Category: malnutrició moderna

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)

connotacions del blanc

Seguint amb l’altre dia que dèiem que tradicional i típic no necessàriament és saludable,  i després d’endevinar de quin aliment parlem quan diem que es presenta en moltes formes, està pertot arreu, es creu que és imprescindible, hi ha qui en són intolerants, moltes busquen dietes que no en portin… el nou tastet d’avui vol deixar ben palesa la gran diferència que hi ha entre consumir arròs blanc o integral. I quan diem arròs, podeu entendre que ho podem extrapolar a altres cereals. La diferència és abismal. Passem de tenir una concentració molt alta de nutrients imprescindibles per a l’organisme com són el calci, el magnesi, el potassi… en l’aliment integral a ser aquesta quantitat quasi negligible en el producte refinat. Aquí teniu una taula comparativa que és ben clara:

AporteNutArroz integral vs blanco

No faria falta afegir res més, però m’agradaria convidar-vos a llegir dues entrades que escrivia fa uns mesos, sobre els glucoïnòmans i sobre la inconcebibilitat de l’entrepà.  També dir-vos que podem fer servir un recordatori fàcil: (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)

esmorzar d’hotel, no confondre’l amb un bon esmorzar

Cap de setmana fora passant la nit en un hotel. Bufet lliure d’esmorzar. Pregunta de rigor: què conté l’esmorzar?

-Algunes pastes, suc, cafè i te, torrades per fer pa amb tomàquet, embotit…
-I teniu fruita?
-Sí, hi ha fruita.
-Alguna cosa més que no sigui de productes animals?
-Sí, tenim cereals, d’aquests amb molta fibra i coses d’aquestes.

Amb això saps que almenys hi ha fruita, encara que et tems que poca cosa més podràs menjar. Les pastes no entren en l’alimentació saludable ja que són bàsicament (o exclusivament) farines, sucre i greixos (i probablement animals). Els embotits, no cal fer-ne esment. Les torrades, un altre cop farina blanca refinada. Els sucs, el més segur que siguin de pot, per tant, plens de sucres afegits. I doncs… els cereals? Caldrà veure com són aquests de “molta fibra i coses d’aquestes”. Tot un misteri.

cerealsI arriba el matí i baixes al menjador i et trobes amb la gran desil·lusió. Són cereals envasats, de marques arxiconegudes, i aquell que portava “molta fibra i coses d’aquestes”, llegeixes a l’etiqueta que de fibra (per 100 g de producte) en porta 9 g (que sí que està força bé), però que de carbohidrats en té 69 g dels quals 24 g en són sucre i 45 g, midó, cosa que ja pinta malament -elevat nombre de carbohidrats i molt elevat de sucre i de midó-. Però penses que el sucre deu sortir de la fruita que porta. Mires els ingredients i et trobes amb la següent llista: cereals 68%, fruita seca 28% (panses, coco, plàtan -amb sucre i sabor-, poma i avellanes), sucre, sal, malta d’ordi, sabors. Si comptem els cereals i la fruita seca com als dos ingredients principals, ja tenim en tercer lloc el sucre afegit i en quart la sal, en cinquè, la malta d’ordi que segueix sent sucre -amb una altra denominació- i després sabors -per què més?, no tenen sabor els cereals i la fruita?-. A més, si no perdem detall, el plàtan dessecat està fet amb sucre.

La pregunta és: per què posen sucres afegits a uns cereals d’esmorzar? (more…)

aliments tòxics

VenenoL’altre dia vaig escoltar una entrevista que li feien a Néstor Palmetti, al qual li preguntaven si existeixen aliments tòxics. Ell responia que sí, que en realitat una gran majoria d’aliments que es consumeixen en l’actualitat són tòxics. I els moderns problemes de salut o les modernes pandèmies estan relacionades totalment amb això. Això lliga completament amb l’altre concepte que m’agrada utilitzar que és el de la malnutrició moderna (cliqueu a categories per llegir entrades sobre aquest tema), com anomena Alvarado a Restauración biológica y terapéutica ortomolecular. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Palmetti parla de la artificialització dels aliments i cita Pollan, del qual l’altre dia en parlava en l’entrada “cuinar, un acte polític”. Pollan, en el seu llibre El detective en el supermercado, diu

no consumeixi aliments que els seus besavis no reconeixerien com a tals.

Per això la importància de comprar els productes en el seu estat més natural i tornar a cuinar, a preparar nosaltres mateixos els nostres plats. També indica que no es comprin “productes que tinguin més de 5 ingredients” i un exemple il·lustratiu és mirar l’etiqueta d’un pa del supermercat i veure que pot arribar a tenir fins a trenta-cinc ingredients. Per fer pa no es necessitava farina, aigua i llevat, bàsicament? D’on surten i per què són els trenta-dos ingredients restants? Alguna cosa fa mala espina. Ja en parlava fa unes setmanes sobre el saber llegir les etiquetes dels productes. Per exemple, el típic cereal de blat de moro tipus corn flakes que es ven com a súper saludable i, fins i tot, per perdre pes, és dels productes més manipulats, processats i artificialitzats que hi ha.

Els conceptes light i zero també han generat i generen molta confusió, malentès i, al final de tot, greus problemes de salut, perquè per transformar un producte en light, aquest ha passat per un procés completament artificial i al producte se n’hi han tret ingredients i afegit d’altres, amb un resultat no gens millor o, moltes vegades, molt pitjor que el producte original. Dedicaré aviat una entrada sencera a aquest tema.

I, tornant al principi, amb què es relaciona la nostra alimentació processada i tòxica amb els problemes moderns de salut? (more…)