carbassa pastanaga llenties pansesO naturalment dolç. L’ordre dels mots no altera el resultat del producte. Un plat senzill, però exquisit, ple de color i molt nutritiu; natural, però molt dolç i ple d’aromes; dolç, i en canvi natural, gens processat i sense afegir artefactes estranys. Ja som a l’hivern, els dies són molt curts, però ara ja comencen a fer-se llargs cada dia. Algunes verdures de temporada són la carbassa i el moniato, tots dos hortalisses que tenen en comú el color taronja i una gran dolçor natural. Una és un fruit, l’altre un tubercle; round and root (rodona i arrel). En una xerrada d’alimentació energètica que vaig assistir fa unes quantes setmanes van parlar de la importància de consumir vegetals round o root per apaivagar les ganes de dolç. A continuació us ho explico millor.

En aquesta època en què estem, molt prop de les Festes i, per tant, àpats familiars, d’empresa i més, potser encara teniu més ganes de menjar dolç, però per la quantitat d’aliments que tenim a l’abast per aquestes dates (com polvorons, torrons, bombons i altres bombes de sucre i productes gens saludables -recordeu que els polvorons també es diuen mantecados, que ve de ‘manteca’, que vol dir ‘llard de porc’-), segurament les tries que esteu fent no són les més adequades.

El que us anava dient de consumir diàriament una verdura rodona o d’arrel, és perquè el consum d’aquestes -carbasses, moniatos, pastanagues, xirivies, naps…- cuinades al forn durant aproximadament una hora, apaivaga de manera natural les ganes de dolç. Es poden prendre a cada àpat, amb els plats principals, en crema com a entrant, a mitja tarda con a berenar o com a postres. Les carbasses i els moniatos es fiquen al forn amb pell i tot i en una horeta estan completament cuits i dolcíssims, ideals per menjar amb cullera, com unes delicioses postres. I el mite que “engreixen” és només això, un mite!

El color taronja ve donat perquè contenen carotenoides, dels quals en vaig parlar una mica a l’entrada de “alvocat, exquisit superaliment” i “cúrcuma, un superaliment (2a part)“, destructors de radicals lliures, grans antioxidants i reforçador del sistema immune, eficaços antibacterians i anticancerígens, essencials per a la salut humana, especialment per a la visió i malalties degeneratives i de carència.

A continuació us deixo una recepta que vaig fer l’altre dia per sopar per un aniversari. Els colors taronja de la carbassa i les pastanagues imperaven en el plat. També tons de la terra, marronosos, de les llenties i les panses. Les aromes dolces i molt aromàtiques: pebre i gingebre per aquesta barreja de verdures i llegums; cúrcuma i canyella, per a la quinoa que acompanyava tot el festí. No gaire cosa més i, no obstant això, el que deia al principi, una delícia per als sentits, pels colors, les olors, els sabors… els sentits oberts per gaudir d’aquest àpat tan bonic i alhora nutritiu i satisfaent. Una nova experiència como-agua-para-chocolate, en recordeu aquella? (Podeu llegir-la en l’entrada “macrobiòtica i l’efecte como-agua-para-chocolate”). Aquí us deixo la recepta amb detall.

Quinoa amb carbassa, pastanaga, llenties i panses
(per a 4 persones)

Ingredients:
-porro
-400 g de carbassa
-3 pastanagues
-panses
-200 g de quinoa
-200 g de llenties cuites
-1/2 cdta de gingebre
-1/2 cdta de canyella
-1/2 cdta de cúrcuma
-pebre al gust
-oli d’oliva

Preparació:
-Renteu la quinoa i poseu-la en una cassola a bullir amb el doble d’aigua i la cúrcuma i la canyella. En uns 15 minuts està feta (a foc baix i amb tapa, quan l’aigua es consumeix). Reservar.
-En una paella amb un rajolí d’oli d’oliva, saltejar el porro talladet; anar-hi afegint les verdures: la carbassa a daus, la pastanaga a mitges llunes, i empolsar-ho amb el gingebre i el pebre. Les mesures de les espècies són opcionals, cadascú en pot posar al seu gust. Més o menys en funció de si es vol més o menys picant i més o menys aromàtic. S’hi posa una mica d’aigua perquè no s’enganxi i es deixa coure a foc baix tapat.
-Quan les verdures ja estan força cuites, es poden afegir les panses (prèviament en remull perquè estiguin més inflades i sucoses) i finalment les llenties (que ja eren cuites). Es deixa coure una mica més perquè tots els sabors i aromes es barregin.

Presentació:
-Es poden treure a taula la cassola i la paella perquè cadascú es vagi servint al seu gust: les verdures acompanyades de la quinoa o hi haurà qui voldrà barrejar-s’ho tot.

Variacions:
-En lloc de porro, podeu fer servir ceba. Ja us comentava en l’entrada de la “paella de blat sarraí i altres variacions” que no a tothom cau bé la ceba i, que, en canvi, pot ser que el porro el toleri bé.
-Es pot afegir a la primera part all i saltejar-lo també (en funció de la tolerància que es tingui a aquest aliment).
-En lloc de llenties, es poden afegir altres llegums, per exemple cigrons o tempeh tallat a daus.
-Quan s’afegeixen les panses i les llenties, es poden afegir alguns fruits secs o llavors (lleugerament torrats) com anacards, avellanes o pipes de gira-sol i de carbassa.
-En el plat, al gust de cadascú, es pot afegir un rajoli d’oli d’oliva a la quinoa, sobretot si aquesta es menja d’acompanyament i no barrejada.

Resultat: Tenim una combinació excepcional d’hortalisses de color taronja, de les quals ja he parlat de les propietats; llegums, proteïnes vegetals, les quals també apaivaguen de manera natural les ganes de prendre dolços i que han de formar part de la nostra alimentació diària, amb alt contingut en minerals com ferro, hidrats de carboni complexos i aminoàcids; quinoa, un autèntic superaliment sobre el qual podeu llegir aquesta entrada amb detall, també amb alt contingut d’aminoàcids i minerals, com calci, potassi, magnesi, ferro i zinc, greixos omega 3, vitamines del grup B i vitamina E, i sense gluten; l’oli d’oliva i els fruits que aporten els greixos saludables que l’organisme necessita i minerals (les pipes de carbassa, ferro; les avellanes, fòsfor); i les espècies, també superaliments per si mateixes, com ja us vaig parlar de la cúrcuma en un parell d’ocasions.

No dubteu de consumir i gaudir d’aquests aliments naturals cada dia, especialment durant aquesta època, per nodrir i saciar el cos de manera autèntica i així no caure tan fàcilment en les temptacions absolutament processades, envasades i artificials de què estem envoltats aquests dies. Bones Festes naturals, nutritives, digestives i de sabor autèntic!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *