Month: May 2016

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

actualització: 10 mesos de crudivegana

Hi ha gent que quan sap que ets vegana i, encara més, crudivegana pensa que menges molt poc i que et deuen faltar nutrients, que deus tenir carències. Res més lluny de la realitat. Si em vaig embarcar en aquest estil de vida va ser per salut, per cerca del millor estat físic i mental. Sóc vegana des de fa 4 anys pels animals, per no contribuir en la violència i tortura dels éssers del nostre planeta, per mostrar el meu rebuig contra el sistema i el sistema capitalista i consumista aberrant. Crudivegana des de fa 10 mesos ho sóc per salut.

2016 05 03 síndria terrassa 1He arribat al crudiveganisme buscant la manera més natural i simple d’alimentar-nos, d’aliments que ens són naturals i fisiològics i que ens donen TOTS* els nutrients que el nostre organisme necessita. I encara més, buscant la manera de poder menjar intuïtivament, sense restriccions, sense comptar res i menjar fins al punt òptim de satisfacció. A través d’una alimentació crudivegana basada en fruites i verdures això s’aconsegueix. Menjo el que vull, quan vull, quant vull, fins que dic prou. I sé que el que estic ingerint és el que el meu cos necessita per estar en el seu estat òptim. No hi ha sensació de culpa, de dir «va una miqueta» sabent que allò no és un aliment real, no hi ha químics estranys que el cos no reconeix, no hi ha suport a l’explotació i a l’abús animals. Estic molt agraïda d’haver trobat aquest estil de vida i que hi hagi tanta gent que el segueix i comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, per ajudar als principiants amb les dificultats del canvi i dels començaments. Això és el que precisament tracto de fer també compartint aquests posts al blog, però, més encara, amb les publicacions molt més periòdiques al Facebook i quasi diàries a Instagram, on solc posar receptes i plats del que menjo en un dia, així com sensacions al voltant d’aquests. Podeu seguir-me en aquestes dues xarxes i hi trobareu informació i inspiració diàri a.

Aprofito que estic fent aquesta reflexió en veu alta per fer una actualització de com m’està funcionant l’alimentació crudivegana. Els qui aneu seguint-me a través dels posts i, si no, ara us ho diré, vaig començar aquest camí en l’alimentació crudivegana l’agost de l’any passat (2015) i vaig llançar-me al repte d’un mes sencer d’alimentació crudivegana al setembre de 2015. Vist en retrospectiva, aquell mes va ser molt fàcil, el vaig fer sense quasi esforç i eren els meus inicis alimentant-me d’aquella manera. Abans de l’agost, era ja vegana des de feia uns quatre anys, però menjava molt diferent: (more…)