Category: malnutrició moderna

menjar el més sa possible… ortorèxia? (2a part)

A l’entrada anterior, “tenir la gana justa o correcta… ortorèxia?”, vaig començar a parlar d’aquest concepte relativament nou, l’ortorèxia, considerat com un trastorn de l’alimentació, en què l’etimologia vol dir això mateix, “tenir la gana justa o correcta”. Vaig parlar de la definició (<<preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible>>), del seu creador, d’algunes pàgines en què havia trobat que se’n parlava i d’alguns criteris diagnòstics. El que vaig anar fent de tot això és fer-ne una crítica perquè, a mi, aquest terme em grinyola. I com hi havia tant a dir, vaig aturar-me per continuar en una propera entrada. Aquí estic novament per donar algunes dades més, com ara els símptomes principals que en descriuen, una notícia que fa por i riure alhora i algunes conclusions finals que altres persones n’han fet.

Fast Food Quins són els símptomes principals de l’ortorèxia, segons endicronologia.org? (la cursiva són les meves reflexions al voltant de cada símptoma descrit)

 -Obsessió per menjar aliments sans (naturals, orgànics, baix en greix…).

Una obsessió, que ja anava dient, que tan de bo aparqués d’altres de molt menys saludables (com simplement la contrària: obsessió per aliments escombraries, processats, antinaturals, altíssims en greixos saturats… digui’s hamburgueses de fast food, menjars preparats per ficar al microoones i un llarguíssim, malauradament, etcètera.)

-Exclouen de l’alimentació carn, greixos i aliments tractats amb herbicides o pesticides.

Aleshores les persones “normals”, sense el trastorn ortorèctic, mengen carn, greixos i aliments plens d’herbicides i pesticides. Sí, és cert, per desgràcia si no ens fixem en què comprem, acabarem ingerint dosis elevades de tals tòxics. Qui no ho vulgui mirar ni pensar, no serà ortorèctic. Qui en tingui cura, oh!, ortorèctic.

-Poden tenir carències nutricionals.

Probablement, hi ha gent que vol tenir cura d’aquests aspectes en la seva alimentació, però també per desconeixement (perquè com he dit moltes altres vegades, en general la gent no té coneixements, formació, estudis en dietètica, però la majoria creu que en sap per prendre decisions i aconsellar els altres) acaben per descurar alguna cosa i tenint alguna carència. Però no passa el mateix amb l’omnívor comú? O és que aquest en sap molt de nutrició? Quan es menja una pizza (com més processada millor -ironia-) què creu que està aportant al seu cos? Què és tota aquella massa de pa, de formatge, i tot el que pugui portar per sobre, imaginem-nos salami i més formatge? Algú que tingui per costum menjar pizza per sopar molt sovint (que en conec), és molt probable que tingui carències nutricionals. I l’exemple de la pizza n’és un d’específic però n’hi ha milers i tots són quotidians.

-Mai se salten la seva dieta, ni tan sols en ocasions especials.

Dieta? Sempre dic que jo no parlo de dieta. La importància està en anar fent canvis progressius en la manera d’entendre la nutrició i la salut i el lligam que hi ha entre ambdues. És una manera d’alimentar-te, d’entendre el cos, l’organisme, conèixer els aliments i els nutrients. Dieta? Cap. No hi ha, per tant, res a saltar-se. És simplement ser coherent amb el teu estil de vida. Igual que un omnívor convencional tampoc se saltarà la seva “dieta” de menjar-se mitja barra de pa, prendre’s un got de llet amb xocolata per esmorzar, menjar-se una bossa de patates a mitja tarda, prendre’s unes llaminadures quan senti sensació de gana, etc.

(more…)

glucoïnòmans

An OfferingSi cocaïnòmans són els qui tenen addicció a la cocaïna, glucoïnòmans ho serien els qui en tenen a la glucosa, al sucre. Però aquest terme me l’acabo d’inventar. Nou neologisme. Però per què no existeix? No deu interessar…

Fa uns dies escrivia l’entrada “còctel de mort prematura” fent honor a les paraules de Pablo de la Iglesia, quan llegia el seu llibre El milagro de la nutrición ortomolecular. Aleshores, un amic meu va recomanar, a la zona de comentaris, el llibre Sugar Blues, de William Dufty. El vaig començar a llegir i és boníssim.

SUCRE: Sacarosa refinada, C12H22O11, produïda per un procés químic múltiple del suc de canya de sucre o de la bleda-rave i en el qual s’ha a eliminat tota la fibra i les proteïnes, les quals formen el 90 per cent del total de la planta natural.
BLUES (o melancolia): Un estat depressiu o melancòlic que produeix temor, malestar físic i ansietat (expressat sovint líricament com una crònica autobiogràfica de desastres personals).
SUGAR BLUES: Múltiples sofriments físics i mentals causats pel consum humà de sacarosa refinada, comunament anomenada sucre.>>

Pablo de la Iglesia explica d’una manera molt clara els problemes de prendre sucre, la qual cosa és la següent: (more…)

la inconcebibilitat de l’entrepà

inconcebibilitat
f Qualitat d’inconcebible

L’entrepà ha passat de ser un producte que no he consumit des de fa uns sis o set anys a ser una realitat inconcebible. Des que vaig anar descobrint la mentida del pa i de les farines (especialment tot el que sigui blanc i refinat) i a mesura que els farcits dels quals se solen fer els entrepans han entrat, per a mi, en categories no alimentàries (qualsevol producte animal, qualsevol lacti, qualsevol cosa ensucrada, i un llarg etcètera), no puc ni tan sols concebre el concepte entrepà, aquest “aliment” tan consumit arreu, sobrevalorat i feliçment ingerit per milions de persones. Quan veig entrepans -particularment els típics anodins formats per dos trossos de pa i un tros de pernil-salat-que-ha-sortit-d’un-plàstic-envasat-al-buit- se’m posa la cara del personatge d’aquí sota:

Scorn

Aquest tema dóna per un tractat sencer. Avui només deixaré el tema obert i encetat. Quina és la mentida que em refereixo? (more…)

còctel de mort prematura

Pills Vitamins Pile Bowl April 23, 2012 2En EUA mueren 1.000.000 de personas al año (la misma cantidad de personas que mueren por todas las otras enfermedades más los accidentes).
El 25% de los estadounidenses están afectados por una enfermedad cardiovascular.
Más de un 20% sufre de algún grado de hipertensión arterial.
Los factores de riesgo de morir por un ataque al cardiaco, sufrir una apoplejía o ir perdiendo facultades físicas y mentales a medida que una afección arterosclerótica progresa con los pasos de los años son los siguientes: presión arterial elevada; nivel de colesterol LDL (malo) elevado; nivel de colesterol HDL (bueno) bajo; beber mucho alcohol; fumar; llevar una vida sedentaria; consumir alimentos con grasas saturadas y/o hidrogenadas y colesterol; excesivo consumo de azúcar; estrés nervioso y personalidad agresiva.

Pablo de la Iglesia, El milagro de la nutrición ortomolecular

Si heu trobat que anàveu dient que sí a diversos dels ítems finals, esteu preparant molt bé el vostre còctel de mort prematura. Ho sento, no són meves les paraules ni la nomenclatura, són de Pablo de la Iglesia (però hi estic del tot d’acord!).

El tema de l’excés m’interessa molt (i em preocupa molt). Darrerament sempre acabo dient que vivim en una societat d’excessos i que això és molt negatiu en tots els sentits. En relació amb el menjar, sempre s’ha sentit dir que el que és important és menjar de tot, variat i equilibrat. Fins a cert punt aquesta és una bona recomanació. El problema és que actualment hi ha molta gent qu no sap què és en realitat variat, saludable i equilibrat. Posaré un exemple recent.

Tarda de vista als avis. Nena de vuit anys que ha anat de calçotada i ha menjat de tot: calçots (a la brasa, arrebossats), romesco, pa, carn, postres i beguda ensucrada. Avis que li diuen si vol berenar, unes dues hores després d’haver ingerit el que he dit fa un moment. Nena que no havia demanat berenar. Berenar proposat: “mantecados” (llard, farina, sucre i farcits de cabell d’àngel). Ella que no ho havia demanat, s’ho menja. Arguments dels avis: els nens han de berenar. La nena entra en una espiral d’antulls i els avis, sol·lícits, li proporcionen una madalena (més sucre i més farina). Després, una altra (ídem). Avis segueixen amb l’argument que quan ells eren petits berenaven i els agradava.

Berenar un infant? (more…)

malnutrició moderna (1a part)

L’altre dia s’iniciava un debat a partir de l’entrada “vegetarianisme: desconeixement i estupefacció” de dijous. Es parla, es pensa, es té por, que una dieta vegetariana és carent de nutrients, els quals només es poden aconseguir mitjançant fonts animals, com carn o productes làctics, per posar dos exemples típics, quan es parla de proteïnes o calci, respectivament. Que una alimentació vegetariana pot posar seriosament en risc la salut. Però en canvi, no se sent parlar tant, o hi ha molta gent que no hi ha reflexionat mai, que una alimentació basada en aliments processats i ensucrats, embotits, pa blanc i fregits, per citar alguns exemples d’aliments habituals que es mengen al nostre país, perjudica seriosament la salut. Observant els hàbits alimentaris de la gent que diu que no té temps per cuinar i per preocupar-se del que mengen, què trobem? Una malnutrició moderna, sens dubte.

Aquest concepte de malnutrició moderna em va agradara molt trobar-lo en un document que he llegit recentment de Miguel Leopoldo Alvarado, “Restauración biológica y terapéutica ortomolecular”. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Sabem que hi ha malnutrició en els països anomenats subdesenvolupats, però no som conscients de com de malnodrits estem esdevenint en les societats desenvolupades.

MalnutriciónCoffee with a ham, cheese and tomato croissant at Speakeasy Kitchen in South Yarra= Decadencia fisica y mental (Mesotrofia)
Durante los últimos 100 años, de manera involuntaria, los seres humanos hemos sido sometidos a un ‘experimento de escala planetaria’, obligados a comer alimentos artificiales. (Kollath)”

Per acabar d’il·lustrar això, compartiré amb vosaltres una reflexió que fa temps que he fet i he plantejat a algunes persones. Es fan moltes advertències al voltant de l’alimentació, per exemple, de les dones embarassades. Aquestes tenen molts aliments prohibits i han de prendre moltes precaucions. En algunes pàgines web i fòrums s’adverteix que les llavors de lli no són aconsellables, quan aquestes, en realitat, tenen un gran poder nutritiu i aporten greixos Omega 3. O tothom té molt interioritzat que no han de beure alcohol. (Estic totalment d’acord entre la relació del consum d’alcohol i patologies en els fetus i nounats). Però en canvi (more…)