2016 07 11 soparFa uns mesos que estic compartint amb vosaltres la meva experiència amb l’alimentació crudivegana i viva. Pels qui no sabeu de què va, es tracta de consumir aliments en el seu estat natural, sense cuinar, i provinents tots del món vegetal. Bàsicament, l’alimentació se sustenta en les fruites, les verdures i alguns fruits secs i llavors.

Fa un any que vaig començar a alimentar-me així i la quantitat de coses que he experimentat, en tots els nivells, és enorme. Algunes ja les he anat escrivint, com en el dia 30 d’alimentació crudivegana, en l’actualització del meu viatge per l’alimentació viva o en l’actualització de 10 mesos de crudivegana. Hi ha d’altres que encara falta posar-les sobre paper (o sobre pantalla!).

Però avui vull parlar de com es porta tot això de ser crudivegana fora de casa, quan es va a casa de familiars, amics, a restaurants i a fora de la ciutat on, moltes vegades, hi ha encara menys opcions per menjar vegà i, per tant, crudivegà.

Començant amb els àpats en família o amics, aquesta és l’àrea més fàcil. Només cal portar-hi molta fruita, perquè tothom en pugui gaudir, i jo pugui menjar-ne en quantitat. Quan porto una síndria, puc arribar-ne a menjar mitja, ja que que és una part important del meu àpat. Les amanides també són fàcils de fer i compartir i a tothom els agrada. Tant els amfitrions poden preparar una amanida ben gran, com es pot portar feta. Aleshores, es pot fer una salsa de les meves favorites i compartir-la amb tothom. A l’entrada sobre salses i dips crudivegans podeu trobar moltes idees. També a l’entrada de salsa, dip, sopa, batut, farcit. A la meva família els encanten aquestes amanides amb aquestes salses. Ells les mengen com a entrant o acompanyament i jo, com a plat principal acompanyada d’altres fruites. Si es té temps, es poden preparar plats encara més vistosos perquè tothom es meravelli del que es pot fer amb l’alimentació crudivegana, com una lasanya crudivegana baixa en greix, uns espaguetis de carbassó amb salsa de tahina, tamari i paprika fumada o un tabulé. De postres, un gelat de plàtan (nice cream)!

Anar a restaurants és una mica més difícil. L’opció més fàcil està clar que és anar a restaurants crudivegans (o que tenen molts plats de la carta que ho són), com és a Barcelona El Cafè Blueproject amb el seu hummus màgic, les pizzes i els crackers enzimàtics, el Väcka, amb els seus plats raw del dia, i el Petit Brot, amb el plat de pasta i pastissets i galetes. També hi ha altres restaurants vegetarians en què es poden trobar alguns plats crudivegans com és el Quinoa, amb el plat de pasta italiana, el Flax & Kale, el Teresa Carles, en aquests dos últims, l’amanida de kale amb alvocat, mango i nori, o el ceviche de xampinyons i coco jove, i el Green Spot, amb les verduretes raw amb tres salses. N’hi ha d’altres que no he citat en què també es pot trobar algun plat crudivegà. En els restaurants no vegetarians, moltes vegades, l’única cosa que es pot trobar és una amanida, però una amanida verda, d’allò més avorrida i més poc original. Aquí és quan comença el gran problema, perquè, no, no m’alimento d’amanides, no si el que teniu al cap per amanida és el que donen a la majoria de restaurants. I sí, sí que m’alimento d’amanides, però el quàdruple de grosses que les esmentades i amb una salsa deliciosa amb base d’alvocat o tahina, i amb espècies ben aromàtiques com comí, chili, herbes fresques i molt més. Per això quan sé que anem a un restaurant «normal» tinc força por, perquè sé que no em quedaré satisfeta.

No, si no faig servir algun dels meus trucs que he anat aprenent amb l’experiència. Una primera recomanació és menjar abans de sortir de casa per anar al restaurant (o fer un snack abans d’arribar-hi). Pot ser fruita, batut, suc… alguna cosa que aporti calories i carbohidrats dels bons. Si després resulta que només hi ha una amanida avorrida, no et sabrà tan greu perquè almenys gana no en tindràs. Això també lliga amb el canviar la mentalitat i veure l’anar al restaurant com un moment de compartir estona amb persones estimades i que no tot giri al voltant del menjar.

Una altra cosa que es pot fer és parlar amb el cambrer. Si veus que hi ha diferents amanides, que tenen diferents ingredients, però totes vénen amb ingredients d’origen animal, demanar que et facin una amanida amb només ingredients vegetals i crus. També s’ha de demanar que no hi posin amanit, perquè et pots trobar amb sorpreses desagradables de salses que portin iogurt, mel o una quantitat immenjable d’oli, vinagre i sal. Fins i tot fent-ho així, pots seguir trobat-te amb sorpreses, a mi m’ha passat. De demanar sense amanit i que, efectivament, me la portin amb oli, sal i mostassa! O demanar una amanida només amb verdures crues i que te la portin amb espàrrecs blancs, blat de moro i pastanaga de pot. Em sap greu dir-ho, però hi ha tant desconeixement, també en el món de la restauració, que has de deixar molt clar tot el que vols.

Encara més. A l’amanida es pot demanar que et posin la fruita que tenen per a postres. Així que tindràs un plat molt més complet, més calòric i que satisfarà la gana i els requeriments nutricionals. Semblant a aquesta recomanació, seria portar tu mateixa la fruita o la salsa i afegir-la a l’amanida. De vegades no tens ganes d’estar donant explicacions i, la veritat, és més fàcil demanar una amanida verda i tu posar-hi una salseta que t’has preparat a casa o uns tallets de fruita. Potser pensareu que això no està bé, però tampoc no està bé no trobar (quasi)res en el menú d’un restaurant quan tens gana. Així que hi estàs consumint, perquè prens un plat i estàs amb la resta de família i amics, però hi afegeixes uns ingredients que converteixen el teu plat en un àpat amb més cara i ulls.

A la foto de dalt, estàvem a Altafulla. Vam anar a aquest restaurant al vespre i vaig demanar una amanida sense amaniment ni productes animals. Em van portar aquest plat tan bonic, però jo hi vaig afegir un parell de préssecs. Vam passar una vetllada magnífica i jo estava ben contenta. També he de dir-vos que abans d’anar-hi m’havia menjat quasi mitja síndria i després de sopar em vaig prendre un suc de taronja en una terrasseta.

En resum, sí, és força difícil ser crudivegana fora de casa, però amb l’experiència de ja un any alimentant-me d’aquesta manera, he après com no trobar-me amb sorpreses poc agradables. Amb això també us vull dir que si es pot ser crudivegana, imagineu-vos, vegana! Sí, ser vegana no té cap complicació al costat d’això. Hi ha moltíssims plats cuinats a escollir i molts que poden ser veganitzats simplement traient els ingredients d’origen animal. Això us dóna ànims a seguir en el vostre camí cap al veganisme. Pel que fa el crudiveganisme, ja us vaig dient que podeu beneficiar-vos d’aquest tipus d’alimentació només afegint més fruites i més verdures en l’alimentació que vosaltres ja feu i, això, ho podeu fer quan sou a casa.

M’agradarà sentir experiències vostres, les coses que us han passat quan heu anat a menjar fora i com les heu solucionat. Consells, recomanacions, idees!

Altres entrades sobre crudiveganisme i alimentació viva
Receptes crudiveganes

2016 07 10 sopar2016 07 11 esmorzar2016 07 10 síndria

4 comments on “crudivegana fora de casa”

  1. Genial Estela, gràcies per compartir, m’ha encantat llegir-lo!! son truquets molt útils, els faré servir quan surti segur!! 👌 (a vegades passa que si no vas amb tot pensat, acabes menjant coses que no vols!)

    • Gràcies, Raquel! Me n’alegro que et resultin útils. És ben cert que s’ha d’anar amb una planificació i idea de què menjar. Fins i tot així, de vegades s’espatllen els plans, com quan em vaig trobar que a les dues botigues de fruita que hi havia al poble venien la fruita molt verda i molt cara! S’ha de tenir plans B també! 😀

  2. Cada vegada més restaurants estan a punt per a nosaltres, però la majoria encara no, i moltes vegades en tota la carta que ens ofereixen no hi ha res que ens vagi prou bé. Fa anys que abans d’anar a dinar a cals sogres o a sopar amb la parella o amb amics jo menjo abans. A vegades només alguna peça de fruita, a vegades tot un àpat. De manera que quan sec a taula estic tip i puc triar amb calma què menjo. I llavors em faig un tip de dissimular, perquè sovint no tinc ganes de donar explicacions, que és molt pesat. Això és bastant fàcil, sempre tinc alguna cosa al plat per no cridar l’atenció, (més d’una vegada al final la torna a la cassola), vaig passant plats i tallant i punxant. El fet d’estar ben tips us ajudarà. I al final podeu deixar coses al plat, tothom ho fa.

    Sempre vaig amb una bossa amb menjar, o peces de fruita o un túper. I sóc molt estricte amb els horaris, un àpat cada 3 o 3 hores i mitja, això us ajudarà, no arribo mai a cap àpat amb més gana del compte.

    • Gràcies pels teus consells i idees, Pere! Tens molta experiència amb això de no deixar-te portar pel que els altres fan o per la manca d’opcions saludables que es troben als restaurants i altres comerços. Hem de canviar moltes coses! 🙂

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *