Pills Vitamins Pile Bowl April 23, 2012 2En EUA mueren 1.000.000 de personas al año (la misma cantidad de personas que mueren por todas las otras enfermedades más los accidentes).
El 25% de los estadounidenses están afectados por una enfermedad cardiovascular.
Más de un 20% sufre de algún grado de hipertensión arterial.
Los factores de riesgo de morir por un ataque al cardiaco, sufrir una apoplejía o ir perdiendo facultades físicas y mentales a medida que una afección arterosclerótica progresa con los pasos de los años son los siguientes: presión arterial elevada; nivel de colesterol LDL (malo) elevado; nivel de colesterol HDL (bueno) bajo; beber mucho alcohol; fumar; llevar una vida sedentaria; consumir alimentos con grasas saturadas y/o hidrogenadas y colesterol; excesivo consumo de azúcar; estrés nervioso y personalidad agresiva.

Pablo de la Iglesia, El milagro de la nutrición ortomolecular

Si heu trobat que anàveu dient que sí a diversos dels ítems finals, esteu preparant molt bé el vostre còctel de mort prematura. Ho sento, no són meves les paraules ni la nomenclatura, són de Pablo de la Iglesia (però hi estic del tot d’acord!).

El tema de l’excés m’interessa molt (i em preocupa molt). Darrerament sempre acabo dient que vivim en una societat d’excessos i que això és molt negatiu en tots els sentits. En relació amb el menjar, sempre s’ha sentit dir que el que és important és menjar de tot, variat i equilibrat. Fins a cert punt aquesta és una bona recomanació. El problema és que actualment hi ha molta gent qu no sap què és en realitat variat, saludable i equilibrat. Posaré un exemple recent.

Tarda de vista als avis. Nena de vuit anys que ha anat de calçotada i ha menjat de tot: calçots (a la brasa, arrebossats), romesco, pa, carn, postres i beguda ensucrada. Avis que li diuen si vol berenar, unes dues hores després d’haver ingerit el que he dit fa un moment. Nena que no havia demanat berenar. Berenar proposat: “mantecados” (llard, farina, sucre i farcits de cabell d’àngel). Ella que no ho havia demanat, s’ho menja. Arguments dels avis: els nens han de berenar. La nena entra en una espiral d’antulls i els avis, sol·lícits, li proporcionen una madalena (més sucre i més farina). Després, una altra (ídem). Avis segueixen amb l’argument que quan ells eren petits berenaven i els agradava.

Berenar un infant? És clar, després d’un dia a l’escola, ple d’activitats físiques i mentals, activitats extraescolars, dinant “normal”. Però després d’un dia de festa, d’haver estat poc actiu i haver dinat copiosament feia poques hores? I els avis què menjaven en aquells temps, què berenaven? Res semblant a això descrit. L’àvia mateix diu que berenaven pa.

Els avis, pares i mares, moltíssimes persones, creuen que “s’ha de berenar” (peti qui peti) i que “una madalena no fa mal”. És molt difícil combatre contra creences tan arrelades. No s’entén que una madalena pot no fer mal (encara que jo opino que tot el que sigui processat i ple de farines i sucres refinats no s’hauria d’anomenar menjar), però és que no és “una madalena avui”, en són dues i un “mantecado”, demà serà un pastisset plastificat i ahir va ser cacaolat i galetes empaquetades.

Molta gent viu en una espiral de compulsió i d’ingesta de calories buides, confonent el cos, el qual ja no sap discrminar la fam de l’avorriment, les ganes de menjar o els antulls, cosa que provoca la quantitat de malalties actuals (obesitat, malalties cardiovasculars, depressió, trastorns d’atenció i hiperactivitat, addiccions i un llarg etcètera): del que ja he anat parlant en altres entrades com a malnutrició moderna.

Al principi he dit que l’excés està en moltes altres esferes de la vida i he començat amb el menjar. Demà seguiré parlant dels excessos en altres esferes de la vida i us proporcionaré recursos molt inspiradors per tractar de canviar conductes i creences nocives i en contra d’una vida plena de salut. De moment, us convido a fer servir la zona de comentaris perquè m’ajudeu a trobar contraarguments a idees tan preconcebudes.

3 comments on “còctel de mort prematura”

  1. Us deixo els comentaris que s’han generat al Facebook:

    FB: Jo a consulta em passo el dia dient lo mateix. Resistència a la insulina, resistència a la leptina, desregulació del termostat intern… I la mania de menjar perquè toca. Jo menjo dos cops al dia, i no passa res. Ens sentim!!!

    Vida de sabor autèntic: FB, gràcies sempre pels teus comentaris! M’encanten! M’alegro molt que tu també estiguis estenent la IDEA entre els teus pacients. Mica en mica i, si més no, nosaltres i la gent que ens envolta, cal que anem prenent consciència i traient-nos les idees tan preconcebudes que només ens comdemnen!

    FB: I tornat a la madalena, Sugar Blues, de william dufty. T’agradara
    Vida de sabor autèntic: Boníssim, ja l’estic llegint:

    AZUCAR: Sacarosa refinada, C12H22O11, producida por un proceso qímico múltiple del jugo de caña de azúcar o de la remolacha y en el que se a eliminado toda la fibra y las proteínas, las cuales forman el 90 por ciento del total de la planta natural.

    BLUES (o melancolía): Un estado depresivo o melancólico que produce temor, malestar físico y ansiedad (expresado a menudo líricamente como una crónica autobiográfica de desastres personales).

    SUGAR BLUES: Múltiples sufrimientos físicos y mentales causados por el consumo humano de sacarosa refinada, comúnmente llamada azúcar.

  2. Estic molt d’acord amb lo de la moderació, qualsevol excés és dolent! El problema és que arrosseguem mecanismes biològics de supervivència molt difícils de combatre! Es cert que hauriem d’escoltar el cos i menjar quan t’ho demana però i si aquest et demana precisament aquells aliments que ja no són saludables? actualment el nostre estil de vida és més sedentari i tenim la possibilitat de menjar en qualsevol moment, però al llarg de la història no ha estat així i el gust per aliments calòrics era un avantatge evolutiu. Nosaltres encara arrosseguem aquesta tendència i no és pas fàcil lluitar-hi en contra. Tot i així s’ha d’intentar!!

    • Molt bona reflexió, Sergi!
      Sí, el problema és que no sabem quins són els aliments saludables i moltes vegades no sabem què ens està demanant el cos. Per això aquest blog, per compartir reflexions i informació al voltant d’aquests temes. Cal que cadascú siguem actius en el procés de cerca d’informació, desmuntar mites i anar descobrint què és millor per a la nostra salut.
      Gràcies per comentar!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *