Avui és el meu dia 30è dia d’alimentació crudivegana i viva. Des que vaig començar el cicle d’entrades sobre aquesta manera d’alimentar-se he anat compartint algunes de les receptes que he anat preparant i menjant, així com resultats que ja he anat experimentant en només trenta dies.

resum 30 diesCom deia en la primera entrada, en els darrers mesos havia estat estudiant i llegint estudis, llibres i blogs de doctors, científics i persones de tota mena que s’han embarcat en el crudiveganisme, sigui per un temps, sigui com a estil de vida. Persones que han aconseguit superar problemes cardiovasculars i arterials, prevenir i revertir la diabetis, superar problemes de visió, perdre o guanyar pes de manera saludable i guarir malalties de la pell, entre d’altres. En el meu cas, he volgut fer el repte d’un mes completament crudivegà pels problemes digestius que arrossego des de fa anys, els desigs de vegades per aliments poc saludables, per veure quins efectes experimentava en la meva energia i en la meva pell i per sentir-me més lleugera. En totes aquestes àrees he anat notant canvis en positiu: tot el que he estat menjant ho he digerit amb facilitat (sense inflors, ni males digestions), els desigs per aliments temptadors han estat mínims (no em vénen de gust coses dolces després dels àpats ni durant el dia), la meva energia ha estat bona, la meva pell està més suau i més neta i em sento realment més lleugera tot el dia (he perdut un parell de kilos i centímetres de cames i cintura). Uns resultats que eren els esperables i que s’han complert.

Com a resum del que he estat consumint durant aquest mes de setembre, puc dir que per a esmorzar m’he aficionat molt als batuts de plàtan plens de vida. Com a snacks de mig matí, mono-àpats de fruita. Per dinar el meu plat estrella han estat els fideus de carbassó i pastanaga amb una salsa dolça, com la de caqui o la de dàtils. Per berenar, un altre cop un mono-àpat de fruita (caquis, xirimoies, raïm… oh, tardor!). I per sopar, he gaudit d’alguns gaspatxos, com el de caqui, o amanides enormes amb salsa dolça, picant o tot alhora. També, algunes nits he anat incorporant greixos, provinents d’alvocat i de fruits secs com les ametlles. Amb l’alvocat i les ametlles també he fet alguna salsa o dip. Aviat publicaré un recull de salses dolces o semidolces crudiveganes per amanir els plats.

És important que repeteixi una de les coses que he estat dient en les darreres entrades i és que s’ha d’assegurar d’arribar als requeriment calòrics i nutricionals diaris. Amb aquesta manera d’alimentar-se és fàcil menjar massa poc tot i pensar que s’està menjant molt, perquè les fruites i verdures en el seu estat natural cru ocupen molt de volum, tenen molta fibra i molta aigua. Per exemple, per fer els fideus de carbassó empro almenys dos carbassons i una pastanaga. Podeu fer-vos una imatge que dos carbassons i una pastanaga ocupen molt espai, pesen uns 250 grams! Però en canvi tenen poquíssimes calories (unes 90), això sí, el perfil nutricional ja és interessant (219% dels requeriments nutricionals diaris de vitamina A, 117% de vitamina C, 47% de vitamina B6, 35% de potassi…), només en dos carbassons i una pastanaga! Feu servir aquesta eina per calcular allò que mengeu; quan ja porteu un temps fent-ho estareu molt familiaritzats i no us caldrà.

Una manera de “reduir” aquest volum és convertint algunes verdures, com els carbassons i pastanagues, també els moniatos i el cogombre, en fideus, són molt més agradables de menjar. És per això que usar la ratlladora, la trituradora, l’espiralitzadora i la batedora fa que puguem menjar més quantitat de fruites i verdures d’una vegada. I és important amb què ho mengem, perquè ja veiem que 90 calories no són suficients per a un àpat. D’aquí que les salses i dips amb que ho acompanyem siguin més calòriques, com la salsa de caqui, de dàtils, d’anacards…

Ha estat molt divertit, perquè he anat descobrint les receptes alhora que les provava de fer i tastava experimentant sorpreses molt agradables. Plats que han estat tan simples, tan saludables, completament d’ingredients vegetals crus, en el seu estat més natural i alhora tan interessants, diferents, saborosos i saciants. Acabar de menjar un d’aquests plats i que el cos no et demani res més, ni salat, ni dolç, ni capricis.

En aquest mes he anat coneixent-me més, adonant-me encara més de quines coses em van bé i quines no, repensant quins aliments no vull que tornin a formar part de la meva alimentació perquè no aporten cap valor nutricional i, al contrari, resten salut (i donen problemes de digestió, pell, pes, energia i salut en general). Aquest viatge de descoberta cadascú l’ha de viure al seu ritme; no hi ha fórmules per a tothom, però sí que el que he estat compartint i seguiré compartint conté regles bàsiques de les quals tothom se’n pot beneficiar fent adaptacions individuals.

Ara quan tinc ganes de menjar alguna cosa, em de gust la fruita. En el passat hauria dubtat entre fruits secs, xocolata negra, alguna torradeta amb oli, hummus. Algun caprici. Ara sé que puc gaudir d’aquella fruita fins que en tinc prou, deixant una sensació de sacietat completa, fent-me oblidar de menjar fins que un altre cop es desperta la gana en unes quantes hores. La fruita hidrata i apaivaga la gana i les ganes de dolç.

Ara que he aconseguit superar el repte dels 30 dies, què faré a continuació? Vull tornar a consumir aliments cuits? Quins aliments cuits i en quina quantitat? El motiu principal de voler tornar a consumir aliments cuits són els vincles emocionals que tenim amb els aliments i les implicacions socials d’aquests. Per salut, mantindré una alimentació alta en aliments crus (high raw vegan) durant tot el dia, consumint alguns aliments cuits per sopar. Aquesta aproximació té també molts seguidors arreu del món i estudis al darrere que en corroboren l’eficàcia i els beneficis per a la salut. S’obtenen els beneficis de l’alimentació crudivegana i viva durant to el dia i es poden introduir alguns aliments cuits al vespre. Els aliments cuits han de ser simples i cuinats amb els mètodes que menys alteren les propietats de l’aliment com són coccions ràpides i amb temperatures el més baixes possibles (saltejats i vapor, evitant coccions llargues, amb altes temperatures com al forn, planxes, fregits). Aliments simples i “nets” són verdures de tipus no-midó (demà parlaré sobre combinar correctament els aliments i donaré una classificació dels aliments) i alguns aliments rics en midó com poden ser les patates i l’arròs (i altres grans sense gluten i complets). Els plats són també senzills amb pocs ingredients (3 ó 4), per facilitar la digestió. Aquests plats no porten condiments greixosos, ni olis, ni poden ja ser combinats amb fruites. S’hi poden afegir algunes espècies i herbes per donar-hi un toc de sabor. Abans d’inicar l’àpat cuit, és ideal començar amb una amanida amb molta fulla verda, per preparar l’estómac per rebre els aliments posteriors.

Aquesta és una aproximació de la qual molta gent se’n pot beneficiar, probablement més fàcil i més factible que la crudivegana al 100%. Com fa un moment he dit, és seguida per molta gent i estudiada per diversos doctors, i l’han anomenada Raw Till 4 o Raw Till Dinner (que significa en anglès Cru Fins al Sopar). En seguiré parlant!

Acomiado avui el repte perquè és el 30è dia, però el que sé és que ara puc fer dies, setmanes o temporades crudiveganes al 100% quan el meu cos m’ho demani, quan necessiti una mica de “reset”! Us heu afegit al repte? En teniu el vostre de personal? La zona de comentaris us espera amb els braços oberts!

Entrades relacionades
Receptes crudiveganes

Algunes de les fonts consultades:
FoodNSport | The 80/10/10 Diet by Dr. Douglas Graham, Vegan Raw Food
Fully Raw | Raw Vegan Lifestyle
Raw Food Health | A Lifestyle of Enery, Health, Strengh and Joy
Lissa’s Raw Food Romance | Fall in Love with Real Food
Adria DeCorte | Healthy Living Strategist

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *