Category: reflexions

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé… posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

un món creatiu per descobrir - llorerNo, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d’edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d’un bar dins d’un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l’Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d’haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s’ha de fer al voltant d’arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d’anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu ‘verdures’, o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu… (more…)

la dieta mediterrània com a mite

The dream of the laundry machine

Som més feliços i tenim més esperança de vida perquè mengem molt sa:
la dieta mediterrània és la millor del món.

Dit per un munt de gent…

Un munt de gent que s’ho creu…

croissant de xocolata amb cafè amb llet (per esmorzar)

Un munt de gent que ho proclama…

de primer, pasta (refinada i blanca, és clar) amb salsa de tomàquet (de pot de metall, plena de sucres, farines, llet i es cents seixantes -entengui’s E-160, per posar un exemple-), carn arrebossada (no t’hi fixis en l’origen, ben fregideta amb pa ratllat -blanc també-, amb oli de girasol ben refinadet) amb patates (encara més) fregides, crema catalana (dolça fins a l’absurditat, llet per alimentar tres vedells)

Un munt de gent que hi està d’acord a ulls cecs…

(per sopar) crema de verdures (de tetrabrick, vinga, tornem-hi amb els sucres, farines, llet i es cent seixantes), un frankfurt (envasat i fregidet també, no vulguis saber de quina/es carn/s), un iogurt (més llet per al vedell)

I un munt de gent que

i que bé que mengem, i que privilegiats, i quina dieta més equilibrada, i que sana la dieta mediterrània!

i etcètera, etcètera, etcètera. I entrepà de pernil, i peix enfarinat fregit, i gelat de xocolata, i canelons gratinats, i vinga i vinga i vinga.

Mengem bé? La nostra dieta és equilibrada? La “dieta mediterrània” (entre cometes) és tan sana? (more…)

macrobiòtica i l’efecte como-agua-para-chocolate

Kitchen cornerOlor de canyella allà on no n’hem posat;
brou de color bleda-rave;
vinagreta acidodolçosalada;
talls que afecten el sabor del resultat…

Màgia, pòcimes, encanteris?

Macrobiòtica!

Els dimecres al matí ens reunim unes quantes persones a AureaSocial per fer un taller de cuina i nutrició, un espai en què mentre parlem d’alimentació, salut i moltes altres coses, cuinem basant-nos en la tradició macrobiòtica.

La macrobiòtica (del grec μακρός, “gran” i βίος, “vida”) és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Es tracta d’un sistema alhora filosòfic i pràctic que pretén actualitzar, per tal de presentar-lo d’una manera entenedora per a la mentalitat moderna, l’antic principi oriental del yin i el yang el qual, segons Ohsawa, constitueix la base de tot el coneixement d’Extrem-Orient (tant científic com filosoficoreligiós). El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l’alimentació: Ohsawa defensava la idea de què tot menjant segons aquest principi l’organisme s’harmonitza i així l’enteniment es torna més clar, capaç de percebre millor la realitat.

Ahir va ser excepcional perquè… (more…)

antropologia de l’alimentació: carnivorisme

Feeding the Cow [28/52]

Quan he escrit el títol, m’he assegurat de buscar carnivorisme al diccionari, perquè hi havia quelcom que em grinyolava, que em feia dubtar si realment existia aquesta paraula i… patam! Efectivament, no hi surt al diccionari. Però l’he volgut deixar, penso que té molta força per expressar el que significa: alimentar-se de carn d’altres animals. Però les qüestions semàntiques no són el que aquí ens ocupen (sí a “carnivorisme no, vegetarianisme sí” on podeu llegir més sobre les meves investigacions, troballes i reflexions lingüístiques).

Del que sí que volia parlar és: quantes persones carnívores es menjarien els seus animals de companyia? Quants menjarien carn si haguessin de matar ells mateixos els animals? A mi m’ha fet pensar en unes quantes coses.

La primera, (more…)

paraules impecables

Divendres Sloyu recomanava el llibre de Los cuatro acuerdos, del Dr. Miguel Ruiz (1997), dient que “és un llibre que canviarà la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món”.

La pregunta que fan al lector és:

“¿Es posible la libertad individual en una sociedad que, desde pequeños, nos inculca normas, creencias y valores que no podemos elegir?”

Recordo que sí que em va agradar molt el llibre quan el vaig llegir el març del 2011. El que vaig llegir a la contraportada

“Un llibre de sabiduria tolteca.
El coneixement tolteca no és una religió, respecta tots els mestres espirituals, és una manera de viure que és distingeix pel seu fàcil accés a la felicitat i l’amor. Senzill procediment per eliminar totes aquelles creences heredades que ens limiten i substituir-les per unes altres que responen a la nostra realitat interior i ens condueixen a la llibertat.”

em va cridar l’atenció, perquè englobava qualsevol persona amb les seves creences, fossin quines fossin. I proclamava que ajudava a eliminar aquells pensaments, creences, lligams que moltes vegades tenim sense adonar-nos, però que són paralitzadors, que no deixen donar pas al canvi, ni a la creativitat, ni a la llibertat, ni, per tant, a la felicitat.

I vaig llegir-lo. Em va agradar molt, perquè està molt ben tractat, ben explicat i hi veus realment ‘solucions’, (more…)