Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…).

5. Menjar tard i massa
Tenim un problema d’horaris a la nostra societat, tot es fa molt tard, dinars a quarts de quatre, berenars més enllà de les sis, sopars a quarts d’onze… Si realment tenim horaris d’aquest estil, hauríem de tractar de fer que els berenars fossin àpats ben complets i equilibrats i que l’hora de sopar fos un plat més lleuger de verdures, cremes, amanides, una xic de proteïna vegetal o cereals, ja que l’hora d’anar al llit queda ben a prop.

6. Refrescos ensucrats i sucs
No hi ha res de bo en els refrescos ni en els sucs envasats, així que haurem de buscar alternatives a aquests. Al principi costa, som una societat addicta a prendre begudetes dolces, però amb l’aprenentatge i els petits canvis, s’aconsegueix deixar estar tots aquests beuratges que ens fam molt més mal que bé.

7. Menjar ràpid tipus fast food
Són menjars molt fàcils i molt saborosos al paladar, però gens beneficiosos. El mateix que en el punt anterior, es pot aprendre i conèixer quins substituts a aquests menjars ràpids podem prendre que sí que ens aportin menjar i nutrients reals.

8. Massa carn, poca verdura
Hem de fer el contrari: molta verdura, poca (gens) carn. Recordem l’esquema del plat, en la meitat del qual hi ha verdures i només en un quart hi ha la proteïna. Els llegums, els cereals i pseudocereals, fruits secs, llavors i altres aliments, ens porten totes les proteïnes que necessitem. Fins i tot els especialistes en nutrició consumidors de carn en recomanen el consum només un cop a la setmana, no gaire més.

9. Malinterpretar recomanacions, confondre termes
Tots tenim accés a informació, però n’hi ha tanta i tan diversa que el que costa és fer un bon cribratge i selecció. Per això, cal aprendre de totes les coses ja citades més amunt (i per a la qual cosa jo et puc ajudar).

10. Aversió generalitzada a tot tipus de greixos
Els greixos de pastes, fregits, menjars ràpids, processats, envasats, carns, embotits, de molt lactis sí que són perjudicials per a la salut, però els greixos de fruits secs, llavors, oli d’oliva, alvocat, coco, etc. són molt beneficiosos i imprescindibles per a la nostra salut.

La conclusió d’avui és que per fer que els nostre fills aprenguin a alimentar-se, cal que els pares reconsiderem com ho estem fent nosaltres. Us remeto per últim a l’entrada “menjar, presa de decisions i actitud davant la vida” així com us convido a contactar amb mi si necessiteu una mica d’orientació en aquest camí cap al canvi, a través dels assessoraments individuals o dels diferents serveis que ofereixo. També us animo a deixar un comentari aquí sota, quines són les vostres experiències familiars, personals, de canvi… què us ha funcionat, què heu aconseguit que no hauríeu imaginat temps enrere?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *