M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
-No sabia que a les vaques les inseminen una vegada darrere d’una altra per poder tenir vedells que els arranquen quan neixen per poder produir llet per al consum, vedell acabat de néixer que és dut a l’escorxador i assassinat de la manera més horrible, penjant cap avall i amb un tall al coll perquè es dessagni.
-No sabia que les vaques i els vedells ploren desconsolats perquè es busquen l’un a l’altre.
-No sabia que com les vaques són inseminades una vegada i altre, tenen molts més vedells dels que tindrien naturalment, no paren d’estar en constant producció de llet, tot això les deixa en un estat malaltís permanent que literalment fa que se’ls hagi de proporcionar medicaments i antibiòtics perquè puguin seguir en vida.
-No sabia que la llet que prové d’una vaca que està embarassada té un contingut d’estrògens o hormones sexuals femenines molt elevat (hormones tan altes durant l’embaràs). Els estudis suggereixen que aquestes hormones que es consumeixen a través del consum de lactis afecten la salut. El consum de productes làctics s’ha relacionat amb gran varietat de càncers relacionats amb les hormones, incloent el càncer de mama en les dones i el càncer de pròstata en els homes.
No havia estat MARE encara jo mateixa. Quan vaig esdevenir mare, va ser el moment que vaig fer una de les connexions més grans amb el patiment de les vaques, perquè jo aleshores ja tenia l’experiència del que és portar un fill dins teu, parir-lo i donar-li el pit per alimentar-lo, l’amor i el vincle establert, el més gran que mai abans hagués pogut experimentar, suposo que només comparable al que devia tenir amb la meva mare quan era un nadó i una nena petita.
-No sabia que el formatge és literalment un aliment addictiu perquè quan el cos descompon les proteïnes de la llet produeix casomorfines les quals s’adhereixen als receptors opiacis del cervell, la qual cosa provoca un efecte calmant molt semblant a la manera en què ho fan l’heroïna i la morfina. Efecte calmant que té tot el sentit del món quan és una mare que li passa al seu nadó a través de la llet que està designada per a ell específicament. D’aquí que els nadons després de prendre la llet materna es quedin dolçament adormits.
-No sabia que el formatge és l’aliment més concentrat en greix, calories, colesterol i sal i té zero fibra per regular la gana, bomba de rellotgeria que condueix a tota mena de malalties com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, l’artritis i més.

I ara un altre cop la pregunta: no trobes a faltar el formatge? No, en absolut! Sabent tot això que sé ara, com podria trobar a faltar-lo? Actualment quan em parlen de formatge o el veig, veig una substància molt desagradable que està provocant tanta desgràcia al món. A les persones que el mengen, amb tantes malalties respiratòries, obesitat, malalties cardíaques, diabetis i càncers; també als infants, que consumeixen tants productes làctics des que són nadons i veiem tants nens malalts amb problemes respiratoris, mucositats constants, diabetis i obesitat infantil, una epidèmia de les més tristes. Els nostres fills tenen una esperança de vida més curta que els seus pares.

Veig els vedells acabats de néixer arrancats de les seves mares, aquestes immòbils lligades a màquines xucla-llets que les tenen esclaves tota la seva vida i amb el cor trencat per haver perdut els seus fills. Quan veig gent menjant formatge tinc tantes ganes de dir-los aquestes coses, cosa que no faig en la gran majoria dels casos. Només en solc parlar quan se’m pregunta, però penso que així no estic fent prou.

És per això que avui ho escric en una entrada i no deixaré de compartir-ho les vegades que facin falta perquè arribi al màxim de gent. Per això també comparteixo la xerrada magistral del Dr. Barnard, autor de «The Cheese Trap», que parla sobre tot això que acabo d’exposar amb les meves paraules i des de la meva experiència.

També el vídeo de Sweet Natural Living que va sobre el mateix, molt més curt i perfectament concís dels motius perquè ells no mengen formatge, que són bàsicament els mateixos que els meus i de tantes altres persones.

Les conseqüències de menjar formatge són massa DRAMÀTIQUES com per voler-ne menjar. A més, després d’un temps sense menjar-ne (setmanes, mesos, depèn de cadascú) realment no el trobes a faltar. El cos es deshabitua de coses que solien ser normals. La veritat és que en l’actualitat l’olor de formatge em tira enrere, és tan fort, tan intens.

També cal saber que ara mateix hi ha moltíssimes varietats de formatges vegans: d’anacards, de soja, d’oli de coco; curats, frescos; imitació de cheddar, de formatge blau, brie. Podeu trobar tot el que vulgueu. Jo tampoc consumeixo formatges vegans, de tota manera. Me’n vaig desenganxar i no ho trobo a faltar. Les vegades que he menjat un tros d’aquests formatges vegans els he trobat molt greixosos, amb un gust que no m’agrada i també són molt calòrics i tampoc promouen la salut encara que siguin vegans. Però que els qui estigueu en transició cap al veganisme, sapigueu que podeu menjar moltes varietats de formatge vegans. Segur que en trobareu algun que us agradarà. Hi ha pizzes veganes en molts llocs actualment. Us deixo un llistat de botigues i restaurants al final de l’entrada.

Com ja us dic, jo he preferit deshabituar-me del tot perquè sempre vaig en cerca de la salut, així que un formatge vegà segueix sent un aliment processat, alt en greix i en sal. Però els qui tingueu ganes de gaudir del plaer de menjar formatge, aquests opcions esmentades són lliures de violència.

Espero que compartiu a la zona de comentaris tot allò que us preocupa, si esteu en transició, si ja no mengeu formatge, si consumir formatges vegans, si coneixeu més botigues i restaurants que no estan al llistat a continuació. I compartiu aquesta entrada, cal que aquest missatge arribi cada vegada a més persones i que siguem conscients dels nostres actes de consum.

Botigues físiques i online on poder comprar formatges vegans a Barcelona, Espanya, Londres i el Regne Unit.
Ecocentre | Veganisme a Barcelona, productes vegans
The Living Food | Bio Vegan Store (Barcelona)
Planeta Vegano | Botiga vegana a Espanya
Greenbay | London’s First All Vegan Supermarket
Vegan Store UK

Restaurants i botigues de menjar preparat on solen tenir plats amb formatges vegans
*a Barcelona
Petit Brot – cold press · raw · eco. S’hi pot trobar algun formatge crudivegà.
Väcka | vegan fast good. S’hi pot trobar algun formatge vegà i crudivegà.
El Cafè Blueproject | Raw Food. S’hi troben formatges crudivegans, com en una tapa de formatge i paté crudivegans i les pizzes crudiveganes.
Vegetart – Cuina vegana. Plats preparats per emportar.
CatBar. Especialistes en burgers.
Dolce Pizza y Los Veganos. Pizzeria 100% vegana i altres plats.
La Clotenca. Pizzeria amb opcions veganes.
-i altres restaurants vegans i vegetarians amb opcions veganes.
*a Londres
Nama Foods | Artisan Raw Foods. Tenen un plat tipus tapa amb 3 formatges crudivegans.
Manna
Fed By Water | Italian healthy gourmet, vegan. Cuina italiana vegana (pizzes, pastes, lasanyes i més)

2 comments on “no trobes a faltar el formatge?”

  1. Great article Estela! All so true! How could anyone miss a product that is the result of such cruelty.
    I don’t like vegan cheese much but find both hummus and nutritional yeast are quite good replacements for sandwiches, salads etc.

    • Thanks, Sarah! Sí, el llevat nutricional té aquell gust formatjós que queda tan bé en tants plats! 🙂 També hi ha receptes per fer com crema de formatge que són simplement patata amb espècies i llevat nutricional, tot batut fins que quedi una crema. L’hummus, com tu dius, també pot recordar a un formatge. Ahir n’hi vaig fer un al petitó que era mongeta blanca amb tahini tot aixafat i llevat nutricional, això untat en una llesca de pa. Nyam!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *