Category: alimentació infantil

planificació saludable, simple i vegana per a tota la família

diversos grups d'alimentsFa uns pocs dies tenia una conversa amb la meva parella sobre què fer per sopar. Fins aquí sembla normal, aquesta conversa es dóna contínuament a les llars. El problema ve quan nosaltres mengem molt similar cada dia, perquè hem establert al llarg dels anys una manera de menjar molt regular per precisament no haver d’estar-hi pensant i simplificar-nos la vida. Per a nosaltres aquesta era una conversa poc productiva. Per què no fèiem com cada dia?

Segon problema de la conversa era què faríem per sopar i que al nostre fill de 2 anys també li agradés i estigués dins d’una alimentació completa, saludable, equilibrada i vegana. De nou, conversa poc productiva ja que hem estat menjant d’aquesta manera des d’abans que el nostre fill nasqués. La meva reflexió i posterior acció va ser que tot i que encara que els àpats de cada dia els fem quasi sense pensar, valdria la pena escriure-ho en un paper i tenir-ho present per no haver de gastar temps pensant en coses que ja sabem.

I així ho vaig fer i avui he pensat compartir amb vosaltres aquesta planificació saludable, simple i vegana de menjars que inclou tots els grups d’aliments que no falten en els nostres àpats diaris i exemples d’esmorzars, dinars, snacks, berenars i sopars. En el nostre full hi vaig escriure els aliments específics que li agraden al nostre fill per ser encara més concret. Vosaltres podeu fer servir aquest esquema i escriure-hi els aliments que consumiu vosaltres.

En una imatge hi podeu veure els grups d’aliments a consumir cada dia, els quals he dividit en fruites, verdures i hortalisses, midons, proteïnes vegetals, greixos i altres. De classificacions i denominacions se’n poden fer de molt diverses, però per a mi aquesta fa que les tries siguin molt fàcils i s’aconsegueix introduir els grups d’aliments que ens proporcionen tot allò que el nostre organisme necessita. Les calories i l’energia que provenen de les fruites i els midons, carbohidrats simples o complexos respectivament. Els altres macronutrients, proteïnes i greixos, que en realitat també es troben en les fruites i verdures; i els micronutrients, minerals i vitamines, que trobarem principalment en les fruites, verdures i hortalisses. Al final de l’entrada en què parlava de l’actualització dels meus 10 mesos de crudivegana ja posava de relleu això que totes les fruites i verdures contenen tots els macronutrients i micronutrients que el cos humà necessita.

(more…)

un berenar reinventat

Avui tractarem de solucionar dues situacions amb què moltes ens trobem ben sovint a casa en relació amb els àpats en general i, en particular, amb els menjars amb els nostres fills: com no llençar menjar i com fer que els petits de la casa mengin més varietat d’aliments.

Nosaltres, els pares, som els qui hem de, sempre, oferir-los àpats equilibrats, ben pensats i nutritius, però els nostres fills escolliran el que els vingui de gust menjar en aquell moment. Aquest fet és un tema sencer per si mateix, el què fer i com gestionar aquestes situacions, (deixar-los que només mengin el que ells volen o “ajudar-los”, per dir-ho suau, a menjar allò que volem que mengin), del qual parlem en el taller Cuina saludable i saborosa per als petits de la casa i en els assessoraments individuals i del qual escriuré més àmpliament ben aviat. Però no és del que volia parlar avui.

croquetes de verdures i civadaAvui, imaginem la situació que en un àpat (posem el dinar) el petit mengi molt poc o només d’un element (per exemple només la pastanaga, o només les mongetes, o només els pèsols). Per tant, queda menjar al plat. Què fer amb les restes de menjar? No crec que cap de nosaltres vulgui llençar menjar i malgastar els diners. I el temps. Perquè aquell menjar ja l’hem preparat, hem dedicat una bona estona a comprar i cuinar. Podem tornar a oferir el mateix menjar més tard, però pot resultar que el nen no ho vulgui tampoc. Aleshores, hem de donar-li una nova vida a aquell plat, per tant, reconvertir-lo, transformar-lo, donar-li una nova forma.

Us comparteixo un exemple concret. (more…)

alimentació familiar, errors i solucions

Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…). (more…)

detox i lactància

Darrerament s’ha posat molt de moda el terme detox. Molts dietistes, nutricionistes i gent diversa parlen dels detox de tardor (ara que toca aquesta estació), després parlaran del detox després de les festes de Nadal, i els detox amb sucs (especialment sucs verds), només de fruites i verdures, etc. En realitat, és el que abans en dèiem fer bondat després d’àpats molt copiosos o menjar molt light després d’haver-se passat una mica en menjars familiars.

Tot i el to que acabo d’emprar, no estic dient que no estiguin bé aquests detox, sinó que hi ha maneres més senzilles i naturals de fer-los i que no s’anomenen detox, però que ho són. I que, a més, inclouen col·lectius per als qui no seria convenient fer un detox comme il faut, com són dones embarassades o en període de lactància.

I aquí vaig amb l’entrada d’avui. Perquè, si estàs embarassada o donant el pit, pots fer un detox? Doncs molts diran que no, que no és gens aconsellable. Però en canvi no diran res sobre deixar l’organisme amb totes les toxines campant lliurement! A més, sumant el temps que dura un embaràs (més el temps anterior si aquest ha estat planificat) i el de la lactància (que poden ser entre mesos i uns quants anys), són anys que la dona ha de tenir cura del seu cos, no només per ella, sinó per al benestar i la salut del seu nadó.

PiknikasM’agradaria proporcionar alguns consells els quals podrien anomenar-se pràctiques de detox per al període de lactància. Quan es fa una desintoxicació d’alguna mena es mobilitzen toxines que passarien a la llet i al nadó. Això no ho volem pas, però tampoc no volem deixar que les toxines que ja són al cos, s’hi quedin. Així que sí que podem fer diverses coses.

El nostre cos sempre està desintoxicant-se, per tant, hem de pensar en el dia a dia. Per tenir un organisme net, cal que els camins d’eliminació estiguin lliures, no bloquejats, per deixar sortir les toxines i reduir el nombre de toxines que entren.

Com podem fer-ho durant la lactància: (more…)

inspirar-nos per inspirar

Find the ideaAvui segueixo de l’entrada “inspirar-nos i prendre la responsabilitat” on tractava un tema específic com és la criança d’un fill sent vegetariana o vegana, i en la dificultat de poder trobar persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què ésser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill. També deia que a la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes. En el post d’avui, reflexionaré sobre un parell d’històries més que vaig llegir.

Si se’m parla d’estar imposant una forma de vida a la meva filla m’entra una barreja de mal humor, riure i depressió.

En llegir això, se m’ocorre el que moltes vegades he anat dient, quan per exemple he parlat del desconeixement que es té en matèria de salut i nutrició. La gent creu que en sap (per allò del deixar-se portar i ser com una ombra d’altres) i l’únic que fan és repetir el que han sentit abans, però sense haver-ho processat, digerit, analitzat, criticat. I és clar, les persones que decideixen portar un tipus de vida diferent, les quals sí que han passat per un procés d’investigació, lectures, fer-se preguntes, aquestes són les assenyalades amb el dit i preses com a irresponsables o negligents (“d’on prens les proteïnes? I el calci?”, les preguntes de sempre). En canvi, sembla que no és d’imposició ni descuit donar-li cada dia al teu fill per esmorzar un o dos gots de llet d’un altre animal amb unes pólvores compostos de sucre, farina, xocolata; o per berenar una pasta industrial amb una etiqueta plena d’ingredients, la majoria dels quals no haurien ni d’entrar dins la categoria d’aliments. Doncs això, per a mi, és sentenciar a aquesta persona en creixement a patir un munt de malalties al llarg de la seva vida, començant ja, des de ben petita.

I ho veig de prop, (more…)