persimmon sunrise

Un mono-àpat (monomeal) és menjar només un aliment en un àpat, per exemple, un tipus de fruita (només plàtans, només préssecs, només meló). Aquesta idea pot semblar-vos que no té res d’especial, molts deveu fer això de menjar una fruita quan teniu gana. Però no estem parlant de menjar-nos una poma o un plàtan, com quan fem un snack o a mig matí. Estem parlant de fer un àpat complet nutricionalment i calòricament. No parlem d’snacks o àpats “secundaris”, parlem de fer àpats principals com l’esmorzar (com quan proposava de començar el dia cru i viu) i el dinar a base de fruita i, a més, d’una sola fruita.

Segons la teoria de la combinació d’aliments, barrejar moltes fruites en un àpat no és adequat, menys si aquestes pertanyen a grups que entre ells no combinen, com parlava extensament en aquesta entrada. Així com hi ha bones combinacions d’aliments, les quals fan que aquells es digereixin, s’aboserbeixin i s’assimilin els nutrients, també menjar un sola fruita d’una vegada és una de les pràctiques amb la qual aconseguim la màxima assimilació de nutrients.

Un altre benefici que tenen els mono-àpats és la simplicitat: no costen gens de preparar, ni de pensar, ni de menjar. Quan no has tingut temps d’organitzar que menjaràs, ni has pogut anar a comprar, aconseguir un tipus de fruita no és gens difícil. No hi ha preparació (més que pelar, tallar o, com a molt, batre si es vol en forma de batut) i menjar-ho ocupa poc temps. En lloc d’anar a buscar un snack que acabarà sent poc saludable i moltes vegades car, o un àpat preparat que pot no ser del nostre gust i també car, optem per anar a comprar una fruita del nostre gust i gaudir-la.

Com deia més amunt, no és un snack, és a dir, no és només sortir del pas i menjar-nos una peça de fruita. Una peça de fruita pot tenir entre 40 i 100 calories. Amb això potser experimentem un moment de certa sacietat i tranquil·litat i pensem que ja en tenim prou, però no és ni de bon tros suficient. En una mitja hora o menys tornarem a experimentar gana, perquè es digereix molt ràpid i no havíem satisfet les necessitats de nutrients ni calòriques.

Pensem al revés. Amb un àpat volem potser aconseguir unes 500 calories. Doncs si escollim com a fruita el plàtan, n’haurem de menjar 5 (ja que cada plàtan té unes 100 calories) o si són préssecs, 10 (ja que cada préssec té unes 50 calories). A més, no només són important el nombre de calories, sinó els nutrients que aconseguim amb això.

nutrició 5 plàtansPer exemple, amb 5 plàtans, aconseguim un percentatge d’alguns minerals i vitamines ja bastant considerables, com un 99% dels requeriments diaris totals de vitamina C, un 125% de vitamina B6, un 70% de potassi, un 92% de manganès (podeu veure la taula de vitamines i minerals amb més detall). Només amb 5 plàtans! Imagineu-vos amb tota la resta de fruites i verdures que afegirem al llarg del dia en els altres àpats. El nostre cos obtindrà una autèntica munició de vitamines i minerals, exactament les que necessita per totes les funcions de l’organisme. Sense suplements, sense menjars estranys, sense superaliments. A més, aquests 5 plàtans ja contenen una dosi de greixos saludables, omega 3 i 6 en bona ràtio (per llegir més sobre el bon equilibri entre omega 3 i 6 podeu llegir aquí), i tots els aminoàcids en uns nivells ja força considerables (podeu veure la taula de proteïnes i aminoàcids amb més detall).

aminoàcids 5 plàtansHe buscat àpats típics de 500 calories i m’he trobat amb unes imatges d’una cadena arxiconeguda de fast food que anuncia els menjars que tenen per 500 calories o menys. Com podeu imaginar, menjant un àpat d’hamburgesa (encara que sigui vegana), patates, una amanida ínfima i una coca-cola, aconseguireu 500 calories, però els valors de vitamines i minerals no seran ni de bon tros els aconseguits amb els plàtans. Podeu vosaltres mateixos començar a veure la composició nutricional dels vostres àpats utilitzant aquesta web, SELFNutritionData. És molt útil de fer servir al principi, quan es desconeixen aquests valors. Al cap d’un temps, ja hi estàs familiaritzat i no fa falta anar analitzant el que menges

Us deixo un resum dels beneficis de fer mono-àpats sempre que es pot:
1. Millora les digestions i l’assimilació dels nutrients en el nostre organisme.
2. Augmenta la sensibilitat del nostre gust i permet apreciar millor els sabors de les fruites i verdures que consumim.
3. Simplifica molt la vida! Fàcil de preparar, de menjar, de netejar i amic de la nostra butxaca.
4. Permet tenir la ment lliure per a altres tasques, no haver d’estar pensant constantment què menjaré a continuació. Escull una fruita i gaudeixa-la.

Abans de començar aquest viatge de 30 dies d’alimentació crudivegana, podia menjar una peça de fruita com a snack. Actualment, quan tinc gana, escullo una fruita que em vingui de gust i en menjo fins que estic saciada i el meu cos em diu prou. Poden ser 2 ó 3 plàtans, 3 ó 4 préssecs, 4 ó 5 caquis, un parell de xirimoies… (per separat, no pas totes alhora). Abans m’haurien semblat quantitats molt grans, però ara sabent la quantitat de nutrients que m’aporten i coneixent els beneficis de fer mono-àpats, veig que és el que el meu cos realment necessita: aliments reals en les quantitats necessàries per ser nutricionalment adequats.

Espero que expliqueu als comentaris si hi ha alguna fruita amb la que gaudiu infinitament quan la mengeu. Soleu fer mono-àpats?

Entrades relacionades
Receptes crudiveganes

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *