***Aquesta pàgina està en construcció. En aquests moments, hi trobareu només algunes respostes a Per què veganisme. En un temps, hi trobareu les respostes a TOTS els dubtes possibles que pugueu tenir vers el veganisme. Hi trobareu totes aquelles coses que la gent diu quan parla del perquè mengem animals i la meva resposta a aquests arguments. Si voleu, podeu enviar-me qualsevol pregunta o dubte o idea que teniu sobre veganisme, i la resoldrem aquí.

Això és el que la gent diu: «Mengem animals perquè…»

«Som omnívors i sempre ho hem fet així, ho necessitem per salut»

Gràcies als centenars d’estudis que s’han fet sobre alimentació vegana sabem que els humans no necessitem productes animals per gaudir d’una bona salut. Ben aviat al contrari, moltes de les malalties de la societat actual com obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties degeneratives i càncer estan causades pel consum de productes animals, que són alts en greix, colesterol i promouen toxicitat a l’organisme. Una alimentació basada en aliments vegetals naturals i no processats (whole food plant-based diet) és alta en fibra, vitamines, minerals, antioxidants i tots els nutrients que l’organisme realment necessita per funcionar de manera òptima.

Aquí teniu un llistat de científics i doctors que promouen una alimentació basada en aliments vegetals naturals i no processats: “Top 20 Plant-Based Health Professionals to Follow”, aThe Vegan Junction.

«És natural»
Hi ha moltes coses «naturals» que evitem, la natura en realitat és bastant cruel i és per això que vivim en una societat moderna que, per desgràcia o per sort, depèn de com ho mirem, ben poc té de natural. Així que l’argument «és natural» tan es fa servir en un sentit com en un altre, no té cap validesa.

«M’agrada el gust que té la carn. M’encanta la carn!»
Qui respon així, una, és que no ha vist les imatges punyents que he vist jo. Si no, quan estigués tastant aquesta espatlla de xai «que tan bon gust té», no es podria treure la carona de por i tristesa d’un xai nadó a punt de ser assassinat; o xais nadons abandonats a terra perquè estan malalts i morint u lentament, deixats com escombraries. O quan estigués menjant una botifarra «que tan bon gust té», li vindria al cap la carona d’un porquet, que només vol estar amb la seva mare però enlloc d’això se l’estan duent a l’escorxador. O menjant-se aquella truita «tan bona», les gallines malaltes patint cada vegada que ponen un ou (perquè en ponen uns 200 a l’any quan a la natura en pondrien uns 15 o 20) i els seus pollets mascles sent triturats o sufocats en viu perquè són un rebuig de la indústria de l’ou.
Les coses poden tenir bon gust, però si darrera hi ha tan de sofriment i dolor, no hi ha cap justificació per voler seguir gaudint d’aquell gust. Hi ha milers de coses que tenen molt millor gust i no impliquen cap sacrifici ni tortura.

«És la meva decisió personal»
No hi ha decisió personal quan hi ha un altre que pateix. És un mer desig d’un que vol gaudir d’aquells sabors que parlàvem, desig per menjar trossos d’animals, els seus òrgans i les seves secrecions.

«La moral és subjectiva i cadascú té les seves opinions»
Està molt bé, la pregunta és doncs: teniu alguna consideració pels animals? Us agraden? Els hi voldríeu fer mal o no? Teniu animals de companyia? La majoria de gent respon que els animals els hi agraden o, si més no, no els farien mal. En canvi, mengen animals que han estat maltractats i assassinats en darrer terme. Això és fer els ulls cecs i separar d’una manera patològica l’emoció i la raó, el que fem del que pensem. Menjar un tros d’un animal mort o les seves secrecions i després veure el mateix animal i dir que és molt bonic i que ens agraden molt els animals. «M’agraden molt els animals», i després se’ls menja. No lliga. Fem aquestes coses per culpa d’un rentat de cervell que hem patit tota la vida, per la cultura, per les grans empreses que mouen tots els fils, per les grans indústries alimentàries que tenen molts diners i molt poder de persuasió i de publicitar els seus productes pertot arreu.

If The Meat Industry Was Honest – Honest Ads
If Milk Commercials Were Honest – Honest Ads

«Per cultura»
No té cap sentit pensar en què fa la cultura. Per cultura s’han fet i es fan atrocitats. Per cultura i tradició, a Espanya es fan correbous, San Fermines i festes aberrants que estan basades en torturar pobres animals. Per cultura, aquí es mengen porcs i vedells, conills i xais. Ja no està tan ben vist menjar cavall o cangur. Però en altres llocs del món es mengen gossos i gats, els nostres estimats animals de companyia. I la manera com tracten els gossos i els gats per al consum és lamateixa que es tracten els vedells, xais, conills i porcs aquí: tancats en gàbies, morts de por, plens de brutícia i assassinats en darrer terme.

Hem après, per cultura, a separar mentalment els animals que són els nostres amics, estimem i tractem com membres de la família, donant-los una entitat i fent que visquin feliços, anant si cal als millors veterinaris quan es posen malalts, dels animals que són per al consum, els quals poden tenir unes condicions penoses i tristíssimes tota la seva vida. A aquells animals no els donem entitat, són percebuts com un tot, com un volum, sense individualitat. Però cadascun d’aquells animals té vida pròpia, pateix, sent i malviu, té por i estar trist.

Penseu en els animals per al consum com pensaríeu en el vostre gos o gat estimat. Imagineu el vostre animal de companyia passant aquella vida de misèria. Tots són animals, tots són éssers que senten, no hi ha cap diferència. En realitat, encara més, tots SOM animals. Poseu-vos en la seva pell. Deixant de banda la súper intel·ligència humana (noteu la ironia) tots sentim les mateixes coses: alegria, por, tristor i dolor.

«¿Los animales sienten dolor?», por Peter Singer
«Do animals feel pain?», by Peter Singer