M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
(more…)