Recordo l’olor de sofregit, especialment de pebrot vermell molt intens, a casa dels meus avis quan era petita. Ja vaig escriure sobre la salsa de tomàquet fa un temps,  inspirada en aquell sofregit. I vaig escriure-hi precisament, perquè, tot i que tinc uns records molt macos i vívids d’aquells temps d’infantesa, d’aquelles olors a la cuina, de la meva àvia cuinant, també he après i me n’he adonat al llarg dels anys que el sofregit, tan nostrat a la cuina catalana, no és apte per a molts estómacs ni digestions. Ja ho diu la paraula, sofregit, condiment culinari a base de tomàquet i ceba fregits. Dues coses que poden no caure bé: fregit i ceba. Hi ha molta gent que no tolera bé la ceba, que té unes digestions molt pesades o altres problemes. I les coses fregides no són mai recomanables. Així que les persones que tingueu aquests problemes, us trobeu molt sovint amb dificultats a l’hora de demanar un plat en un restaurant de cuina catalana -i espanyola-. Jo no demano mai paella -ni molts altres plats-, perquè a banda que no és del tot fàcil trobar-ne la versió vegetariana, el sofregit hi serà present segur. I això significa molt oli fregit i molta ceba.

paellaAixí que avui us donaré algunes idees per convertir aquella paella no apta per a molts, en un plat deliciós, molt nutritiu i digestiu. La paella de blat sarraí i altres variacions està feta amb blat sarraí -o fajol- en lloc d’arròs. Ja sabeu que el blat sarraí, com he parlat anteriorment, per exemple en l’entrada “superaliments: quinoa, amarant i fajol”, no és pròpiament un cereal, sinó un pseudocereal amb propietats més semblants a les dels llegums: té un perfil nutricional molt complet en aminoàcids així com conté altres nutrients importants com el magnesi i vitamines del grup B. És un dels grans més rics en carbohidrats complexos i té un component (la fagomina) que és un potent inhibidor de l’absorció de la glucosa i el consum de la qual està relacionat amb la disminució del nivell de sucre de la sang.

Les altres variacions tenen a veure, bàsicament, amb el sofregit. Es pot fer amb tomàquet i porro, en lloc de ceba -perquè el porro no és de la mateixa família de la ceba i pot ser que et senti malament la ceba, i en canvi bé el porro-, i un rajolí d’oli d’oliva. Amb l’aigua dels mateixos tomàquets deixarem que faci xup-xup, però no serà fregit, simplement aconseguirem que s’evapori l’aigua. Mentre, es tallen les verdures que vulguem; en el meu plat hi he posat pebrot, pèsols i espàrrecs verds. Pebrot i pèsols és el que portava la paella de la meva àvia i que tant m’agradava. Els espàrrecs, perquè en tenia i perquè combinen perfectament amb els altres ingredients. Podríeu posar-hi les verdures que volguéssiu, se m’acudeixen les carxofes, tant d’aquesta temporada, o albergínia, carbassó, verdures d’arrel… Al gust de cadascú. He de dir, també, que avui l’oli que he emprat per fer el sAfregit (sofregit sa) ha estat una preparació d’oli d’oliva barrejat amb tomàquets secs triturats. Li ha donat un toc molt especial.

Més modificacions que he fet d’una paella convencional són les herbes i espècies que he emprat. Jo hi he posat nou moscada, pebre vermell dolç, cúrcuma (que és un substitutiu perfecte per al safrà, ja que hi dóna el coloret groguenc i, a més a més, aporta unes propietats nutricionals dignes de tenir en compte) i herbes de Provença. El resultat final ha estat una paella amb uns colors molt bonics i uns sabors particulars. Nutritiva i digestiva, ara ja en veieu els motius. Però també vull dir-vos, com suposo que deveu haver anat pensant, que es poden fer altres variacions, cadascú la seva. Diferents verdures, diferents herbes i espècies i diferents cereals o pseudocereals (podeu emprar arròs integral, quinoa o mill). Com tant sovint us dic, deixeu volar la imaginació, no tingueu por de provar, de variar. Si els ingredients que empreu són naturals i us agraden, no pot sortir res malament. Ben al contrari, anireu descobrint un món immens de possibilitats i de menjar plats saborosos, fàcils i ràpids per fer cada dia. Us convido a emprar la zona de comentaris per compartir les vostres creacions al voltant de receptes conegudes, com és el que jo us he presentat avui.

I ara us deixo amb la recepta pas a pas, només per a aquells que necessiten una mica de guia (la resta, experimenteu!).

Paella de blat sarraí i altres variacions
(per a 2 persones amb gana)

Ingredients:
-Un tros de porro
-2 tomàquets
-1 ó 2 cullerada/es d’oli d’oliva
-1/2 pebrot vermell
-1/2 tassa de pèsols
-6 espàrrecs verds
-cúrcuma
-nou moscada
-pebre vermell dolç
-herbes de Provença
-2/3 de tassa de blat sarraí
-2 parts d’aigua per blat sarraí (aquí 1 tassa i 1/3)

Preparació:
-Es talla el porro i els tomàquets i es posen a la paella amb l’oli, a foc baix, que vagi fent xup-xup. Una altra opció és triturar el porro i el tomàquet amb un processador d’aliments i abocar aquesta barreja a la paella amb l’oli d’oliva.
-Es van tallant les altres verdures i incorporant a la paella: el pebrot vermell a daus, els pèsols, els espàrrecs verds tallats a trossets petits.
-S’hi empolsen les espècies i herbes, al gust de cadascú (si voleu una guia, podeu posar 1/4 de culleradeta de cada espècie i una culleradeta sencera d’herbes de Provença).
-S’hi aboca el blat sarraí prèviament rentat i es barreja tot una mica més.
-Finalment s’hi aboca l’aigua que estigui bullint i es deixa coure fins que s’evapori tota l’aigua, que serà en uns 15-20 minuts, a foc baix i destapat.
-S’esperen uns 5 minuts amb el foc apagat i ja es pot servir.

Bon profit, bona digestió i bona salut!

2 comments on “paella de blat sarraí i altres variacions”

  1. Quina bona pinta! Se’m fa la boca aigua. Ara acabo de recordar que tinc blat sarraí a l’armari. Em sembla que ja hem trobat el dinar de nadal idoni.
    Moltes gràcies per la recepta!

    • Quant me n’alegro, Gemma! Que t’agradi la recepta (i tan fàcil!) i que la feu el dia de Nadal! Nadal saludable doncs, sens dubte!
      Gràcies pel comentari!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *