The dream of the laundry machine

Som més feliços i tenim més esperança de vida perquè mengem molt sa:
la dieta mediterrània és la millor del món.

Dit per un munt de gent…

Un munt de gent que s’ho creu…

croissant de xocolata amb cafè amb llet (per esmorzar)

Un munt de gent que ho proclama…

de primer, pasta (refinada i blanca, és clar) amb salsa de tomàquet (de pot de metall, plena de sucres, farines, llet i es cents seixantes -entengui’s E-160, per posar un exemple-), carn arrebossada (no t’hi fixis en l’origen, ben fregideta amb pa ratllat -blanc també-, amb oli de girasol ben refinadet) amb patates (encara més) fregides, crema catalana (dolça fins a l’absurditat, llet per alimentar tres vedells)

Un munt de gent que hi està d’acord a ulls cecs…

(per sopar) crema de verdures (de tetrabrick, vinga, tornem-hi amb els sucres, farines, llet i es cent seixantes), un frankfurt (envasat i fregidet també, no vulguis saber de quina/es carn/s), un iogurt (més llet per al vedell)

I un munt de gent que

i que bé que mengem, i que privilegiats, i quina dieta més equilibrada, i que sana la dieta mediterrània!

i etcètera, etcètera, etcètera. I entrepà de pernil, i peix enfarinat fregit, i gelat de xocolata, i canelons gratinats, i vinga i vinga i vinga.

Mengem bé? La nostra dieta és equilibrada? La “dieta mediterrània” (entre cometes) és tan sana?

La dieta mediterrània és un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l’alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d’oli d’oliva com a greix essencial. També inclou freqüentment el vi. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que es solen cuinar de manera senzilla.
Des del punt de vista de la salut, tant l’OMS com la FAO la consideren un model alimentari sostenible i de qualitat.

Sí, això sí que és dieta mediaterrània i molt saludable, però sento dir que el que un elevadíssim percentatge dels ciutadans d’aquest país mengen i es creuen tenir la millor dieta del món no és dieta mediterrània en absolut. Si la base de l’alimentació s’assembla als exemples posats, no és dieta mediterrània, sinó, tal com deia en entrades anteriors, una malnutrició moderna.

The Mediterranean diet is a myth.

la dieta mediterrània és un mite
(tant com el paisatge oníric de la fotografia)
per Emma Williams al The Telegraph.

A Espanya vivim la mentida que mengem bé.

Entrevista a Rosa Solà, una de les caps visibles de Slowfood Barcelona, “hem perdut les arrels gastronòmiques”.

M’encantaria que escrivíssiu als comentaris què soleu esmorzar, dinar i sopar, quins són els aliments més habituals, les botigues d’on els obteniu, les preparacions que més feu servir. I així podrem veure també els grans absents, els mai tastats, els ignorats… Jo us comparteixo els meus favorits. Bon profit i salut!

Per esmorzar, alguna fruita, alguns fruits secs, algunes llavors, un bon te verd…

Per dinar, un magnífic àpat de colors variats (verds de fulles, vermells de tomàquets o pebrots, pastanagues taronges, llegums, oli d’oliva i vinagre de poma regant-ho tot, alguna espècia, greixos saludables d’alvocat…)…

Un sopar, ara a l’hivern, d’una bona crema de verdures preparada a casa (de manera senzilla: verdures i aigua, alguna espècie, alguna herba, punt), més una altra amanida de colors ben variats, uns quants fruits secs més, moniato o carbassa…

I un llarg etcètera, però sempre d’aliments no processats i preparats de manera senzilla (crus, al vapor i saltejats ràpids).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *