2016 06 12 esmorzarFa mesos que estic escrivint sobre alimentació viva i crudivegana i compartint aquí, aquí i aquí la meva experiència amb aquest tipus d’alimentació i estil de vida. En aquest temps he anat aprenent moltes coses i he anat coneixent també el que se’n diu fruitarianisme o frugivorisme, que és senzillament alimentar-se només de fruita. Per a molts de vosaltres semblarà una cosa molt extrema, radical, una barbaritat, molts pensareu que amb una alimentació així mancaran molts nutrients i aquella persona acabarà emmalaltint. Jo també ho hauria pensat fa uns anys. Però ara tinc una visió molt diferent.

Ja us he anat mostrant amb dades que la fruita té tots els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals) que l’organisme necessita. Ni més ni menys. Per exemple en aquest post us mostrava com alimentant-nos només de plàtans obtindríem tots els nutrients necessaris. O en aquest altre com l’enciam va carregat de coses bones. I en aquest altre, cap al final de l’article, comparava els nutrients de tot un dia de fruites i verdures amb un filet de salmó.

Doncs vist tot això una va veient que les fruites i els vegetals de fulla verda tenen tot allò que el cos necessita per estar vertaderament ben alimentat. I la pràctica és que porto més de 10 mesos en aquest estil de vida crudivegà i que cada cop s’acosta més al fruitarià o frugívor perquè durant el dia m’alimento de fruita com bé sabeu els que em seguiu a Instagram o a Facebook i veieu posts com aquests: síndria per dinar, fruita sucosa per esmorzar, gelat crudivegà per dinar, batut verd per dinar o a mitja tarda

La diferència més gran que he notat entre ara i abans de començar aquesta alimentació (i que ja era vegana des de feia uns 3 anys i vegetariana des d’en feia uns 6) és l’energia. Abans, solia estar cansada, com si literalment em faltés l’energia i, ara, ja no noto aquella sensació amb l’afegitó que ara tinc un fill de dos anys amb el que això comporta d’activitat i dormir menys. Torno a fer exercici (uns minuts cada dia del que se’n diu high intensity interval training, podeu googlejar-ho per saber-ne més). Ara sé que abans estava consumint massa pocs carbohidrats (quasi no menjava fruita per problemes digestius) i massa greix (greix del bo, pensava -alvocat, fruits secs, llavors, coco i cacau-). Un altre cop us remeto a la meva actualització de 10 mesos de crudivegana perquè veieu amb més detall quins estan essent tots aquests canvis.

Ja us he anat comentant en algunes entrades quines han estat i són les meves fonts d’inspiració, per exemple en l’entrada la «ciència al darrere de l’alimentació viva i crudiveganisme» o un altre cop al final de la de la meva actualització de 10 mesos com a crudivegana. De la gent que esmento, Sweet Natural Living parla amb gran claredat i simplicitat. Són dos germans que fa uns 5 anys van fer el canvi a aquest tipus d’alimentació i estil de vida i són la major part del temps fruitarians (només s’alimenten de fruita). En aquest article «Is It Human Food?» (és aliment per a l’home?) desgrana els motius per entendre que de la fruita en pot viure l’home. I avui és el que vull compartir-vos, he fet la traducció d’algunes de les seves idees.

És aliment per a l’home? Tots els animals sembla que saben perfectament quin és el millor aliment per a ells. No saben de carbohidrats, proteïnes o greixos. Mai han comptat una caloria. I tots ho fan la mar de bé, s’alimenten amb la seva dieta natural i mantenen el seu pes ideal. Per què els humans ho tenim tan difícil a l’hora de decidir quins aliments, quan i quant hauríem de consumir per a una salut òptima?

Si fem un gran pas enrere i oblidem tot el que (pensem que) sabem sobre nutrició veurem que els animals ho fan bé a l’hora d’alimentar-se i no necessiten ni tenen laboratoris ni llibres científics, així que nosaltres tampoc hauríem de basar-nos en aquests.

Segon, que perquè els humans fessin quelcom en el passat, no vol dir que això sigui ideal. Hi ha hagut èpoques, que hem hagut de modificar i adaptar el nostre entorn amb eines per sobreviure quan les condicions no eren propícies per a nosaltres com a espècie. Gràcies a la nostra intel·ligència, vam trobar maneres de fer-ho. Això està bé, però la nostra dieta s’ha de correspondre amb els nostres instints naturals, inclinacions i habilitats, abans que les eines tinguessin lloc. Si no, què menjaven els humans abans d’inventar les eines?

Per tant, com sé que un aliment és per als humans o no ho és? Quin tipus de cos tenim? Podem agafar un animal amb les mans nues i esbudellar-lo amb les dents? Podem menjar arrels tal qual del terra? Podem consumir fruits secs i llavors per sostenir-nos sense l’agricultura moderna? Què tal la fruita que penja de l’arbre?

2016 05 25 síndriaAnatòmicament parlant, som de la categoria biològica dels primats frugívors, no tenim cap especificació per menjar carn. Els nostres ulls veuen colors com el groc, el vermell, el taronja, entre les fulles verdes. La fruita s’amaga de nosaltres quan està verda fins que està madura i llesta. El nostre olfacte no és de carnívor ja que no olora la llunyania. Però sí que ens grada com olora la fruita. No hi ha cap perfum que es digui «carn morta». Les nostres dents no poden mossegar a través de la pell d’un animal. Tenim dents que masteguen fàcilment fruites i vegetals tendres. Som bons escaladors per arribar a branques. Tenim polzes per agafar i pelar fruita. Pensa en un lleó pelant fruita.

Hi ha moltíssims més exemples. Si tens gana i t’has d’aconseguir el menjar tu mateix, sense fer servir eines i amb la menor energia emprada, caçar un animal, treure arrels i collir llavors no sembla que funcioni gaire bé. Agafar una fruita deliciosa d’un arbre sembla molt més adequat.

Els animals han evolucionat per estar naturalment atrets pel menjar que consumeixen. Les nostres necessitats nutricionals corresponen amb el nostre desig natural de menjar certs aliments, i aquestes necessitats nutricionals hi eren abans que comencéssim a cuinar i processar els aliments que d’una altra manera eren immenjables. Per això per saber si quelcom és aliment per als humans s’ha de veure si ens hi sentim atrets quan està en el seu natural estat cru. Què tal una vaca pasturant? Vols anar-hi corrents i estripar-la en trossos? Què tal l’herba crua? No és gaire apetible. I un mango? Groc, fresc… La fruita ens sembla atractiva als ulls!

I l’olor? Als nens els agrada l’olor de la carnisseria i de la peixateria, oi? No! Els animals morts oloren horriblement. Perquè no som carnívors. I una patata? Doncs tampoc, la majoria dels vegetals no fan olor i per tant tampoc ens criden. La fruita té una gama d’aromes meravellosos dels quals gaudim els humans.

I el gust? La carn crua no és un menjar comú entre els humans, almenys no tal qual sense condiments. Pots imaginar menjar un plat de carn crua amb sang, ossos, pell, fems, cervells, ulls, intestins i tot? I les verdures de tipus midó? Les arrels i els cereals/grans són molt difícils de mastegar i de digerir, i no tenen gust. Què és dolç a la natura? La fruita! Si és amarg normalment és que és tòxic, àcid, que està verd. Busquem dolçor per naturalesa. La fruita ens satisfà els sentits en el seu estat natural cru.

Els animals no es fan combinacions d’aliments, simplement mengen el seu aliment tal com és, en el seu estat natural i és agradable per a ells. Si no pots suportar el gust d’alguna cosa tal com és, pots veure que és un signe clar que això no és un aliment per a l’home. Els animals busquen plaer, evitar el dolor i conservar l’energia. Alimentar-se també és un acte de plaer. Si mengem aliments blans i avorrits és perquè creiem que ho hem de fer per alguna teòrica raó nutricional. La majoria del que mengem ho cobrim amb altres aliments, condiments, salses i espècies.

Però no hi ha cap necessitat de cobrir una fruita madura, és deliciosa per si mateixa. La fruita ens ve de gust sense cap preparació. Està clar que la cuina i els arts culinaris poden ser divertits i formen part de la nostra herència cultural, per tant barrejar i combinar pot estar bé, per exemple per fer una amanida o un batut de fruita. Però que no puguis menjar-ho sense fer-hi res és signe que allò no és per a nosaltres.

Alguns animals mengen grans quantitats d’aliments. Si nosaltres tinguéssim gana, estiguéssim buscant menjar i trobéssim un arbre ple de fruita en menjaríem fins a saciar-nos. No menjaríem només una miqueta buscant una altra cosa, seria un desgast d’energia i aniria en contra del nostre desig natural de buscar la sacietat i satisfacció. Si només pots menjar una mica d’algun aliment perquè és massa intens o massa difícil de menjar, és força clar que aquell aliment no és per al consum humà. I no només és una miqueta ara. Tornaries a menjar-ne en unes hores? I demà un altre cop? Has gaudit enormement? T’has quedat satisfet? Ho has digerit bé? Si les respostes a aquestes preguntes són no és que aquell aliment no era per a consum humà.

El nostre aliment fisiològic i natural ha de ser aquell que és deliciós de per si, del qual en podem fer un gran àpat i que digerim perfectament. Un àpat de fruites madures i delicioses és quelcom que podem fer.

I per últim, l’hi donaries a un nen? Les persones aprenen agradar-los quelcom per exposició repetida. El cervell acaba fent una connexió positiva. Un infant és més sensible que un adult quant a sabors i això és realment una cosa bona, indica salut. Li donaries a un nadó herbes amargues, pebrots picants, all, pollastre fregit, cafè? En principi no, encara que molt tristament cada vegada més es donen coses tan dolentes com les abans citades. Només recorda la propera vegada que penses si un aliment és de consum humà o no si li donaries a un nadó. Les fruites són excel·lents per als nadons i als nens els agraden. No irriten i són dolces (recorden la dolçor de la llet materna). Per exemple els plàtans són una fruita molt recomanable i fàcil quan inicien amb l’alimentació complementària.

En resum, un aliment per a l’home ha de ser agradable a la vista, al tacte, a l’olfacte i al gust, en el seu estat natural, no processat i cru. Se n’ha de poder fer un àpat complet sense cobrir-ne el gust amb salses ni condiments. No ha de ser tòxic i ha de poder ser menjat per tothom.

La fruita encaixa perfectament en aquesta descripció. La ciència, l’esbiaix cultural, fan que per a molta gent aquesta obvietat sigui difícil de veure ni d’entendre. Un dels motius perquè estem tan lluny de la nostra alimentació natural és per les vegades que vam haver de sobreviure en la història de l’evolució humana en poc adequats climes i medis. Avui dia però, la fruita és bastant assolible a tot arreu i hauríem d’anar retornant cap a la nostra dieta biològica i pròpia en què predominaven la fruita tropical dolça. Tampoc hi ha contraindicacions per la inclusió d’alguns vegetals de fulla verda i fresca, fruits secs i llavors, i en un nivell per sota, arrels i tubercles cuits al vapor.

Com us mireu la fruita ara? Us veieu capaços de canviar la concepció que en tenim que és un bon snack per veure-la com un àpat en si mateix? Jo ho he fet i, torno a repetir que, abans d’aquests 10 mesos de crudivegana, menjava un màxim de 2 peces de fruita al dia, de vegades cap (perquè no em queia bé). No em queia bé perquè per suposat la menjava barrejada amb tota la resta d’aliments de consum discutible que ingeria. He parlat dels problemes entre el sucre i el greix aquí i sobre les bones combinacions d’aliments en aquesta entrada. He passat a ingerir el 80% de les meves calories diàries de la fruita. I em sento molt feliç, m’he desfet de molts antulls, menjo quan tinc gana, paro quan no en vull més, no compto calories i consumeixo moltes més calories que abans (al voltant de 500 i 1000 calories al dia més que abans; ho sé perquè sí que els primers mesos d’alimentar-me així vaig estar registrant tot el que consumia per aprendre’n; vosaltres també podeu fer servir el cronometer.com).

Espero els vostres comentaris, dubtes, experiències. També si algun fruitarià m’està llegint, digueu hola!, m’encantaria conèixer gent que estigui embarcada en aquest estil de vida.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *