El significat de la simplicitat, com deia quan parlava de minimalisme aquí, varia d’una persona a una altra. El que és necessari o és superflu no és universal, és completament personal i depèn de les circumstàncies de cadascú. Per a molts, simplicitat és viure al camp, fora de la ciutat; per a molts altres, és viure a la ciutat i anar d’un lloc a l’altre a peu o en transport públic; per a d’altres vol dir poder viatjar pel món sense lligams; i en cadascun d’aquests exemples, hi ha mil situacions diferents. Cadascú tria com vol que sigui la seva aventura minimalista.

minimalisme i simplicitatHe estat parlant de minimalisme i simplicitat ja fa temps, compartint el meu armari minimalista, també l’edició d’estiu, parlant del que no tinc, la meva experiència sense xampú i moltes altres coses més. Us he anat dient en qui m’he inspirat i segueixo inspirant-me. La creadora del Projecte 333 Courtney Carver just ahir em citava al seu compte d’Instagram amb el meu armari minimalista d’estiu. Us recomano que la seguiu a les seves xarxes socials per inspirar-vos i agafar moltes idees de com viure sense lligams i aprendre a escoltar el que realment importa.

I per fer això, avui us proporciono un recull d’idees, «regles» i jocs que afegeixen diversió en aquest camí en el minimalisme i us ajuden en la vostra aventura minimalista!

Per exemple, ja coneixeu el Projecte 333 del qual us parlava aquí que resumidament tracta de viure durant 3 mesos amb un màxim de 33 peces de vestir, la qual cosa fa valorar tota la roba i complements que es tenen i veure què no ens està fent servei i fent nosa a l’armari, els quals poden tenir una segona vida si es donen, regalen, reciclen, intercanvien.

La Festa d’Empaquetar (Packing Party). Sempre sona molt bé fer una «festa de…». Es tracta de posar totes les pertinències en una capsa i anar traient-les de les capses només a mesura que els necessitem durant els 21 dies següents. Cada capsa està etiquetada: roba, coses de cuina, tovalloles, electrònica, fotos, coses de bany, eines… com si fessis una mudança. L’experiència d’un dels The Minimalists va ser que després d’aquelles 3 setmanes, encara el 80% de les coses estava dins de les capses. No havia necessitat el 80% de les coses que posseïa i mirant les capses tampoc no recordava tot el que hi tenia. I què va fer ell? Va desfer-se’n de tot! Vosaltres podeu adaptar aquest joc a la vostra manera, però és cert que és una bona manera de veure quines coses no són de prioritat. A les xarxes socials hi podeu fer servir el hashtag #PackingParty.

El Joc Minimalista (Minimalist Game). Els mateixos creadors de la gran festa anterior, han creat el Joc Minimalista de 30 dies i que funciona així. Busqueu un amic o un familiar, algú que també té ganes de desfer-se de l’excés de possessions. El joc comença cada primer de mes. El primer dia, t’has de desfer d’una cosa. El segon, de dues. El tercer, de tres i així fins arribar al dia 30 que en seran trenta! Qualsevol cosa compta, roba, mobles, aparells o peces electròniques, eines, decoracions… Dóna, ven, regala o llença. Sembla fàcil al principi però és va complicant quan un dia et desfàs de vint coses, l’endemà de vint-i-dues més, l’altre de vint-i-dos… Si no m’equivoco, al final del mes et desfàs de 465 coses fent aquesta progressió. Podeu veure i compartir el vostre repte a les xarxes socials fent servir el hashtag de #MinsGame.

La Colleen de 365 Less Things té el llibre Clutter Reduction Starter Guide que podeu descarregar gratuïtament. A la seva web promou i dóna moltes idees per poder-nos desfer d’una cosa al dia. Una cosa al dia sembla poc, però al llarg de l’any en són 365! d’aquí el nom de la web «365 coses menys». Escriu sempre el que ella en diu missions, que serveixen per desfer-te cada dia de la setmana d’un objecte. Ho fa de manera divertida i creativa, tractant cada setmana amb una categoria, per exemple colors. Aquella setmana, dilluns t’has de desfer d’alguna cosa de color groc; dimarts, verda; dimecres, vermella, etc. O per materials. Dilluns, quelcom de fusta; dimarts, quelcom de vidre, etc. Comparteixo una de les darreres que he llegit i que m’han agradat molt perquè a més porta el rerefons del que vol dir desfer-te de coses innecessàries i que ja no tenen utilitat a la teva vida i ha anomenat la missió Mai Mai (Never Never).
-Dilluns desfes-te de quelcom que mai t’has posat o que veus que no et posaràs mai.
-Dimarts desfes-te de quelcom que mai llegiràs de nou.
-Dimecres desfes-te de quelcom que realment no t’ha agradat mai.
-Dijous desfes-te de quelcom que mai has fet servir prou com per justificar l’espai que ocupa*.
-Divendres desfes-te de quelcom del que mai has gaudit tant com pensaves.
-Dissabte desfes-te de quelcom amb/en què mai t’has sentit a gust.
-Diumenge és un dia que es reserva per contemplar algun ítem amb el qual es tenen més dificultats a l’hora de deixar marxar.

*Amb aquest tipus de “regla” em vaig desfer de la nostra taula de planxar. Des de sempre que he planxat poc. Ja procuro tenir roba que no ho necessita. Però els darrers 3 anys, literalment havia planxat 1 ó 2 cops (i en realitat el que havia planxat era una tira d’aquelles que s’enganxa per fer una vora). Se’m va ocorre buscar casos de gent que no tenen taula de planxar (però sí que planxen) i vaig trobar consells de com fer-ho, sobre d’un llit o sobre una taula. Vaig valorar que, efectivament, per planxar 0,33 o 0,66 vegades a l’any (hehehe!) no necessitava guardar durant 365 dies la taula de planxar. I la vaig publicar en un àlbum de Facebook que tinc on ofereixo coses que no faig servir, i un amic meu en necessitava una! Doncs la nostra taula de planxar va passar a millor vida.

Per acabar, un parell de «regles» molt útils. Una és la de «N’entra un, en surt un» (One in, one out) que significa que cada vegada que un objecte nou entra a casa, un de similar ha de marxar. La metàfora és que per cada gota que entra, en fa sortir una altra perquè no hi hagi inundacions. Per exemple, si et compres una camisa, una de vella (que no et poses, que ja no és teu estil, que en realitat no et va bé…) ha de marxar; una bossa nova dins, una de vella fora; un nou parell de sabates, un de vell marxa. També es pot barrejar dins de la categoria. Per exemple, si no et pots desfer de cap parell de sabates, tracta de desfer-te d’alguna bufanda. Aquest sistema requereix de disciplina i no val deixar-ho per a més tard; cal que l’objecte que se’n va fora ho faci immediatament. Aquest sistema és ideal per no acumular. Jo l’utilitzo molt amb la roba i les sabates, aquí podeu veure el resultat.

L’altra regla, i darrera que comparteixo avui, és la de 20/20 també de The Minimalists, que vol dir 20 Dollars, 20 Minutes (per a nosaltres 20 euros, 20 minuts). Aquesta regla a més cobreix un concepte molt interessant que són els objectes per-si-de-cas (jic o just-in-case items). Sovint mantenim i guardem coses només per si de cas les necessitem algun dia (algun dia que pot ser hipòtetic, llunyà o no existent). També ho fem quan anem de vacances i posem a la maleta un munt de coses que pot ser que necessitem. Però en realitat no cal que guardem aquests objectes: rarament fem servir els objectes per-si-de-cas, la majoria de vegades no els necessitem en absolut. Així que The Minimalists s’han desfet de tots els objectes per-si-de-cas que seguint la regla 20/20, és a dir, que són objectes que es podrien reemplaçar si es necessitessin per un màxim de 20€ i en menys de 20 minuts. Aquesta teoria funciona en el 99% de les vegades per al 99% dels ítems i per al 99% de la gent (incloent-te a tu).

Quina és la vostra aventura minimalista? M’agradaria molt saber quins són els vostres mètodes particulars per desfer-vos de coses, com està anant el vostre camí en el minimalisme i què us han semblat aquests jocs, regles i idees si no els coneixíeu. Us espero a la zona de comentaris!

Altres entrades sobre minimalisme i simplicitat
Fotografia a Instagram

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *