La fruita ha estat i és considerada un aliment saludable al llarg de la història i, en canvi, darrerament s’està posant de moda condemnar-la per l’alt contingut de sucre que té. Hi ha dietes que la redueixen molt i fins i tot l’eliminen. Hi ha gent, fins i tot doctors, que posen en el mateix sac els mals que pot ocasionar el consum de sucres amb els del sucre natural de la fruita. Existeix de debò algun perill de consumir grans quantitats de fruita?

Hi ha qui creu que és millor no consumir fruita, encara menys la dolça, perquè causa problemes en el sucre de la sang. Un alt nivell de sucre a la sang provoca malalties com la càndida, diabetis, fatiga crònica, hipo- i hiperglicèmia i altres patologies, fins i tot, càncer. “Massa” sucre és realment dolent per a la salut, però és quasi impossible consumir massa sucre de fruita fresca.

De moment dit així és contraintuïtiu, però és com que l’osteoporosi no és un problema de falta de calci, són moltes més coses les que estan implicades, si no no s’entendria que els països consumidors de “més calci” de productes làctics són aquells amb una taxa més alta d’osteoporosi (en vaig parlar una mica aquí).

fully raw pie chartConsumir grans quantitats de fruita fresca, dolça també, no produeix problemes de sucre a la sang quan s’està seguint una alimentació baixa en greix (HCLF) com és el que estic transmetent en totes les entrades dedicades al crudiveganisme. Quan el sistema no està “enganxifós” per un excés de greix, el sucre de la fruita incloent de fruita d’índex glicèmic alt es mou fàcilment cap endins i després cap enfora de la sang. Els nivells sanguinis d’un individu sa no varien gaire amb la ingesta d’aquest tipus d’aliments.

L’índex glicèmic classifica els aliments en funció de com tan ràpid es trenquen durant la digestió i com tan ràpid n’entren els sucres a la sang. Aquest índex diu com tan ràpid els carbohidrats es converteixen en sucre sanguini. Però no diu quin tant d’aquest carbohidrat es troba en una porció del menjar, que també és important. Això ho diu la càrrega glicèmica. Aquesta es calcula multiplicant l’índex glicèmic de l’aliment per la quantitat de carbohidrats disponibles per porció (grams de carbohidrats menys fibra) i dividint per 100. Així doncs, les fruites són majoritàriament aigua, per tant tenen una càrrega glicèmica baixa per molt que tinguin un índex glicèmic alt. Per exemple un plàtan que té un índex glicèmic de 52 (sent el sucre un valor de 100) tenen un 75% d’aigua, així la càrrega glicèmica és de 12.

Així doncs, sempre és millor menjar la fruita fresca, perquè les fruites seques han perdut l’aigua amb la qual cosa tenen una càrrega glicèmica més alta. També és millor la fruita sencera que en suc perquè la fibra endarrereix l’absorció del sucre. Sempre i amb tots els aliments és millor sencer, fresc, madur, cru i no processat.

En realitat, la velocitat en què entra el sucre a la sang, tampoc no és el més important. Quan les fruites són consumides senceres, la fibra intacta, i en una alimentació baixa en greix, els sucres entren ràpid a la sang però en surten igual de ràpid, fent que sigui un combustible ideal per al consum humà.

L’Associació Americana de Diabetis diu que “l’ús de fructosa afegida com agent endolcint no és recomanat, però no hi ha raó per recomanar a les persones amb diabetis que evitin la fructosa que es troba de manera natural en fruites, verdures i altres aliments.”

És el greix, no el sucre, el que provoca problemes de sucre a la sang. Molts seguidors de l’alimentació crudivegana consumeixen grans quantitats de fruits secs, llavors, alvocats, olives, oli d’oliva i de lli, coco i altres aliments alts en greix. Anem a veure com el greix fa que el sucre a la sang s’elevi fora de control.

Per ser utilitzat com a combustible per les nostres cèl·lules, els sucres que consumim passen per un viatge de tres passos a través dels nostres cossos. Primer entren al tracte digestiu. Després, creuen la paret intestinal cap al torrent sanguini. I aleshores es mouen sense problemes i fàcilment fora del torrent sanguini i entren a les cèl·lules. Això ocorre en condicions òptimes en minuts.

Quan mengem una dieta alta en greix, el sucre queda atrapat en la segona etapa i el cos treballa temps extra, de vegades fins al cansament i la malaltia, per fer que el sucre surti del torrent sanguini. Mentre, el sucre es queda a la sang i crea uns nivell de sucre en sang elevats i sostinguts que provoquen estralls en el cos en forma de càndida, fatiga, diabetis.

El pàncrees produeix l’hormona de la insulina, que té la funció d’enganxar-se a les molècules de sucre a la sang i trobar un receptor d’insulina en les parets del vas sanguini. Es transporta així la molècula de sucre a través de la membrana del vas sanguini cap al fluïd intersticial (fluïd entre les cèl·lules) i travessa la membrana cel·lular cap endins de la cèl·lula.

En el cos, el greix proveeix moltes funcions d’aïllament , per conservar la calor corporal, absorbir cops o impactes, prevenir que massa aigua s’escapi de la pell, i protegir les fibres nervioses. Però l’excés de greix dietètic a la sang crea efectes aïllants negatius. Quan mengem massa greixos, un recobriment prim de greix es deposita sobre les parets del vas sanguini i pot trigar un dia o més en netejar-se de la sang. Durant tot aquest temps l’activitat metabòlica de recepció de la insulina i comunicació entre estructures es veu alterada. Per tant, s’impedeix el moviment de sucre cap enfora del torrent sanguini, fent que s’elevi el nivell de sucre a la sang sense poder-ne sortir per arribar a les cèl·lules que és on s’espera el seu combustible.

Les dietes baixes en carbohidrats creuen que la solució és consumir pocs o gens carbohidrats i que són els nivells d’insulina provocats pel consum de sucre els que causen tots els mals. Però és que molts estudis demostren que alts nivells de greixos i de proteïnes també indueixen secrecions substancials d’insulina.

Fruits secs, llavors i alvocats contenen 75% de greix o més, l’oli és 100% greix. Es requereix molt poc d’aquests aliments per empènyer-nos fora dels límits en termes de greix a la sang. Molta gent, després de saber això i analitzar quant de greix estan consumint, començaran a veure amb uns altres ulls el consum de fruita.

No només s’ha de tenir en compte de no consumir fruita i greix al mateix àpat com ja hem vist de la teoria de la combinació d’aliments. Una alimentació alta en greix crea nivells elevats de sucre sanguini sigui quan sigui ingerida la fruita. Perquè les fruites passen per l’estómac de manera molt ràpida i ja estan a l’intestí esperant que els sucres siguin assimilats, com he dit més amunt. Però els greixos requereixen de 12 a 24 hores per arribar al seu destí, les cèl·lules. Quan són a l’intestí prim, passen al sistema limfàtic i després al torrent sanguini on hi estan unes quantes hores més. Així doncs, amb una alimentació alta en greix, el torrent sanguini sempre conté un excés de greix que es trobarà el sucre de la fruita que es consumeixi després.

Aquesta és la raó principal per la qual persones que consumeixen una gran part de la dieta crua i rica en greix experimenten dificultats digestives, malestar i desordres del sucre en sang cada vegada que mengen fruita. Els experts amb fòbia a les fruites no estan tenint en compte que aquest consum elevat de greix és el problema. Fins i tot hi ha crudivegans que estan consumint més greix que persones que consumeixen una dieta occidental estàndard, creient que els greixos d’aliments crus i vegetals (com fruits secs, llavors, alvocats, coco) són sans per naturalesa. Ho són si estan consumits en la quantitat correcta i amb la combinació adequada.

Els nens també experimenten pujades de sucre. Ho podem veure en una festa d’aniversari, que prenen quantitats de menjars ensucrats i després estan corrents amunt i avall com fora de control. Què els ha passat? Els nens tenen el mateix tipus d’alimentació que l’adult, per tant, alta engreix. Després, prenen altes quantitats de sucre. Els greixos que estan en els seus torrents sanguinis dels àpats anteriors bloquegen la funció de la insulina i aleshores les glàndules adrenals secreten una bona dosi d’adrenalina, que els fa córrer vigorosament.

Els nens que porten una dieta baixa en greix no mostren aquesta mateixa resposta en consumir grans quantitats de sucre. Així, és més el greix que no pas el sucre el responsable de la hiperactivitat. De la mateixa manera, el greix és el responsable de la cada vegada major incidència de fatiga crònica (sota molts altres noms) en la població adulta.

Després de la teoria exposada, m’agradaria acabar amb les recomanacions que es donen per poder seguir de manera adequada i òptima una alimentació crudivegana, sigui 100% o alta en aliments crus, o vegana amb aliments cuits. Es recomana que es prenguin fruites durant tot el dia, especialment en l’esmorzar (com el batuts de plàtan plens de vida), en els snacks i berenars (amb predilecció pels mono-àpats) i que al vespre es faci un consum de vegetals de fulla verda amb altres verdures. És en aquest àpat, el darrer del dia, quan és més convenient consumir la dosi de greixos, la qual pot ser de ½ alvocat, o un grapat de fruits secs o llavors (també poden ser afegits a salses o dips per l’amanida o verdures). El consum d’oli (encara que sigui de bona qualitat com el d’oliva verge premsat en fred) hi ha qui no el considera part de l’alimentació ja que es tracta d’un greix concentrat al 100% i ha estat, per tant, separat de la seva font original. Sempre s’advoca pel consum d’aliments reals en el seu estat més natural possible, per això millor obtenir els greixos de productes sencers com són els alvocats, els fruits secs i les llavors. També cal dir que no és necessari prendre cada dia algun d’aquest greixos “descoberts”, ja que el que compta és que les proporcions de micro i macronutrients siguin correctes quan s’analitzen al llarg de diversos dies. A més a més, no hem d’oblidar que les fruites i verdures contenen un percentatge de greix, que suma per fer el còmput global de greix consumit.

En resum, és indicat consumir moltes fruites al llarg de tot el dia (que ens aportaran els requeriments calòrics i nutricionals que necessitem), molts aliments vegetals crus (per dinar i per sopar) i prendre petites dosis de bons greixos en el darrer àpat del dia, per sopar.

M’agradaria que escrivíssiu a la zona de comentaris el que us suscita la lectura d’avui. Comenceu a veure coses en la vostra alimentació que potser no rutllen tant com us esperàveu?

Entrades relacionades
Receptes crudiveganes

Font: FoodNSport | The 80/10/10 Diet by Dr. Douglas Graham, Vegan Raw Food

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *