sempre, que sigui la nostra manera de viure, amb salut, felicitat i intensitat.

Seguint amb això, aleshores, hi ha moltes maneres d’enfocar aquest canvi. Molta gent creu que el que ha de fer és eliminar aliments, prohibir-se coses, ser restrictius, en les calories, etc. Aquest fet porta a frustració, a més ansietat per aquells aliments prohibits, a veure que allò no ho podran sostenir per gaire temps i que recauran o tindran moltes febleses. Això no és gens recomanable, a més que no segueix amb el que deia que aquest canvi en l’alimentació ha de ser per sostenir-se en el temps, ha de ser definidor del nou estil de vida, dut amb alegria, convicció, sense angoixa.

Quina és la solució, doncs? (more…)