Tag: alimentació

no trobes a faltar el formatge?

M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
(more…)

actualització: i ara què menjo i per què? hclf, 80/10/10, crudivegana // actualización: ¿y ahora qué como y por qué? hclf, 80/10/10, crudivegana

moniato espiralitzat

En Español abajo

Fa un any i mig, vaig començar un experiment, volia provar l’alimentació viva i crudivegana, 80/10/10, HCLF, per tractar de solucionar alguns problemes de salut que, ni amb uns 3 anys i mig d’alimentació vegana, havia aconseguit. En aquest post podeu llegir el que escrivia el setembre de l’any passat després d’un mes 100% crudivegana i aquí hi trobareu tota la resta d’entrades que he anat escrivint des de llavors sobre aquest tema, amb les meves actualitzacions i amb moltes informacions d’interès.

Fa 5 anys vaig decidir que no ho faria més: no consumiria més productes animals com si no passés res, fent els ulls cecs a la realitat. Ja feia dos anys que era vegetariana (o sigui que ja no menjava carn ni peix) i havia deixat feia encara més temps el consum de llet per temes de salut. Però encara no havia fet la connexió amb el que estava passant amb els ous (si ho voleu saber cliqueu aquí) o no m’importava si de tant en tant consumia algun producte (galetes, salses, pastís) que portessin productes làctics. Fa 5 anys vaig dir que no hi hauria grisos, que era blanc o negre. No hi ha grisos perquè si prens «una miqueta» de llet en una galeta, has contribuït igualment al patiment de les vaques (llegiu-ho aquí). Jo no volia contribuir-hi «ni una miqueta».

Així que fa 5 anys vaig fer que les verdures i hortalisses, les fruites, els cereals/grans, els llegums, els fruits secs i les llavors fossin la base de la meva alimentació. Però aquests aliments es poden consumir de moltes maneres diverses i segons de quins se n’estigui consumint més, amb quines combinacions i amb quines preparacions, pot ser que l’alimentació vegana sigui saludable, no ho sigui tant o no ho sigui gens. Jo pensava que estava escollint l’opció saludable. Però en el camí d’aquests 5 anys i d’aquest darrer any i mig d’alimentació whole plant based foods (WPBF) o HCLF (high carb low fat, alta en carbohidrats baixa en greix), i amb gran contingut d’aliments vius i crudivegans, amb temporades senceres de 100% crudivegana (el mes de setembre de 2015, l’estiu de 2016 des de maig a octubre, més de 4 mesos seguits), he vist clarament que abans d’aquest darrer any i mig no estava escollint el millor per al meu cos.

Els primers 3 anys i mig de vegana menjava (more…)

vegan fast food, menjar escombraries vegà?

Moltes vegades em trobo gent que creu que alimentació vegana i alimentació saludable són sinònimes. Aquí veureu l’anècdota del dia de Reis. Vam comprar un tortell de Reis vegà (per al meu fill i jo, els únics vegans d’aquell dia) i un de no vegà. Quan la meva àvia va demanar un tros del tortell vegà va dir que volia del tortell «dietètic». Ella creu que sóc vegana per «dieta», no entén que veganisme és un estil de vida que abarca molts aspectes de la vida i que el principal és la postura en contra del maltractament, la violència i la tortura d’animals per al consum humà. Ella creu que sóc vegana perquè no em vull engreixar o alguna cosa similar. Per això l’anomenava tortell «dietètic». I de dietètic, un tortell vegà o no vegà, en té poc.

No puc creure que això sigui vegà!

El que m’agradaria tractar d’aclarir avui és que veganisme no té perquè ser sinònim de salut, perquè de plats i preparacions veganes n’hi ha tantes com de no veganes, vull dir que hi ha pizza vegana, pastissos vegans, burgers veganes, fins i tot hi ha «pollastre fregit» vegà (tipus KFC) i fish and chips vegà (el plat nacional britànic, «peix amb patates»). Cliqueu els links i al·lucinareu amb el que veureu. És tot vegan fast food, menjar escombraries vegà.

De tots els plats que podeu imaginar en trobareu l’opció vegana. És el que se’n diu veganitzar un plat i és molt fàcil. És tan sols substituir els ingredients animals que porten els plats «tradicionals» per ingredients d’origen vegetal i ja tenim l’opció vegana. Per exemple, quan un pastís porta llet de vaca, aquesta es pot substituir per qualsevol llet vegetal, simplement anant amb compte de triar l’adequada, perquè hi ha llets vegetals més denses, com la de soja i la de civada, i de més «líquides», com la d’arròs. S’ha d’anar jugant i veient quina quantitat i quins sabors ens agraden més.

Els ous en un pastís se solen substituir per (more…)

alimentació minimalista

Abans de res, no vull que el títol us porti a confusió. Minimalista pot fer pensar en «poc, mínim», però aquests adjectius no s’apliquen al que avui vull compartir amb el títol d’alimentació minimalista. Minimalisme vol dir moltes coses més i aquestes són les que compartiré a través d’aquest vídeo de The Poem Dances.

Pels que no sabeu anglès o no teniu temps de veure el vídeo, sota us en faig un breu resum. M’ha encantat com The Poem Dances ha resumit la relació que hi ha entre el minimalisme i l’alimentació, perquè la meva manera d’alimentar-me va acord amb tot el que ella diu. Tumi Johnson és doctora holística i ballarina (mireu com balla).

En el meu camí cap a una alimentació natural, saludable, no processada i menys nociva per al planeta i la resta d’animals, he anat també, com podeu llegir en moltes entrades del blog i en el ‘qui és vida de sabor autèntic‘, minimitzant les meves pertinències, possessions i, en definitiva, tot lligam per les coses materials. Com acabo de dir, he reflexionat moltes vegades que el minimalisme s’estén a totes les àrees de la vida i, entre elles, a l’alimentació.

I avui em trobo amb aquest vídeo de The Poem Dances que no pot estar millor explicat. Aquí teniu el vídeo i, sota, les idees principals.

El minimalisme promou la salut i aquestes són les 5 maneres que el minimalisme porta l’alimentació a un nivell superior:

1. Llibertat. Eliminar les coses de menjar que no necessites, allibera. Una pregunta molt valuosa a l’hora de minimitzar (roba, objectes, etc.) és: (more…)

veganuary 2017

Ja ens trobem a la meitat de gener, un nou Veganuary ha començat. Mai no és tard unir-se a una causa bona si encara no ho heu fet. Veganuary va començar al Regne Unit el 2014 animant la gent que provés el veganisme durant el mes de gener. Les tres raons principals que citen per provar el veganisme són la reducció del sofriment dels animals, ajudar a conservar el planeta i millorar la salut personal. Però n’hi ha moltes raons més i les podeu experimentar vosaltres mateixos fent aquest repte. A la pàgina web hi trobareu tot de documents que us hi ajudaran: els perquès, un kit d’iniciació vegana, receptes i consells.

20161226 albaJo també us ajudaré! Llegiu-me per aquí i seguiu-me a les xarxes socials, Facebook i Instagram, on comparteixo receptes, consells, informacions, cada dia. L’any passat vaig estar fent el Veganuary i vaig escriure un parell de posts que podeu llegir aquí i aquí.

Des que ha començat el gener, a les xarxes he estat compartint alguns dels meus àpats, tant fets a casa com de diferents llocs de Barcelona i de Londres on es poden gaudir de deliciosos plats vegans. Aviat vull fer una actualització del meu estil d’alimentació, el qual fa cosa d’un any i mig va fer un gir cap a una alimentació quasi (o del tot a temporades) crudivegana, amb un predomini de fruites i verdures en el seu estat natural. Durant aquest temps he canviat força la meva manera de menjar, la qual ja era vegana amb un altíssim contingut de vegetals i sense aliments processats! Podeu trobar totes les entrades que he anat escrivint aquí: crudiveganisme i alimentació viva. També algunes de les meves receptes. Així que estigueu a l’aguait que aviat us explicaré què he estat fent durant els darrers temps.

No cal que sigueu crudivegans ni tan sols vegans (more…)