Month: January 2016

alimentació crudivegana en família

Quan estava fent el repte d’un mes d’alimentació crudivegana, tenia un conillet d’Índies i company de tast a casa. Anava tastant els diferents plats que feia, els fideus de carbassó i pastanaga amb salsa de caqui, els batuts de plàtan plens de vida, el gaspatxo de caqui, els raw tacos, les redescobertes xirimoies i els caquis, la salsa de dàtils picant, els dips d’ametlla i pebrot… I anava dient que ell també voldria fer alguns àpats i fins i tot alguns dies d’alimentació crudivegana i viva.

espaguetis per a dosAixí que des de llavors, en alguns àpats s’ha anat unint als plats que jo menjava i hem gaudit d’àpats 100% crudivegans en família. Aquest és l’objectiu que ens podríem marcar tots, fer algun àpat, algun dia, alguna temporada de “reset” en els nostres cossos alimentant-nos de la forma més natural i menys alterada possible, per aconseguir els beneficis que aquesta alimentació ens dóna.

Per a uns serà l’esmorzar, començant el dia cru i viu; per altres serà el dinar amb algun d’aquests plats multicolors i meganutritius; altres incorporaran els mono-àpats de fruita i es delectaran de fruites delicioses, hidratants i nutritives; altres faran un dia sencer, alguns en faran dos, una setmana o 30 dies; alguns s’embarcaran en un viatge més llarg, potser l’adoptaran com a estil de vida. Afegir aliments vius, sigui quina sigui la manera, sumaran salut i energia.

Els petits de la casa també trobaran coses que els agradaran, (more…)

jo mai no podria

“Jo mai no podria”, “jo mai no ho faré”… M’he trobat moltes vegades amb aquestes paraules dites per altres persones, especialment paro atenció quan es refereixen a «Jo no podria deixar de menjar carn/ous/formatge/peix…» relacionades amb la causa vegana. Sempre tinc molts arguments dins del meu cap que podrien rebatre aquestes paraules, però normalment no els exposo. Avui he decidit dir-ne tres perquè estem en ple Veganuary i poden ser motiu que algú que els llegeixi vulgui provar el repte de gener sense productes animals.

El primer argument és que quan diem «no podem» en realitat estem dient «no volem». Així que, amb això podríem deixar de donar-hi voltes i dir que el que ens passa es que no volem canviar. No volem canviar perquè els canvis costen, perquè ens allunyen de la nostra zona de confort, allà on seguim repetint patrons que encara que no ens agradin o no ens portin allà on realment ens agradaria arribar, ens fan aconseguir plaers momentanis (però amb discomfort posterior).

El segon en què he pensat quanojos que no ven volia parlar d’aquest «jo no puc» és que jo he pogut. Amb això vull dir que va haver un temps a la meva vida en què jo no era vegana, que consumia productes animals, sense pensar-hi o fins i tot pensant-hi, que consumia molts altres productes que encara que no procedents d’animals, gens saludables. I ara gaudeixo d’una alimentació lliure de patiment animal i que tampoc té altres «aliments» que he decidit que no vull que formin part de la meva vida perquè no m’aporten salut, vitalitat, energia i felicitat. La meva vida ara n’és plena d’altres, aliments plens de color, quin més bonic que l’altre, i de sabors intensos que he après a apreciar cada dia més. Tot això no ho he fet d’un dia per l’altre, jo també he seguit un camí de descobertes i molts aprenentatges. Moltes veritats se m’ha posat davant dels ulls i a poc a poc he anat escoltant-les i escoltant el meu interior. Seguir fent el de sempre i fer els ulls cecs? La meva decisió no ha estat aquesta. He dit prou a l’aberració, al maltractament, a la violència i al fer com si no passés. Així és com molts altres vegans se n’han fet. Pocs n’han nascut, la majoria han fet un camí similar al meu, cadascú el seu particular. Aleshores, per què aquests que diuen «jo no podria» realment no poden? Tornant al primer argument és perquè no volen.

I el tercer (more…)