Category: malnutrició moderna

no trobes a faltar el formatge?

M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
(more…)

vegan fast food, menjar escombraries vegà?

Moltes vegades em trobo gent que creu que alimentació vegana i alimentació saludable són sinònimes. Aquí veureu l’anècdota del dia de Reis. Vam comprar un tortell de Reis vegà (per al meu fill i jo, els únics vegans d’aquell dia) i un de no vegà. Quan la meva àvia va demanar un tros del tortell vegà va dir que volia del tortell «dietètic». Ella creu que sóc vegana per «dieta», no entén que veganisme és un estil de vida que abarca molts aspectes de la vida i que el principal és la postura en contra del maltractament, la violència i la tortura d’animals per al consum humà. Ella creu que sóc vegana perquè no em vull engreixar o alguna cosa similar. Per això l’anomenava tortell «dietètic». I de dietètic, un tortell vegà o no vegà, en té poc.

No puc creure que això sigui vegà!

El que m’agradaria tractar d’aclarir avui és que veganisme no té perquè ser sinònim de salut, perquè de plats i preparacions veganes n’hi ha tantes com de no veganes, vull dir que hi ha pizza vegana, pastissos vegans, burgers veganes, fins i tot hi ha «pollastre fregit» vegà (tipus KFC) i fish and chips vegà (el plat nacional britànic, «peix amb patates»). Cliqueu els links i al·lucinareu amb el que veureu. És tot vegan fast food, menjar escombraries vegà.

De tots els plats que podeu imaginar en trobareu l’opció vegana. És el que se’n diu veganitzar un plat i és molt fàcil. És tan sols substituir els ingredients animals que porten els plats «tradicionals» per ingredients d’origen vegetal i ja tenim l’opció vegana. Per exemple, quan un pastís porta llet de vaca, aquesta es pot substituir per qualsevol llet vegetal, simplement anant amb compte de triar l’adequada, perquè hi ha llets vegetals més denses, com la de soja i la de civada, i de més «líquides», com la d’arròs. S’ha d’anar jugant i veient quina quantitat i quins sabors ens agraden més.

Els ous en un pastís se solen substituir per (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

crudiveganisme: proposta radical?

El crudiveganisme entès com a alimentació basada en fruites i verdures pot sembla radical per a molts però és per què la Natura ens ha dissenyat. És molt més bèstia saber que un terç de les calories diàries dels estatunidencs provenen de menjar escombraries: dolços i postres, begudes gasoses i begudes alcohòliques i menjars amb valor nutritiu pobre. És la dieta americana estàndard (SAD) que està portant un galopant decaïment físic i mental: obesitat, malaltia del cor, càncer, diabetes… I els europeus hi anem al darrere sense perdre velocitat.

Next28-Fat-Ronald-McDonald-TreadmillFa 40 anys que es diu que estem consumint massa greix i s’ha passat a la moda dels carbohidrats, la carn magra, els cereals i barres baixes en greix i plenes de fibra, i productes làctics i postres baixos en greix. No obstant això, el nivell de greix ingerit no ha variat. I estem més grassos i malalts que mai.

Les informacions que trobem sobre nutrició són molt contradictòries i hi ha molts que s’anomenen experts i que van proclamant dietes que faran miracles. La majoria d’ells tenen profunds llaços econòmics amb programes, superaliments, seminaris, menjars preempaquetats. I quan et diuen: consulta el teu metge si estàs seguint X (dieta), compte, perquè (el 2004, als Estats Units) menys de la meitat de les escoles mèdiques tenien un curs obligatori en nutrició.

La Higiene Natural difereix molt del típic pensament fragmentat de les dietes que distingeix entre veure’s bé, sentir-se bé i tenir símptomes d’una malaltia. L’aproximació fragmentada busca allò que falta i ho suplementa artificialment (ex. calci). A la natura el calci ve empaquetat amb una combinació molt precisa a les plantes, acompanyat d’altres micronutrients que estan dissenyats per consumir-se junts. A més, fins ara només hi ha descoberts un 10% dels fitonutrients que existeixen. Com podem doncs pensar que tenim una deficiència i intentar corregir-la amb un suplement? Quin?

El consum d’aliments fragmentats com sucs, olis “saludables”, suplements d’un “menjar-sencer” deshidratats, “superaliments”, (more…)

alimentació familiar, errors i solucions

Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…). (more…)