El crudiveganisme entès com a alimentació basada en fruites i verdures pot sembla radical per a molts però és per què la Natura ens ha dissenyat. És molt més bèstia saber que un terç de les calories diàries dels estatunidencs provenen de menjar escombraries: dolços i postres, begudes gasoses i begudes alcohòliques i menjars amb valor nutritiu pobre. És la dieta americana estàndard (SAD) que està portant un galopant decaïment físic i mental: obesitat, malaltia del cor, càncer, diabetes… I els europeus hi anem al darrere sense perdre velocitat.

Next28-Fat-Ronald-McDonald-TreadmillFa 40 anys que es diu que estem consumint massa greix i s’ha passat a la moda dels carbohidrats, la carn magra, els cereals i barres baixes en greix i plenes de fibra, i productes làctics i postres baixos en greix. No obstant això, el nivell de greix ingerit no ha variat. I estem més grassos i malalts que mai.

Les informacions que trobem sobre nutrició són molt contradictòries i hi ha molts que s’anomenen experts i que van proclamant dietes que faran miracles. La majoria d’ells tenen profunds llaços econòmics amb programes, superaliments, seminaris, menjars preempaquetats. I quan et diuen: consulta el teu metge si estàs seguint X (dieta), compte, perquè (el 2004, als Estats Units) menys de la meitat de les escoles mèdiques tenien un curs obligatori en nutrició.

La Higiene Natural difereix molt del típic pensament fragmentat de les dietes que distingeix entre veure’s bé, sentir-se bé i tenir símptomes d’una malaltia. L’aproximació fragmentada busca allò que falta i ho suplementa artificialment (ex. calci). A la natura el calci ve empaquetat amb una combinació molt precisa a les plantes, acompanyat d’altres micronutrients que estan dissenyats per consumir-se junts. A més, fins ara només hi ha descoberts un 10% dels fitonutrients que existeixen. Com podem doncs pensar que tenim una deficiència i intentar corregir-la amb un suplement? Quin?

El consum d’aliments fragmentats com sucs, olis “saludables”, suplements d’un “menjar-sencer” deshidratats, “superaliments”, fa que alleugerim símptomes però creem més desequilibri. Una cosa és crear salut (higiene natural) i l’altra tractar els símptomes (visió fragmentada). Sempre és millor corregir un problema que suplementar-lo. L’aproximació crudivegana alta en carbohidrats (fruites i verdures) i baixa en greix és impopular perquè no genera ingressos: no empra productes repetitius, ni suplements, ni superaliments elitistes.

Els nostres cossos reemplacen la majoria de les cèl·lules en set anys o menys. Algunes, com les que delimiten la boca i el tracte digestiu, són reemplaçades diàriament. En un sentit molt real, els menjars que consumim estan constantment en procés de tornar-se “nosaltres”.

La joventut perdona, podem menjar coses abominables durant unes dècades sense aparents efectes adversos. Però això acaba un dia. Estar prim o tenir un cos bonic per la vista tampoc significa estar sa. Canviar l’enfocament cap a la salut sí que et portarà cap al pes corporal òptim.

Menjar sanament no representa privació; destruir la nostra salut després de cada mossegada, això sí que és privació. La gent diu “de tot però amb moderació”: moderació sí dels aliments que són bons per a nosaltres; els que no ho són, són nocius sense importar la dosi, s’han d’eliminar del tot.

Hi ha gent que creu que és una malaltia “tractar de menjar molt bé”, ja en parlava fa temps aquí. Ho és si és autodestructiu, però si ho fem perquè ens estimem a nosaltres mateixos i la nostra salut, no.

No has de consumir menjars primàriament vegetarians o crus per beneficiar-te del crudiveganisme. És una manera d’alimentar-te que et permet introduir nous aliments que et portaran al teu objectiu. La direcció, no la velocitat, és el més important.

Si ja ets vegetaria, vegà i fins i tot crudivegà, també hi trobaràs principis importants. Hi ha molts crudivegans desorientats per informacions oposades. Molts estan fent una dieta alta en greix i que no és gens saludable (plena de fruits secs, llavors, olis, alvocats…) Durant aquest cicle d’entrades sobre crudiveganisme aprendrem moltíssimes coses útils per aconseguir una salut plena d’energia i vitalitat.

Font: FoodNSport | The 80/10/10 Diet by Dr. Douglas Graham, Vegan Raw Food

Entrades relacionades
Receptes crudiveganes

2 comments on “crudiveganisme: proposta radical?”

  1. Esta molt be lo que dius pero als llocs freds a l’hivern que menjem? No es gaire sostenible importar fruites del tropic i jo estic acostumat a alimentar-me d’allò que em proporciona l’entorn inmediat.

    • Hola, Albert! Com sempre vaig dient, cadascú ha d’adaptar l’alimentació a les seves necessitats i circumstàncies personals. Tot i això, el crudiveganisme se segueix arreu del món (llocs molt més freds que aquí). Els testimonis que segueixen aquest tipus de dieta diuen que la temperatura corporal els ha baixat i per tant estan més preparats al fred, no el senten tant com abans. També, com deia en l’entrada d’un mes de crudiveganisme, hi ha aliments freds i calents per naturalesa, que refreden o escalfen. Per exemple, molts espècies escalfen, que es poden afegir als plats. Una altra cosa és que per obtenir tot el benefici dels aliments crus, no s’han de cuinar, però en canvi s’admeten temperatures fins a 42º, per tant, es podrien escalfar els plats fins que es noten calentons al tacte.
      Pel que dius de la sostenibilitat i els productes de proximitat, jo també ho crec que ens hauríem d’alimentar del que ens dóna la terra que tenim al voltant! Però nosaltres precisament amb això som uns privilegiats. Hi ha països que ho tenen molt més cru (joc de paraules intencionat) per aconseguir fruites i verdures fresques!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *