Cap de setmana fora passant la nit en un hotel. Bufet lliure d’esmorzar. Pregunta de rigor: què conté l’esmorzar?

-Algunes pastes, suc, cafè i te, torrades per fer pa amb tomàquet, embotit…
-I teniu fruita?
-Sí, hi ha fruita.
-Alguna cosa més que no sigui de productes animals?
-Sí, tenim cereals, d’aquests amb molta fibra i coses d’aquestes.

Amb això saps que almenys hi ha fruita, encara que et tems que poca cosa més podràs menjar. Les pastes no entren en l’alimentació saludable ja que són bàsicament (o exclusivament) farines, sucre i greixos (i probablement animals). Els embotits, no cal fer-ne esment. Les torrades, un altre cop farina blanca refinada. Els sucs, el més segur que siguin de pot, per tant, plens de sucres afegits. I doncs… els cereals? Caldrà veure com són aquests de “molta fibra i coses d’aquestes”. Tot un misteri.

cerealsI arriba el matí i baixes al menjador i et trobes amb la gran desil·lusió. Són cereals envasats, de marques arxiconegudes, i aquell que portava “molta fibra i coses d’aquestes”, llegeixes a l’etiqueta que de fibra (per 100 g de producte) en porta 9 g (que sí que està força bé), però que de carbohidrats en té 69 g dels quals 24 g en són sucre i 45 g, midó, cosa que ja pinta malament -elevat nombre de carbohidrats i molt elevat de sucre i de midó-. Però penses que el sucre deu sortir de la fruita que porta. Mires els ingredients i et trobes amb la següent llista: cereals 68%, fruita seca 28% (panses, coco, plàtan -amb sucre i sabor-, poma i avellanes), sucre, sal, malta d’ordi, sabors. Si comptem els cereals i la fruita seca com als dos ingredients principals, ja tenim en tercer lloc el sucre afegit i en quart la sal, en cinquè, la malta d’ordi que segueix sent sucre -amb una altra denominació- i després sabors -per què més?, no tenen sabor els cereals i la fruita?-. A més, si no perdem detall, el plàtan dessecat està fet amb sucre.

La pregunta és: per què posen sucres afegits a uns cereals d’esmorzar? La fruita és dolça per se -més quan està dessecada-, els cereals també són dolços, i qui volgués afegir dolçor, tindria diverses maneres de fer-ho. Que deixin en pau aquells qui no necessiten dolçors afegides o, més encara, que pensin en el mal que estan fent en afegir sucre als aliments. Però és clar, aquesta pregunta i aquesta disquisició mental interna que una té dura menys de dos segons, perquè de seguida n’apareix la resposta: fan l’aliment “més saborós” i addictiu per a totes aquelles boques viciades de sabors artificials, és un gran negoci, vendre i fer grans quantitats de diners, convertir les persones en esclaves de certs productes.

He trobat un article molt interessant que parla dels cereals fent diferents comparacions i traient-ne diverses conclusions. Per exemple diu que els Corn Flakes de Kellogg’s tenen més de 1100 mg de sal per cada 100 g, la qual cosa representa més que tota la sal que hauríem de consumir per dia, segons els experts. Aquests cereals que he analitzat jo també tenen 1150 mg de sal.

Sobre la fibra, que començava dient que el valor d’aquests cereals de l’hotel no estava pas malament, conclou que sí que la majoria dels productes analitzats contenen més de 3 g de fibra -una mesura saludable-, però aquests índexs no valen gaire si la sal i el sucre tenen xifres bojament altes.

I doncs, com et quedes aquell matí d’esmorzar d’hotel? Bastant frustrada, veient que, en realitat, només pots menjar fruita. Ni suc de pot, ni llet de vaca, ni cafè, ni pastes, ni embotits, ni formatges, ni torrades, ni mantegues, ni melmelades… Us trobeu o us hi heu trobat en aquestes situacions d’anar a algun lloc i no trobar gairebé res (o absolutament res) que pugueu menjar? Jo contínuament. Aprens a sortir-te’n, però no deixa de ser decebedor i cansat. Espero que compartiu les vostres experiències a la zona de comentaris i aprenguem tots plegats amb l’ajuda dels altres a trobar trucs i estratègies.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *