Heu sentit a parlar del Projecte 333? És un experiment que fa que hagis de jutjar en profunditat el contingut del teu armari. És un repte per a qui vol simplificar la seva vida i no sap per on començar: l’armari és un bon inici.

Es tracta de triar un màxim de 33 peces de roba per als següents 3 mesos i vestir-te sense res més. Es recomana fer-ho per estacions, així que d’aquí poc començarà la propera temporada ja que en breu comença la primavera i la roba que ens farà falta serà diferent de la que ens hem posat durant l’hivern.

Per què 33 peces? Se suposa que les dones fan servir només un 20% de les peces que tenen al seu armari. 33 és un nombre suficient perquè puguis vestir-te sense que es noti que sempre fas servir la mateixa roba.

Els avantatges que es pretenen aconseguir minimitzant les peces de roba són la de reduir l’estrès del «què em poso» quan tens poc temps i així guanyar temps als matins i cada vegada que hagis de vestir-te. És molt pràctic per a persones que viatgen ja que fer la maleta és molt ràpid. Et fa sentir més feliç, d’acord amb alguns estudis que han comprovat que massa alternatives ens fan menys feliços perquè la ment no està preparada per escollir tant.

Dins de les 33 peces no es compta la roba de dormir, ni la d’anar per casa, ni la de fer esport ni els accessoris. Durant aquests mesos no pots comprar-te res i si ho fas, entra una peça, en surt una altra. Tot i que les regles són per afegir-hi diversió, per suposat cadascú les pot adaptar. L’objectiu final per a mi és acabar amb el consum desenfrenat i apostar per un de sostenible. Darrere d’aquest repte hi ha molt més que un joc: hi ha una filosofia de vida que aposta per la senzillesa i pel que realment importa.

I molt més, com per exemple la pregunta que Fashion Revolution va fer:

«Qui fa la teva roba?» #insideout @fashion_rev

Ha estat trending topic a Twitter. Les persones que fan la nostra roba són generalment cares sense rostre, anònimes, cosa que s’està cobrant vides. Amb això també cadascun de nosaltres decidim què vol fer, a què dóna suport. Podeu llegir més aquí.

Vaig conèixer el Projecte 333 farà uns 4 anys, de la mà de Be More With Less. Courtney Carver n’és la creadora, l’any 2010, i des de llavors milers de persones s’han sumat al repte que s’ha convertit en un estil de vida. La idea em va captivar i em va semblar molt original i divertida. La veritat és que tal i com les «regles» del projecte demanen jo no ho he fet mai, però quan vaig topar-me amb el projecte és perquè ja havia iniciat el meu camí cap al minimalisme i la simplicitat, així que ja havia estat reduint les meves pertinences. El que vaig agafar de tot això són més idees i inspiració, per minimitzar el meu armari i ho vaig aconseguir.

Ja feia temps que volia escriure sobre això, com ahir vaig desvetllar-vos la meva rutina «no poo, no xampú», que porto fent des de fa més d’un any i mig. La disminució de pertinences inútils va començar fa més temps, potser al 2008 quan vaig fer un canvi de vivenda, municipi i professió. Però ha estat molt més significativa des de farà uns 5 anys. I aquest cap de setmana se’m va ocórrer comptar les peces de roba per veure com de lluny o prop estava del projecte 333, per diversió, i vaig trobar-me amb això.

A continuació en teniu el recompte. A la imatge veieu quin aspecte té el meu armari de roba. Aquest armari el compartim la meva parella i jo i veieu que cadascú només amb una meitat ja en té prou. Al meu costat hi veieu que quasi tot penja de les perxes, només les malles i les samarretes estan sobre del prestatge. També hi tinc els pijames, tot i que no els compto com a ítems (segons el que us deia). Disposo de:
-5 jaquetes tipus càrdigan de diferents colors, i 2 en realitat quasi no me les poso mai;
-12 vestits, dels quals alguns són massa d’estiu per a l’època en que estem i tampoc me’ls poso gaire; i pels qui no em coneixeu, només porto vestits, així que aquesta és la roba de cada dia;
-5 malles, de les quals unes no me les poso quasi mai i unes altres només quan fa molt fred, cosa que aquí a Barcelona no passa gairebé mai; i
-4 samarretes que me les poso sota del vestit, 2 més tèrmiques per quan fa més fred, 2 de cotó normal.
Total de peces = 27. No arribo a les 33 «permeses» en el repte.

Per acabar, dir-vos que el projecte o el repte és tan sols per fer-ho original i divertit, però el que realment importa és el missatge i els motius que hi ha al darrere. Com us deia per a mi són sobretot la simplicitat i la sostenibilitat. S’engloba dins de tota una filosofia de vida, com deia ahir, d’anar eliminant coses inútils i que no ens fan cap bé, en totes les àrees de la vida, com són l’eliminació de plàstic, d’alumini, de productes processats en l’alimentació, de químics en productes cosmètics i d’higiene, i un llarg etcètera.

Havíeu sentit a parlar de tot això? Ja teníeu un armari minimalista sense saber que s’anomenava així? O més aviat tot el contrari? Espero les vostres experiències a la zona de comentaris!

I per últim us deixo alguns enllaços perquè llegiu en profunditat tot sobre el projecte:
«Project 333» de Be More With Less (en anglès)
Grup de Facebook sobre el Projecte 333 (en castellà)
«Armario Minimalista» de ValedeOro

armari minimalista edició d’estiu
Altres entrades sobre minimalisme i simplicitat

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *