El minimalisme és una tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals. Vaig sentir per primera vegada aquesta paraula quan era petita i escoltava el Michael Nyman i la seva música minimalista. M’encantava, però no sabia res més del minimalisme. Anys després, aquest concepte va anar venint al meu cap moltes vegades i m’hi vaig interessar. Vaig descobrir aleshores que també era un estil o filosofia de vida, que advoca per mantenir allò fonamental i per desfer-se de la resta.

2016 07 03 no tvquè no tinc

Està clar que allò que és fonamental per a una persona pot no ser-ho per a una altra. D’aquí que molta diversitat de persones amb vides molt diferents puguin anomenar-se minimalistes tot i no coincidir en gaires coses. Vaig començar a adonar-me que tenia massa coses, més de les que necessitava, que feien nosa i suposaven una càrrega (física i emocional), quan vaig fer un trasllat en diferents viatges en cotxe. Tot i poder-ho fer així sense haver de contractar cap empresa de mudances, aquell trasllat em va servir per veure tot el que tenia i fer-me adonar que moltes d’aquelles coses no les volia seguir tenint a la meva vida. Va ser el principi del meu camí cap al minimalisme.

En aquests aproximadament 8 anys m’he desfet de moltes coses. No he fet un càlcul real però no vaig errada si dic que m’he desfet d’un 90% de les coses que tenia. Sembla molt? És molt. Desfer-se de coses que ja no tenen ni servei ni estan acord amb el tu d’ara és alliberador.

Algunes de les persones que parlen sobre minimalisme que més m’han inspirat des del principi és la Courtney Carver de Be More With Less, The Minimalists i, en castellà, la Valentina Thörner, de la qual havia assistit un parell de vegades a xerrades que organitzava a la botiga Olokuti del carrer d’Astúries (Barcelona). He llegit a molts d’altres i una mica d’aquí, una mica d’allà he anat inspirant-me i conegut altres vides alliberades del consumisme i materialisme.

Ja havia escrit dues entrades on parlava del meu armari minimalista, aquí i aquí, perquè la roba és una de les àrees que he reduït moltíssim. El mateix procés que he fet amb la roba (triar què no necessito, ni em poso, ni m’agrada, ni em va, ni em dóna bons records…) l’he fet amb totes les altres àrees de la casa: estris de cuina, mobles, llibres, CD, paperassa, records, objectes decoratius i documents i emails de l’ordinador. De tot això m’agradarà parlar-ne amb deteniment en futures entrades. Per acabar avui, intentaré fer una llista de tot allò que JA NO tenim (perquè sí que n’havíem tingut de quasi tot!).

No tenim:
-televisió
-microones
-taula de centre
-cotxe (la meva parella va en bicicleta a tot arreu)
-rentavaixelles (mai n’hem tingut)
-assecadora de roba (mai n’hem tingut)
-ordinador de sobretaula (només tenim portàtils i el meu és tipus notebook)
-la meva parella no té smartphone ni per tant whatsapp (mai n’ha tingut)
-aire condicionat ni ventilador (mai n’hem tingut)
-taula de planxar (conservo la planxa encara que l’he fet servir 1 ó 2 cops en els darrers 3 anys; planxo sobre del llit)
-cafetera de cap tipus (no prenem cafè)
-paper d’alumini
-paper de cuina ni tovallons (fem servir de roba)
-gots (reciclem pots de vidre)
-sabó en gel ni de cos, ni de mans, ni xampú (fem servir una pastilla de sabó ecològica, podeu llegir més sobre la meva experiència aquí) http://vidadesaborautentic.com/no-poo/
-sabatilles (anem descalços, a l’hivern amb mitjons)
-paper de regal (emboliquem amb qualsevol paper fet servir, bossa de paper o peça de roba)

Segurament em deixo ítems, així que si voleu seria divertit que em preguntéssiu vosaltres si tinc X (objecte que se us acudeixi) i jo us respondré.

Per altra banda, d’algunes coses en tenim però en quantitat reduïda, per exemple de plats. Els 3 components de la casa tenim un plat cadascú i n’hi ha un parell més i tots són diferents perquè els hem aconseguit de maneres diverses (intercanvi, regal, segona mà). Igual amb els bols: en tenim 3 i després alguns recipients més petits multiús.

També els llums de la casa. En una habitació només tenim un llum de sobretaula de llum acollidora i a la sala d’estar tenim una llum de sobretaula i un llum de peu. Cadascun dels llums que tenim també han estat aconseguits d’intercanvis o regals que ens han fet.

I per últim, d’armaris en tenim dos en total a tota la casa (i cap altre moble per guardar-hi coses, amb l’excepció d’una calaixera per a la roba del nostre fill i la roba interior de la meva parella, però que té un parell de calaixos buits). Un dels armaris és de 3 portes i el compartim amb la parella per tota la nostra roba, tovalloles, llençols, cobrellits, nòrdic, catifetes, alguns jocs, una capsa de cosir, i encara hi tenim molt d’espai. L’altre és un armari de paret de 4 portes on hi guardem les maletes, l’escala, una cadira extra, una funda de guitarra, l’aspiradora, els abrics, les eines i els llençols de l’altre llit. També queden molts espais. M’agrada que els espais i els prestatges de casa i dels armaris estiguin esponjats, no tinguin sobrecàrrega de coses, que se’n vegi tot el contingut i s’hi pugui accedir fàcilment.

Una «regla» del minimalisme que m’agrada molt és que si necessites un nou moble o element d’emmagatzematge per alguna cosa, reconsidera que el que necessites és desfer-te d’algunes coses per fer espai i no haver d’e necessitar cap element d’emmagatzematge. Una altra és la «d’entra un, en surt un», és a dir que si de sobte entra una joguina nova, una (o més) d’antiga ha de sortir; el mateix amb peces de roba o qualsevol altra cosa.

La tasca de veure quines coses són necessàries, quines fan servei i quines ja no, és un procés que sempre està en marxa. Sempre hi ha alguna cosa que pot deixar de complir amb el seu objectiu. Per això tenim un parell de capses en una habitació on hi posem tot allò que ens anem trobant que ja no volem guardar. Ho posem en aquella capsa esperant a poder-ho regalar, intercanviar o vendre.

I vosaltres? Què no teniu? Alguna cosa «essencial» que no està en les vostres pertinències? M’agradarà llegir-ho a la zona de comentaris! I també, com us deia una mica més amunt, podeu preguntar-me si tinc algun objecte que se us acudeixi i que no hagi anotat a la llista.

Altres entrades sobre minimalisme i simplicitat

Fotografia (a Instagram): Si sec al sofà veig aquesta paret buida. No TV significa no moble. No taula de centre tampoc. És de nit i això em dóna calma. Tenim un projector però només s’encén en veure alguna cosa. No hi ha cap objecte com una TV que presideixi la nostra sala d’estar. M’agraden els colors i els quadres però també està bé tenir algunes parets i zones buides. Tenim lloc per jugar, fer exercici i ballar! #3anyssensetv #minimalista #minimalisme #menysésmés #projecte333 #proyecto333 #viureelmoment #viureelpresent #vegana #crudivegana #fruitariana

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *