Category: assessorament nutricional

connotacions del blanc

Seguint amb l’altre dia que dèiem que tradicional i típic no necessàriament és saludable,  i després d’endevinar de quin aliment parlem quan diem que es presenta en moltes formes, està pertot arreu, es creu que és imprescindible, hi ha qui en són intolerants, moltes busquen dietes que no en portin… el nou tastet d’avui vol deixar ben palesa la gran diferència que hi ha entre consumir arròs blanc o integral. I quan diem arròs, podeu entendre que ho podem extrapolar a altres cereals. La diferència és abismal. Passem de tenir una concentració molt alta de nutrients imprescindibles per a l’organisme com són el calci, el magnesi, el potassi… en l’aliment integral a ser aquesta quantitat quasi negligible en el producte refinat. Aquí teniu una taula comparativa que és ben clara:

AporteNutArroz integral vs blanco

No faria falta afegir res més, però m’agradaria convidar-vos a llegir dues entrades que escrivia fa uns mesos, sobre els glucoïnòmans i sobre la inconcebibilitat de l’entrepà.  També dir-vos que podem fer servir un recordatori fàcil: (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)

sopar dolçament natural

carbassa pastanaga llenties pansesO naturalment dolç. L’ordre dels mots no altera el resultat del producte. Un plat senzill, però exquisit, ple de color i molt nutritiu; natural, però molt dolç i ple d’aromes; dolç, i en canvi natural, gens processat i sense afegir artefactes estranys. Ja som a l’hivern, els dies són molt curts, però ara ja comencen a fer-se llargs cada dia. Algunes verdures de temporada són la carbassa i el moniato, tots dos hortalisses que tenen en comú el color taronja i una gran dolçor natural. Una és un fruit, l’altre un tubercle; round and root (rodona i arrel). En una xerrada d’alimentació energètica que vaig assistir fa unes quantes setmanes van parlar de la importància de consumir vegetals round o root per apaivagar les ganes de dolç. A continuació us ho explico millor.

En aquesta època en què estem, molt prop de les Festes i, per tant, àpats familiars, d’empresa i més, potser encara teniu més ganes de menjar dolç, però per la quantitat d’aliments que tenim a l’abast per aquestes dates (com polvorons, torrons, bombons i altres bombes de sucre i productes gens saludables -recordeu que els polvorons també es diuen mantecados, que ve de ‘manteca’, que vol dir ‘llard de porc’-), segurament les tries que esteu fent no són les més adequades.

El que us anava dient de consumir diàriament una verdura rodona o d’arrel, és (more…)

afegir, no pas treure

Un diamante en brutoContinuo amb el tema encetat a la darrera entrada “a dieta? no, gràcies”, on una de les meves conclusions era que una dieta, entre altres coses, té un significat temporal, la qual cosa no té cap sentit. La saviesa és adonar-se que aquella alimentació no és saludable, que té excessos i carències alhora, i que està perjudicant la salut, emmalaltint dia a dia. Hem d’aprendre, per tant, a alimentar-nos bé, fer un canvi en la nostra nutrició i estil de vida, i que aquest sigui per sempre, que sigui la nostra manera de viure, amb salut, felicitat i intensitat.

Seguint amb això, aleshores, hi ha moltes maneres d’enfocar aquest canvi. Molta gent creu que el que ha de fer és eliminar aliments, prohibir-se coses, ser restrictius, en les calories, etc. Aquest fet porta a frustració, a més ansietat per aquells aliments prohibits, a veure que allò no ho podran sostenir per gaire temps i que recauran o tindran moltes febleses. Això no és gens recomanable, a més que no segueix amb el que deia que aquest canvi en l’alimentació ha de ser per sostenir-se en el temps, ha de ser definidor del nou estil de vida, dut amb alegria, convicció, sense angoixa.

Quina és la solució, doncs? (more…)

a dieta? no, gràcies

Per què les dietes no funcionen? Preneu-vos uns segons per respondre i pensar-hi; després continueu llegint.

Hi ha moltes respostes; avui compartiré les meves amb vosaltres. Primer, la paraula dieta per si sola té una connotació molt negativa. Ens fa pensar en una cosa que hem de seguir (obligada), difícil, poc agradable, poc apetible, que ens deixarà amb gana, que haurem de menjar coses que no ens agraden, que ens imposen externament (normalment un metge, endocrí…), i un llarg etcètera.

La definició de l’IEC és realment esfereïdora i desmotivant:

dieta
1 Règim d’alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa. 
2 Abstenció total o parcial d’aliments.

Angela Maiers "Change Your Mind - Mood - Heart"Limita, prohibeix o prescriu! Posar a dieta! Dieta rigorosa! No, no sona bé, no m’ho negueu. Ser obligats a fer alguna cosa encara que sigui “pel nostre bé” mai no és de bon agafar i té un pronòstic incert i, el més segur, acaba en fracàs. Els canvis han de sortir de nosaltres mateixos, de les nostres ganes, de les nostres possibilitats (els conceptes en el coaching). Per tant, si una dieta és una espècie de menús que ens dóna un doctor no veig que pugui tenir èxit. A més, aquests menús estan fets sense pensar en cadascun de nosaltres, és a dir, són estereotipats, protocolitzats, per tothom igual i sense tenir present els gustos, ni les capacitats de temps i culinàries, ni els motius, ambient, organisme de cada persona. És en una dieta, per tant, que trobarem aliments que no ens agraden o que ni tan sols en senten bé, preparacions que no sabem fer o no tenim el temps, i un munt de problemes més.

Però ara ve la segona resposta i, per a mi, bàsica i encara més important. (more…)