Novament comparteixo amb vosaltres un vídeo i la posterior reflexió dels meus estimats de Sweet Natural Living. Ja he compartit informació d’aquests germans noruecs en l’entrada sobre la ciència al darrere de l’alimentació viva i crudivegana i en la dels arguments per saber si algun aliment és per a consum humà o no ho és. Aquesta vegada responen a la pregunta de com eliminar els desigs de dolç. Molts de vosaltres us quedareu ben sorpresos amb la reflexió. Jo estic totalment d’acord amb aquesta i l’estic posant en pràctica des de fa un any i funciona!

A continuació podeu veure el vídeo (en anglès) i a sota hi trobareu la traducció al català d’algunes de les idees principals i alguna reflexió més.

How to Stop Sugar Cravings and Stay Healthy Every Day

Tothom està cansat de tenir desigs de dolç, per què? Hi podem fer alguna cosa? Per què som addictes al sucre i com podem combatre aquesta addicció.

Ara ve la reflexió que potser molts de vosaltres no espereu: Què passaria si els nostres desigs de dolç fossin completament naturals? Què passaria si fossin tan sols un senyal de gana? Què passaria si estiguéssim dissenyats per menjar sucre? Podria ser cert?

Pensem-hi. La llet materna és dolça. Quan naixem, ens alimentem d’una substància dolça i la majoria de calories vénen de carbohidrats. Després comença l’alimentació complementària i tothom sap que els que més els agrada als nens és la fruita, plàtans, poma, compotes. Des de naixement, estem dissenyats perquè ens agradi el dolç.

Però més endavant, comencem a lluitar contra els desigs de dolç i prenem, en canvi, altres coses. Què passaria si el que està passant és que no estem menjant prou sucre i per això tenim desigs de dolç? Tenim desigs d’allò que necessitem. Mengem sucre doncs, sucre de la fruita en el seu estat natural, no d’aliments refinats i processats que alteren la química del nostre cervell. La fruita és el nostre aliment fisiològic, som frugívors.

Ens agraden les coses dolces. Per què lluitem contra els nostres desigs de dolç? Sweet Natural Living fa 5 anys que porta una alimentació frugívora i mai té desigs pel dolç, excepte 3 cops al dia que és quan té gana i, aleshores, menja. Menja fruita dolça i sucosa fins que es queda satisfet i no torna a tenir gana fins en unes hores. No té desigs de dolç.

Si tenim desigs de dolç és que no estem consumint prou sucre, sucre que provingui de fruites en el seu estat natural. Mengem fruita dolça i sucogsa. No haurem de preocupar-nos mai més per lluitar contra el nostre propi cos. La gent ho fa, el cos els demana sucre i ells pensen «no, no, és una addicció». Però som cercadors de sucre, és el nostre aliment fisiològic. Augmentem el nostre consum de fruita i reduïm el d’aliments amb alt contingut de greix, productes animals i processats.

I com us deia més amunt, jo ho he experimentat. Abans de començar amb aquest tipus d’alimentació que es basa en menjar fruites com a font primera de calories i nutrients, amb fulles verdes i altres verdures, alguns fruits secs i llavors per complementar el perfil nutricional, menjava molt poca fruita. Ja era vegana des de feia ben bé uns 4 anys, menjava molta verdura, però poca fruita, perquè normalment no em queia bé. Com explicava en l’actualització dels meus 10 mesos de crudivegana, ara sé que el motiu és que no estava menjant la fruita prou separada dels altres aliments i, simplement, tenia força problemes digestius i la fruita no m’anava bé. Ara menjo tota la fruita que vull, bàsicament menjo fruita tot el dia (esmorzar, dinar i berenar) i no tinc cap problema. La fruita menjada sola es digereix molt ràpid i se n’obté tota l’energia i nutrients.

Sobre els desigs de dolç puc ben dir que en tenia sense parar. Després dels àpats sempre em venia de gust quelcom dolç, que satisfeia amb alguna fruita seca, xocolata negra, alguns fruits secs. Durant el dia seguia desitjant alguna cosa dolça, però no volia menjar fruita perquè no em caigués malament. Anava sortejant aquests desigs amb ara una mica d’això, ara una mica d’allò. Sempre aliments no gaire processats, com fruita seca, fruits secs, però també xocolata, i mai estava del tot satisfeta. Ara m’està passant exactament el que diu Sweet Natural Living: no tinc desigs de dolç! No em vénen de gust cosetes, he perdut tot l’interès per la xocolata i coses similars i ni tan sols la fruita seca em ve gaire de gust, perquè la trobo massa dolça ja que les meves ganes de dolç estan satisfetes d’una manera constant al llarg del dia. Quan tinc gana, menjo i menjo dolç, en forma de fruita. Aquest estiu m’heu pogut veure menjant síndria sense parar, el meu cos em demana aquesta delícia feta d’un 96% d’aigua, o bé algunes altres fruites com meló, préssecs o cireres. També, de tant en tant, em faig un gelat crudivegà de plàtan.

Així que quan tinc gana menjo, menjo fruita fins que ja no en vull més i passo unes quantes hores fins que torno a tenir gana i, aleshores, torno a menjar fruita. Al vespre, ja no tinc tanta necessitat el dolç i aleshores em vénen de gust amanides gegants amb una salseta ben deliciosa, normalment feta d‘alvocat o de tahina.

I vosaltres? Com porteu els desigs de dolç? Teniu alguna experiència o recomanació que vulgueu compartir? Les espero a la zona de comentaris!

Altres entrades sobre curdiveganisme i alimentació viva
Receptes crudiveganes

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *