jo mai no podria

“Jo mai no podria”, “jo mai no ho faré”… M’he trobat moltes vegades amb aquestes paraules dites per altres persones, especialment paro atenció quan es refereixen a «Jo no podria deixar de menjar carn/ous/formatge/peix…» relacionades amb la causa vegana. Sempre tinc molts arguments dins del meu cap que podrien rebatre aquestes paraules, però normalment no els exposo. Avui he decidit dir-ne tres perquè estem en ple Veganuary i poden ser motiu que algú que els llegeixi vulgui provar el repte de gener sense productes animals.

El primer argument és que quan diem «no podem» en realitat estem dient «no volem». Així que, amb això podríem deixar de donar-hi voltes i dir que el que ens passa es que no volem canviar. No volem canviar perquè els canvis costen, perquè ens allunyen de la nostra zona de confort, allà on seguim repetint patrons que encara que no ens agradin o no ens portin allà on realment ens agradaria arribar, ens fan aconseguir plaers momentanis (però amb discomfort posterior).

El segon en què he pensat quanojos que no ven volia parlar d’aquest «jo no puc» és que jo he pogut. Amb això vull dir que va haver un temps a la meva vida en què jo no era vegana, que consumia productes animals, sense pensar-hi o fins i tot pensant-hi, que consumia molts altres productes que encara que no procedents d’animals, gens saludables. I ara gaudeixo d’una alimentació lliure de patiment animal i que tampoc té altres «aliments» que he decidit que no vull que formin part de la meva vida perquè no m’aporten salut, vitalitat, energia i felicitat. La meva vida ara n’és plena d’altres, aliments plens de color, quin més bonic que l’altre, i de sabors intensos que he après a apreciar cada dia més. Tot això no ho he fet d’un dia per l’altre, jo també he seguit un camí de descobertes i molts aprenentatges. Moltes veritats se m’ha posat davant dels ulls i a poc a poc he anat escoltant-les i escoltant el meu interior. Seguir fent el de sempre i fer els ulls cecs? La meva decisió no ha estat aquesta. He dit prou a l’aberració, al maltractament, a la violència i al fer com si no passés. Així és com molts altres vegans se n’han fet. Pocs n’han nascut, la majoria han fet un camí similar al meu, cadascú el seu particular. Aleshores, per què aquests que diuen «jo no podria» realment no poden? Tornant al primer argument és perquè no volen.

I el tercer (more…)

actualització del meu viatge per l’alimentació viva

Són uns quatre mesos i mig d’alimentació crua i viva, amb setmanes d’alt consum d’aliments crus, que es tradueix en menjar fruites i verdures crues durant tot el dia (esmorzar, dinar i snacks) i sopar part cru part cuit (bàsicament una gran amanida acompanyada d’algunes verdures al vapor o saltejades i/o algun cereal tipus arròs, mill, blat sarraí o quinoa). Altres dies, en aquestes setmanes d’alt consum de crus, han estat completament crus, és a dir, acabant el dia també amb grans amanides, sopes tipus gaspatxos, batuts verds, amanides batudes i/o fruita. El mes de setembre va ser el repte dels 30 dies 100% crudivegans i ho vaig anar explicant aquí i aquí.

gaspatxo de tomàquet i peraAvui escric, com ja us dic, després d’uns quatre mesos i mig, per fer una actualització de com m’està anant, quins aliments estic consumint en aquests moments, quins canvis més he seguit experimentant. Precisament aquests dies estic fent un altre repte, el dels batuts verds, que ja en vaig començar a parlar aquí. M’està agradant molt i, a banda dels motius de salut i nutricionals per què ho faig i explico en aquesta entrada, m’està simplificant molt la vida. Aquests dies no he tingut temps de preparar-me els tipus d’àpats que m’estava fent fins ara, que com heu anat veient a les receptes i en moltes entrades, són del tipus amanides amb salses diverses, germinats, marinats, fideus de carbassó o de cogombre amb salsa, etc. No he pogut estar gaire temps a la cuina, especialment per a l’hora de dinar. Així que hi havia dues opcions: o menjar fruita i fer sobretot mono àpats d’alguna fruita o fer-me batuts verds que és el mateix que estic prenent per esmorzar tots aquests mesos però variant la fruita i el verd. La veritat és que l’opció batut em va cridar molt l’atenció, després de com us deia en l’entrada dels batuts verds, d’haver llegit moltes entrades, articles i d’haver vist uns quants vídeos sobre els beneficis d’aquests. A més, la simplicitat guanya. Es fiquen tots els ingredients a la batedora i llestos. Tinc un got ple d’un líquid verd que té un gust boníssim, dolç, és hidratant (pel contingut d’aigua i de fruita), molt nutritiu i que, a poc a poc, degustant, vaig bevent. Avui és el 6è dia i he estat posant imatges al meu Instagram i Facebook.

batut de plàtan pera dàtils i enciamEls aliments que estic consumint aquests dies també han variat de setmanes anteriors, perquè les verdures i fruites que són de temporada són unes altres. També per simplicitat, estic escollint uns ingredients que es van repetint dia a dia perquè no tinc temps de pensar en llistes de compra, preparacions, receptes. Aquests dies necessito uns àpats que em satisfacin nutricionalment, que siguin complets i que, alhora, siguin molt senzills quant a ingredients, preparació i consum. Als matins segueixo amb els meus batuts de plàtan plens de vida però ara segur que tots ells són amb fulla verda. Alguns matins he canviat per batuts de pera o de pera i poma. Aquests són més lleugers i més hidratants, perquè les peres són molt sucoses. Ideals per quan no es té tanta gana. I llavors a l’hora de dinar he estat consumint també batuts verds, aquesta vegada més densos, que són els de plàtan, plàtan i dàtils, perquè solc tenir més gana. Per sopar, vario el batut verd per una amanida batuda, que en realitat és com un gaspatxo però amb fulla verda. Els ingredients estrella són el tomàquet, el pebrot vermell, de vegades el cogombre, una mica d’all, i depèn del que em demani el cos, més salat, més dolç o més greixós. Salat ho aconsegueixo amb api, sal de l’Himalaia; dolç amb alguna fruita com la pera, els dàtils o el caqui; i greixós amb alguna dosi de greix saludable com pot ser una mica d’alvocat o un grapat d’ametlles.

En resum, (more…)

el repte dels batuts verds

Ja ho deia en la importància del verd que hem de començar ja a incorporar fulles verdes en els nostres àpats. En aquest post parlava de la importància, de com incorporar-les en esmorzars, dinars i sopars, en quins formats, i us feia un anàlisi nutricional del que suposa consumir ½ kilo de fulla verda (com per exemple, d’enciam) cada dia.

batut verd de pera xirimoia i enciam

Us he parlat dels batuts verds (green smoothies a la literatura anglosaxona) i de les amanides batudes (blended salads). Un dels motius de consumir aquests batuts i amanides batudes és perquè és una manera d’incorporar moltes fulles verdes en un àpat. Per menjar una amanida amb gran quantitat de fulles verdes cal estona i ganes de mastegar. En un batut hi posem un manat, dos, tres o els que vulguem de fulla verda, batem amb altres fruites o verdures a elecció, i ens ho bevem. Deliciós i una aportació d’una bona dosi de verd. D’aquesta manera no és gens difícil prendre’s el mig kilo de fulla verda al dia. Comencem amb un batut verd per esmorzar i acabem amb una blended salad per sopar.

I com que tot està inventat, buscant per altres blogs, webs i instagrams, he trobat dues coachs nutricionals que fan el repte dels no-sé-quants-dies de batuts verds. Vull dir que els dies els trieu vosaltres. Pot ser un dia de tot batuts verds, set, vint-i-un, vint-i-vuit… Si voleu inspirar-vos més encara només cal que busqueu a Youtube o a Instagram a la Tanny Raw @tannyraw o l’Erin Volentine @southernfruity (totes dues en anglès). I moltes més que hi ha per les xarxes. Els hashtags que es fan servir per aquests reptes de batuts verds són #tannyrawgs #tannyrawgscleanse #greensmoothiechallenge #greensmoothiecleanse entre d’altres.

El que jo he estat fent és, (more…)

la importància del verd

batut de plàtan dàtils i enciamSabem que és important menjar amanides i fruita fresca. El perquè moltes vegades no el tenim tan clar. Durant aquestes entrades sobre crudiveganisme i alimentació viva hem anat veient moltes coses molt interessants. Avui us mostraré gràficament perquè és important consumir fulles verdes.

perfil nutricional 1 enciamMireu el que és consumir solament un enciam dels grossos (un enciam llarg o romana, de més o menys mig kilo de pes). De calories en té poquíssimes, només unes 100. Però la resta de contingut nutricional és excepcional. Té 8 grams de proteïnes amb un perfil d’aminoàcids força complet. De greix també en té, desglossat en 700 mg d’omega 3 i 300 mg d’omega 6, cosa que significa una molt bona ràtio entre omegues i una quantitat molt interessant d’omega 3 (molts experts parlen de suplementar amb 500 mg diaris). Pel que fa carbohidrats, més de la meitat d’aquests són fibra, amb un total de 13 grams; es parla d’un consum adequat de 25 grams de fibra al dia per a les dones, encara que realment es necessita almenys el doble. I pel que fa micronutrients, tenim 1091% de vitamina A, 250% de vitamina C, 802% de vitamina K, 213% d’àcid fòlic, 21% de calci, 34% de ferro, 44% de potassi, 49% de manganès… Estem parlant d’un enciam! A la imatge podeu veure amb més detall tot això.

Però ara és quan molts ja esteu pensant, «sí, però no mengem un enciam al dia!». (more…)

salsa de trawmàquet

Dos anys i mig enrere compartia amb vosaltres una salsa de tomàquet exprés, que era molt ràpida de preparar: triturant els ingredients en una processadora d’aliments i després fent xuc-xuc a foc lent una estoneta.

Foc lent? Ara em pregunto el perquè. En immergir-me el món que ens ofereix la cuina crudivegana i viva, sense fogons, sense coccions, he descobert infinitat de salses, vinagretes, plats, postres que només requereixen una bona combinació d’ingredients i ja estan preparats per consumir. Precisament les salses són molt importants en aquesta cuina ja que són el que donen el sabor interessant, original i deliciós als plats. Ja he anat compartint algunes receptes de salses crudiveganes, especialment l’entrada de salses i dips crudivegans amb un recull de les bases per fer tot de salses i dips salats, dolços, especiats, aromàtics, més densos, més lleugers… i la salsa de caqui i la meva salsa favorita fins ara.

Per què perdre nutrients en la cocció, i temps! Per fer una salsa de tomàquet, què creieu que necessitem? Pensem el que porta una salsa de tomàquet tradicional i anem adaptant-la en salsa de trawmàquet crudivegana. Tomàquet, ceba o porro, potser pebrot vermell, all, oli d’oliva. La meva salsa exprés portava també nous i herbes diverses com fonoll, orenga… Tots aquests ingredients triturats fan una salsa de tomàquet, que es pot afegir a allò que hàgiu cuinat (si és que és un plat cuit) i la salsa ja s’escalfarà en barrejar-la.

Hi podem fer alguns afegits a aquesta salsa de trawmàquet per fer-la encara més original i deliciosa. (more…)