Sempre m’ha agradat posar en dubte les coses a les quals estem acostumats, que seguim per inèrcia, tradició, cultura. Al llarg de la meva vida, hi hagut coses que han captat la meva atenció, relacionades amb l’alimentació, els estils de vida, la societat, i m’han fet estar en una situació de confrontació. Raó, emoció, coneixement, anàlisi no sempre es posaven d’acord. Han estat aquests darrers deu anys que m’he posat en una posició més activa de preguntar-me coses, i trobar respostes que no necessàriament estiguessin recolzades pel gran comú de la gent. En aquest camí han anat canviant moltes coses que formaven part del meu estil de vida anterior.20160923-cel-magritte

El meu punt de mira s’ha anat centrant en tot allò relacionat amb el veganisme, el minimalisme, la simplicitat, la cuina senzilla però trencadora alhora, l’holisme, la salut, la sostenibilitat. Fa molts anys era més aviat nihilista i conformista, hauria dit que sí a la típica frase que diu que no es pot canviar res des d’un mateix, que el món està massa malament per poder-hi fer res. Ara crec completament el contrari, els petits canvis que fem des d’un mateix, porten a més canvis personals que no passen desapercebuts al nostre voltant i que també s’hi contagien i inspiren perquè els del nostre costat facin petits canvis i així s’ampliï com cercles concèntrics en l’aigua d’un llac.

Sóc vegana per totes les raons que defensa el veganisme: ètiques, econòmiques, mediambientals, de salut, filosòfiques, antropòlogiques… És un estil de vida que abraça a la perfecció els meus valors.

Els animals sempre m’han encantat i preocupat, però fins que no vaig decidir no consumir cap producte animal, no havia pogut fer la connexió completa i necessària per entendre moltes coses. Granges ecològiques? Les vides dels animals acaben igualment i moren per ser menjats. No existeix una manera compassiva de matar un animal. És matar-lo o no matar-lo, no hi ha terme mig.

Anys enrere, l’addicció al menjar, processat, de procedència animal, era tan fort que em trobava amb un fort debat intern, una dissonància cognitiva. El cap i el cor volien que canviés, però els terminals del plaer (gust, olfacte, memòria) feien que semblés massa difícil assolir els objectius que m’estava posant. Un exemple, allò típic de “no podria viure sense formatge”. El mateix que diu un fumador addicte al tabac, però aplicat a la carn, al peix, als ous, al formatge…

Per sort, després de no poder de deixar de fer-me aquelles preguntes i de noves, i que el debat intern encara es fes més intens i viu, vaig començar a fer petits canvis que en deu anys s’han convertit en un abans i en un després amb lletres majúscules. De consumir el “que tothom menja”, processat, amb productes animals, sense conèixer la connexió alimentació/salut, a gaudir d’una alimentació vegana, conscient, no processada, natural i simple.

Avui, quan veig carn, peix, ous, formatge, ja no hi veig un àpat. Hi veig sofriment, dolor i explotació. Desconeixement, desídia, falta d’empatia i d’amor, violència. Malaltia, malnutrició, desconnexió natura/cos. És la veritat sense maquillatge.

En el blog, en les pàgines de Facebook, a Instagram, aniré compartint peces d’informació i pensaments convençuts en relació amb el veganisme per estendre aquest missatge, per ajudar els qui ho necessitin, ja que necessitem més gent que mostri més compassió i més amor pels animals, pel mediambient i per nosaltres mateixos com a humans. Més gent valenta de fer canvis que comportaran beneficis a ells mateixos i a tots els éssers vius.

Quan fa cinc anys vaig fer el pas de deixar de menjar productes animals del tot, ja tenia un bon recorregut de canvis en l’alimentació i en la manera d’entendre i viure la vida. Ja entenia moltes coses de les que estic parlant ara. Però cinc anys després encara he entès i après moltes coses més, d’inspiradores i de devastadores. Les devastadores han fet cada dia més consolidar la meva decisió i la meva convicció. Les inspiradores m’han portat a definir el meu camí i a estar escrivint aquestes paraules, per fer que cada dia siguem més els qui estem al bàndol de l’amor, de l’empatia, perquè som capaços de canviar la nostra manera de viure còmoda en descobrir que hi ha altres maneres d’alimentar-nos que preserven el medi ambient i són menys agressives amb els altres éssers vius.

Hi ha molt odi i molta tristor al món. El mal que estem fent al planeta en tots nivells em trenca el cor. Crec de debò que els canvis petits en un mateix que comentava una mica més amunt és el que necessitem com a humanitat per aconseguir arribar que es doni el canvi de gran magnitud per un món sense violència.

Com deia, també la salut se’n ressent de totes aquestes decisions. Veganisme és salut, és alimentar-nos del que ens dóna la Terra sense additius, ni transformacions, de manera simple, natural, deliciosa i més saludable que podem fer pel nostre cos.

Agafi l’angle que agafi, no puc justificar menjar animals o prendre les seves excrecions per al propi benefici quan hi ha milers d’alternatives. Veganisme és deixar d’alimentar els raonaments per justificar sofriments i morts. Vida de sabor autèntic ara va d’això, per als qui em seguiu de fa temps i per als qui acabeu d’arribar. Tot el que he exposat aquí és una invitació a la reflexió profunda per saber on volem arribar, què volem aconseguir, abraçant la salut, l’alimentació, el nostre estil de vida, les nostres accions i els nostres pensaments que ens condueixen a la felicitat i a una vida de sabor autèntic. Una invitació, a poder-vos acompanyar en algun tram del vostre viatge cap al canvi.