Category: raw food

actualització: i ara què menjo i per què? hclf, 80/10/10, crudivegana // actualización: ¿y ahora qué como y por qué? hclf, 80/10/10, crudivegana

moniato espiralitzat

En Español abajo

Fa un any i mig, vaig començar un experiment, volia provar l’alimentació viva i crudivegana, 80/10/10, HCLF, per tractar de solucionar alguns problemes de salut que, ni amb uns 3 anys i mig d’alimentació vegana, havia aconseguit. En aquest post podeu llegir el que escrivia el setembre de l’any passat després d’un mes 100% crudivegana i aquí hi trobareu tota la resta d’entrades que he anat escrivint des de llavors sobre aquest tema, amb les meves actualitzacions i amb moltes informacions d’interès.

Fa 5 anys vaig decidir que no ho faria més: no consumiria més productes animals com si no passés res, fent els ulls cecs a la realitat. Ja feia dos anys que era vegetariana (o sigui que ja no menjava carn ni peix) i havia deixat feia encara més temps el consum de llet per temes de salut. Però encara no havia fet la connexió amb el que estava passant amb els ous (si ho voleu saber cliqueu aquí) o no m’importava si de tant en tant consumia algun producte (galetes, salses, pastís) que portessin productes làctics. Fa 5 anys vaig dir que no hi hauria grisos, que era blanc o negre. No hi ha grisos perquè si prens «una miqueta» de llet en una galeta, has contribuït igualment al patiment de les vaques (llegiu-ho aquí). Jo no volia contribuir-hi «ni una miqueta».

Així que fa 5 anys vaig fer que les verdures i hortalisses, les fruites, els cereals/grans, els llegums, els fruits secs i les llavors fossin la base de la meva alimentació. Però aquests aliments es poden consumir de moltes maneres diverses i segons de quins se n’estigui consumint més, amb quines combinacions i amb quines preparacions, pot ser que l’alimentació vegana sigui saludable, no ho sigui tant o no ho sigui gens. Jo pensava que estava escollint l’opció saludable. Però en el camí d’aquests 5 anys i d’aquest darrer any i mig d’alimentació whole plant based foods (WPBF) o HCLF (high carb low fat, alta en carbohidrats baixa en greix), i amb gran contingut d’aliments vius i crudivegans, amb temporades senceres de 100% crudivegana (el mes de setembre de 2015, l’estiu de 2016 des de maig a octubre, més de 4 mesos seguits), he vist clarament que abans d’aquest darrer any i mig no estava escollint el millor per al meu cos.

Els primers 3 anys i mig de vegana menjava (more…)

com eliminar els desigs de dolç

Novament comparteixo amb vosaltres un vídeo i la posterior reflexió dels meus estimats de Sweet Natural Living. Ja he compartit informació d’aquests germans noruecs en l’entrada sobre la ciència al darrere de l’alimentació viva i crudivegana i en la dels arguments per saber si algun aliment és per a consum humà o no ho és. Aquesta vegada responen a la pregunta de com eliminar els desigs de dolç. Molts de vosaltres us quedareu ben sorpresos amb la reflexió. Jo estic totalment d’acord amb aquesta i l’estic posant en pràctica des de fa un any i funciona!

A continuació podeu veure el vídeo (en anglès) i a sota hi trobareu la traducció al català d’algunes de les idees principals i alguna reflexió més.

How to Stop Sugar Cravings and Stay Healthy Every Day

Tothom està cansat de tenir desigs de dolç, per què? Hi podem fer alguna cosa? Per què som addictes al sucre i com podem combatre aquesta addicció.

Ara ve la reflexió que potser molts de vosaltres no espereu: Què passaria si els nostres desigs de dolç fossin completament naturals? Què passaria si fossin tan sols un senyal de gana? Què passaria si estiguéssim dissenyats per menjar sucre? Podria ser cert? (more…)

crudivegana fora de casa

2016 07 11 soparFa uns mesos que estic compartint amb vosaltres la meva experiència amb l’alimentació crudivegana i viva. Pels qui no sabeu de què va, es tracta de consumir aliments en el seu estat natural, sense cuinar, i provinents tots del món vegetal. Bàsicament, l’alimentació se sustenta en les fruites, les verdures i alguns fruits secs i llavors.

Fa un any que vaig començar a alimentar-me així i la quantitat de coses que he experimentat, en tots els nivells, és enorme. Algunes ja les he anat escrivint, com en el dia 30 d’alimentació crudivegana, en l’actualització del meu viatge per l’alimentació viva o en l’actualització de 10 mesos de crudivegana. Hi ha d’altres que encara falta posar-les sobre paper (o sobre pantalla!).

Però avui vull parlar de com es porta tot això de ser crudivegana fora de casa, quan es va a casa de familiars, amics, a restaurants i a fora de la ciutat on, moltes vegades, hi ha encara menys opcions per menjar vegà i, per tant, crudivegà.

Començant amb els àpats en família o amics, aquesta és l’àrea més fàcil. Només cal (more…)

illa de síndria (watermelon island)

2016 06 27 illa de síndria dia 1

Aquests darrers dies he anat de viatge a una illa de síndria (watermelon island). Molts us preguntareu on és, però no és cap lloc, no és cap illa. Una illa de síndria consisteix a alimentar-se només de síndria durant un període de temps, pot ser 1 dia, 3, una setmana… No es tracta d’una dieta miracle, ni ho pretén ser, però sí que aporta a l’organisme un descans pel que fa la digestió i per poder-se dedicar a altres coses de guariment. Jo he fet una illa de síndria, però es pot fer de la fruita que es vulgui, això sí, que sigui ben madura i ben dolça i si pot ser sucosa, millor. Una de típica és la de plàtan (banana island). Aquesta l’he provat un parell de vegades durant un parell de dies, com podeu veure aquí i aquí.

Els beneficis de fer una illa de fruita s’assemblen als de fer mono àpats com us escrivia en aquesta entrada. Fer un mono àpat vol dir menjar només un aliment (fruita) en un àpat i que aquest sigui complet nutricionalment i calòricament. No parlem d’snacks o àpats “secundaris”, parlem d’àpats principals com l’esmorzar, el dinar o el sopar. Segons la teoria de la combinació d’aliments, barrejar moltes fruites en un àpat no és adequat, menys si aquestes pertanyen a grups que entre ells no combinen. Menjar un sola fruita d’una vegada és una de les pràctiques amb la qual aconseguim la màxima assimilació de nutrients.

2016 06 28 illa de síndria dia 2Aleshores, aquest concepte estès a diversos dies es converteix en una illa de fruita la qual té encara més beneficis perquè la simplicitat amb què treballa el nostre sistema digestiu és màxima. Però no es tracta de privar-nos de nutrients ni de calories. Per això s’ha de menjar suficient d’aquella fruita per no acabar menjant de menys. Altres coses que es poden experimentar en una illa de fruita són les següents: (more…)

és aliment humà?

2016 06 12 esmorzarFa mesos que estic escrivint sobre alimentació viva i crudivegana i compartint aquí, aquí i aquí la meva experiència amb aquest tipus d’alimentació i estil de vida. En aquest temps he anat aprenent moltes coses i he anat coneixent també el que se’n diu fruitarianisme o frugivorisme, que és senzillament alimentar-se només de fruita. Per a molts de vosaltres semblarà una cosa molt extrema, radical, una barbaritat, molts pensareu que amb una alimentació així mancaran molts nutrients i aquella persona acabarà emmalaltint. Jo també ho hauria pensat fa uns anys. Però ara tinc una visió molt diferent.

Ja us he anat mostrant amb dades que la fruita té tots els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals) que l’organisme necessita. Ni més ni menys. Per exemple en aquest post us mostrava com alimentant-nos només de plàtans obtindríem tots els nutrients necessaris. O en aquest altre com l’enciam va carregat de coses bones. I en aquest altre, cap al final de l’article, comparava els nutrients de tot un dia de fruites i verdures amb un filet de salmó.

Doncs vist tot això una va veient que les fruites i els vegetals de fulla verda tenen tot allò que el cos necessita per estar vertaderament ben alimentat. I la pràctica és que porto més de 10 mesos en aquest estil de vida crudivegà i que cada cop s’acosta més al fruitarià o frugívor perquè durant el dia m’alimento de fruita com bé sabeu els que em seguiu a Instagram o a Facebook i veieu posts com aquests: síndria per dinar, fruita sucosa per esmorzar, gelat crudivegà per dinar, batut verd per dinar o a mitja tarda

La diferència més gran que he notat entre ara i abans de començar aquesta alimentació (i que ja era vegana des de feia uns 3 anys i vegetariana des d’en feia uns 6) és l’energia. Abans, solia estar cansada, com si literalment em faltés l’energia i, ara, ja no noto aquella sensació amb l’afegitó que ara tinc un fill de dos anys amb el que això comporta d’activitat i dormir menys. Torno a fer exercici (uns minuts cada dia del que se’n diu high intensity interval training, podeu googlejar-ho per saber-ne més). Ara sé que abans estava consumint massa pocs carbohidrats (quasi no menjava fruita per problemes digestius) i massa greix (greix del bo, pensava -alvocat, fruits secs, llavors, coco i cacau-). Un altre cop us remeto a la meva actualització de 10 mesos de crudivegana perquè veieu amb més detall quins estan essent tots aquests canvis.

Ja us he anat comentant en algunes entrades quines han estat i són les meves fonts d’inspiració, per exemple en l’entrada la «ciència al darrere de l’alimentació viva i crudiveganisme» o un altre cop al final de la de la meva actualització de 10 mesos com a crudivegana. De la gent que esmento, Sweet Natural Living parla amb gran claredat i simplicitat. Són dos germans que fa uns 5 anys van fer el canvi a aquest tipus d’alimentació i estil de vida i són la major part del temps fruitarians (només s’alimenten de fruita). En aquest article «Is It Human Food?» (és aliment per a l’home?) desgrana els motius per entendre que de la fruita en pot viure l’home. I avui és el que vull compartir-vos, he fet la traducció d’algunes de les seves idees. (more…)