Category: superaliments

cúrcuma, un superaliment (2a part)

L’altre dia, parlant de l’alvocat, van sortir en escena els carotenoides, pigments liposolubles naturals que són sintetitzats per les plantes, algues i bacteris fotosintètics. Són les fonts dels colors groc, taronja i vermell de moltes plantes, per exemple, de les taronges, els tomàquets i les pastanagues. No poden ser sintetitzats pels humans, per tant és necessari obtenir-los a partir dels vegetals de la dieta. Són essencials per a la salut humana, especialment per a la visió i malalties degeneratives i carencials. Colors groc, taronja… de seguida vaig recordar-me de la cúrcuma. Quan vaig parlar d’aquesta espècie no vaig dir res dels carotenoides que també té, per tant hi havia de dedicar una nova entrada, la d’avui.

La curcumina és un carotenoide natural, destructor de radicals lliures, que fa que sigui una gran antioxidant i reforçador del sistema immune, també eficaç antibacterià i anticancerigen (DoctorNews). El te verd, la cúrcuma, els tomàquets i el bròquil són els millors superaliments que lluiten contra el càncer de pròstata. (Més a l’article de DoctorNews, “Superaliments naturals lluiten contra el càncer de pròstata”).

Veggie CurryFa temps que investigo sobre aliments naturals quevagin bé per combatre la hiperplàsia de pròstata benigna. Precisament la cúrcuma és un dels aliments que sempre van sortint en diferents articles, ja que és antiinflamatòria, antimicrobiana, antioxidant, diürètica, i més, i se n’ha demostrat la capacitat per inhibir el creixement tumoral. Si voleu, aquí podeu llegir testimonis que en parlen.

I com podem consumir-la? (more…)

coco, superaliment amb propietats molt úniques

Hello there little scary shrunken-head coconut fellaEl coco és un aliment que està menyspreat i menystingut per alguns i molt valorat i considerat com un superaliment per d’altres. Què creure és una qüestió de coneixement, de saber què és realment el coco, de llegir diversos articles i estudis i, també, de veure com a cadascú li funciona i nota els beneficis dels que es parla. El motiu perquè part dels professionals de la nutrició diuen que no és saludable és perquè el contingut de greix és elevat i del tipus saturat. A més a més, la gent que vol perdre pes, pensa que aquest aliment té moltes calories i això ja es motiu de no voler-ne menjar. Però com he anat dient diverses vegades, per exemple amb l’alvocat, un altre superaliment, el valor calòric és poc interessant si no mirem d’on prové. L’exemple que posava algunes entrades enrere és que no són el mateix 100 calories provinents d’un croissant que d’un grapat d’ametlles.

L’altra cosa és la del contingut de greix i que a més, majoritàriament, és saturat. Això, igualment, no és un raonament de prou pes, ja que hi ha un malentès molt gran al voltant de la malignitat dels greixos saturats. També aquests han d’estar presents perquè el nostre cos gaudeixi d’un correcte equilibri. Però el més important de tot és que es desconeix o s’omet una dada cabdal pel que fa les característiques d’aquests greixos del coco i és que, emprant una altra classificació, són greixos de cadena mitjana, sobre el que parlaré una mica més endavant.

Què és el coco? Un fruit o fruita, una nou o una llavor? (more…)

alvocat, exquisit superaliment

La primera vegada que vaig tastar l’alvocat va ser en guacamole. Era petita i algú el va portar una nit per sopar. Ens va semblar boníssim, aquella textura i aquell sabor, únics. Després he anat descobrint moltíssimes maneres més de menjar-lo i, també molt important, la quantitat de nutrients excepcionals que ens aporta.

avocado, perfectly ripeSeguint una mica més amb el desenvolupament de la meva descoberta, vaig aprendre que es podia, simplement, afegir en amanides. La gràcia era la manera de pelar-lo i tallar-lo, i conservar-lo perquè no es fes fosc. Si l’alvocat està en les condicions de maduració òptimes, és fàcil de tallar-lo per la meitat i separar-ne ambdues. Després a cada meitat (traient el pinyol en la que s’havia quedat) s’hi fan talls horitzontals i verticals i amb una cullera el podem treure i queda tot a dauets. Perquè no s’oxidi, un rajolí de llimona en fa la funció perfecta.

El següent pas cap a la simplicitat, però no per això menys gaudi, va ser menjar l’alvocat (també tallat per la meitat com abans) a cullerades. La pell és com una closqueta, per on l’agafes, i te’l vas menjant amb una cullereta. Deliciós; a mig matí, de postres… Assegureu-vos d’aprofitar bé i consumir tota la polpa fins ben arran la pell, sobretot la part verd fosca; després en veureu el perquè. Hi ha alguna variació que també hi va molt bé, com és fer els tallets que he comentat en forma de quadrícula i afegir-hi un rajolí de llimona i menjar-te’l igualment amb cullereta, o empolsar-hi alguna espècie: chili per als amants del picant, orenga, pebre, comí, etc. També pickle de mango o llima per als ben agosarats (picant!). Al gust de cadascú!

Un altre moment de descobriment que recordo també va ser quan vaig deixar de consumir lactis i, quasi del tot, productes animals. Al matí, abans, solia menjar alguna llesca de pa de sègol amb formatge, iogurt o mantega. Per què podia substituir aquells productes en una alimentació sense lactis? L’alvocat, vaig descobrir, era la mantega dels vegetarians! Per la seva textura cremosa, que es pot untar, aconseguia una llesca de pa amb alvocat més saborós que el que menjava abans i molt més saludable. També es pot fer a mode d’”entrepà”: pa de sègol (per exemple) amb làmines d’alvocat al mig; quan ho menges té una textura cremosíssima i, vertaderament, recorda la mantega.

I què ens aporta l’alvocat a nivell nutricional? (more…)

miso, un superaliment

La primera vegada que vaig sentir sobre el miso, va ser en un restaurant japonès. N’és un plat molt típic, que consisteix en una sopeta amb un gust saladet, que normalment te la serveixen en un bol petitet i una cullera de ceràmica. És un entrant o un plat d’acompanyament. La següent vegada que en vaig sentir a parlar, fora dels restaurants japonesos, va ser per una amiga que estava seguint una dieta macrobiòtica, la qual em va explicar com s’havia de cuinar i per què era beneficiosa.

Miso soupDesprés he anat descobrint pel meu compte tots els beneficis i perquès de les bondats del miso, i les diferents maneres d’incorporar-lo a la nostra cuina diària d’una manera ben fàcil i aportant-nos un munt de nutrients i beneficis per a l’organisme. Per això avui hi escric i l’incorporo en la sèrie d’entrades dedicades als superaliments.

Fa uns dies, quan parlava de “la soja: beneficiosa o perjudicial?“, vaig citar el miso, ja que és un condiment fermentat fet de grans de soja, cereals (arròs o ordi), sal i aigua. El sabor, color, textura i aroma del miso varia depenent de l’origen i l’elaboració. També deia que es fa servir per donar sabor a sopes, estofats i salses. Avui vull aprofundir més. Parlaré dels beneficis, de les propietats i de com consumir-lo.

Primer de tot, (more…)

cúrcuma, un superaliment

Avui segueixo parlant de superaliments. Vaig començar a tractar els superaliments, en l’entrada de la quinoa, l’amarant i el fajol. Us en recordo la definició: un superaliment és aquell que conté grans quantitats d’antioxidants, vitamines i minerals. Consumits regularment, ajuden a prevenir i combatre malalties i promouen una bona salut. Són anomenats “súper” perquè tenen una major concentració d’ingredients saludables que la resta d’aliments.

Mica en mica, aniré dedicant entrades a aliments que considero que tenen unes propietats excepcionals i que hem de tenir-los molt presents a la nostra dieta, cada dia o, si més no, ben sovint. Aquests superaliments tan poden ser fruites, com verdures, espècies, greixos…

TurmericAvui, el superaliment del qual parlaré és la cúrcuma. Altres noms populars: safrà de l’Índia, rizoma de cúrcuma, arrel de cúrcuma, turmeric. He parlat d’aquesta espècie en alguna ocasió i sempre la recomano a les persones que els assessoro en matèria de nutrició i salut. Les espècies, parlant en general, no només donen uns sabors i colors únics als plats, conferint-ne cadascuna una nota particular, un toc, una aroma, sinó que també són autèntics aliments naturals amb grans poders medicinals. S’han d’anar descobrint per saber si ens agraden, com combinen amb d’altres, amb quins aliments queden millor i per conèixer els beneficis que ens proporcionen.

La cúrcuma és aquesta espècie amb aquest color groc tan intens, un autèntic colorant natural, que dóna un toc picant i molt particular. És un dels ingredients importants del curry, vet aquí el seu color groguenc. Molt apreciada a la cuina índia i pakistanesa. És una preciositat: quan la incorpores a un plat, aquest pren un color dauradet (similar al que fa el safrà quan s’afegeix als arrossos). Queda bé amb tot, tan sols cal anar introduint-la en les nostres preparacions de verdures, de cereals o pseudograns, de llegums i, pels qui en mengin, als ous i al peix. Podeu veure més idees de combinacions i plats a “un món creatiu per descobrir” i a “bon profit: és primavera”.

Pel que fa les propietats curatives i medicinals (Vitónica), (more…)