Category: reflexions

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

jo mai no podria

“Jo mai no podria”, “jo mai no ho faré”… M’he trobat moltes vegades amb aquestes paraules dites per altres persones, especialment paro atenció quan es refereixen a «Jo no podria deixar de menjar carn/ous/formatge/peix…» relacionades amb la causa vegana. Sempre tinc molts arguments dins del meu cap que podrien rebatre aquestes paraules, però normalment no els exposo. Avui he decidit dir-ne tres perquè estem en ple Veganuary i poden ser motiu que algú que els llegeixi vulgui provar el repte de gener sense productes animals.

El primer argument és que quan diem «no podem» en realitat estem dient «no volem». Així que, amb això podríem deixar de donar-hi voltes i dir que el que ens passa es que no volem canviar. No volem canviar perquè els canvis costen, perquè ens allunyen de la nostra zona de confort, allà on seguim repetint patrons que encara que no ens agradin o no ens portin allà on realment ens agradaria arribar, ens fan aconseguir plaers momentanis (però amb discomfort posterior).

El segon en què he pensat quanojos que no ven volia parlar d’aquest «jo no puc» és que jo he pogut. Amb això vull dir que va haver un temps a la meva vida en què jo no era vegana, que consumia productes animals, sense pensar-hi o fins i tot pensant-hi, que consumia molts altres productes que encara que no procedents d’animals, gens saludables. I ara gaudeixo d’una alimentació lliure de patiment animal i que tampoc té altres «aliments» que he decidit que no vull que formin part de la meva vida perquè no m’aporten salut, vitalitat, energia i felicitat. La meva vida ara n’és plena d’altres, aliments plens de color, quin més bonic que l’altre, i de sabors intensos que he après a apreciar cada dia més. Tot això no ho he fet d’un dia per l’altre, jo també he seguit un camí de descobertes i molts aprenentatges. Moltes veritats se m’ha posat davant dels ulls i a poc a poc he anat escoltant-les i escoltant el meu interior. Seguir fent el de sempre i fer els ulls cecs? La meva decisió no ha estat aquesta. He dit prou a l’aberració, al maltractament, a la violència i al fer com si no passés. Així és com molts altres vegans se n’han fet. Pocs n’han nascut, la majoria han fet un camí similar al meu, cadascú el seu particular. Aleshores, per què aquests que diuen «jo no podria» realment no poden? Tornant al primer argument és perquè no volen.

I el tercer (more…)

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]