Tag: alimentació

planificació saludable, simple i vegana per a tota la família

diversos grups d'alimentsFa uns pocs dies tenia una conversa amb la meva parella sobre què fer per sopar. Fins aquí sembla normal, aquesta conversa es dóna contínuament a les llars. El problema ve quan nosaltres mengem molt similar cada dia, perquè hem establert al llarg dels anys una manera de menjar molt regular per precisament no haver d’estar-hi pensant i simplificar-nos la vida. Per a nosaltres aquesta era una conversa poc productiva. Per què no fèiem com cada dia?

Segon problema de la conversa era què faríem per sopar i que al nostre fill de 2 anys també li agradés i estigués dins d’una alimentació completa, saludable, equilibrada i vegana. De nou, conversa poc productiva ja que hem estat menjant d’aquesta manera des d’abans que el nostre fill nasqués. La meva reflexió i posterior acció va ser que tot i que encara que els àpats de cada dia els fem quasi sense pensar, valdria la pena escriure-ho en un paper i tenir-ho present per no haver de gastar temps pensant en coses que ja sabem.

I així ho vaig fer i avui he pensat compartir amb vosaltres aquesta planificació saludable, simple i vegana de menjars que inclou tots els grups d’aliments que no falten en els nostres àpats diaris i exemples d’esmorzars, dinars, snacks, berenars i sopars. En el nostre full hi vaig escriure els aliments específics que li agraden al nostre fill per ser encara més concret. Vosaltres podeu fer servir aquest esquema i escriure-hi els aliments que consumiu vosaltres.

En una imatge hi podeu veure els grups d’aliments a consumir cada dia, els quals he dividit en fruites, verdures i hortalisses, midons, proteïnes vegetals, greixos i altres. De classificacions i denominacions se’n poden fer de molt diverses, però per a mi aquesta fa que les tries siguin molt fàcils i s’aconsegueix introduir els grups d’aliments que ens proporcionen tot allò que el nostre organisme necessita. Les calories i l’energia que provenen de les fruites i els midons, carbohidrats simples o complexos respectivament. Els altres macronutrients, proteïnes i greixos, que en realitat també es troben en les fruites i verdures; i els micronutrients, minerals i vitamines, que trobarem principalment en les fruites, verdures i hortalisses. Al final de l’entrada en què parlava de l’actualització dels meus 10 mesos de crudivegana ja posava de relleu això que totes les fruites i verdures contenen tots els macronutrients i micronutrients que el cos humà necessita.

(more…)

ciència darrere de l’alimentació viva i crudivegana

Avui vull compartir un vídeo de Sweet Natural Living en el que respon a una seguidora que es pregunta quina és la ciència darrere del crudiveganisme. Quins doctors i científics hi donen suport i l’avalen amb els seus estudis. Sota el vídeo en faig un petit resum per als qui no enteneu l’anglès i no podeu veure el vídeo.

Veure vídeo a YouTube: The science and rationale behind the raw fruit diet: book and resource recommendations

Quan fem canvis en la nostra dieta és normal buscar informació. Però encara més important seria fer un pas enrere i simplement mirar la natura. Tots els animals tenen una dieta que es basa en aliments en el seu estat natural. Cada espècie té una manera concreta d’alimentar-se, que n’és la fisiològica, i tots els animals d’aquella espècie consumeix les mateixes coses. Pel cas dels humans, els únics aliments que ens són fisiològics i dels quals en podem fer un àpat complet (amb el que això significa d’adquirir suficient calories -energia- i macro i micronutrients) sense modificar-los de com vénen a la natura són les fruites. La resta d’aliments s’han de tractar d’alguna manera per poder ser menjables.

Tenint en compte això, Sweet Natural Living recomana llegir i estudiar sobre bioquímica, fisiologia i química cel·lular per entendre com funciona la nutrició humana i els processos fisiològics. També considera interessant estudiar els nostres cosins ximpanzés i bonobos per veure quina alimentació segueixen. Per últim, cita uns quants doctors i llibres, el número 1 dels quals seria Dr. Graham amb el seu llibre 80/10/!0 Diet. Altres serien Dr. John McDougall, T. Colin Cambell i uns quants més. Tots aquests estan d’acord que la dieta ideal és aquella amb més carbohidrats, menys greix, menys proteïna, més fibra i més fruita. (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

actualització: 10 mesos de crudivegana

Hi ha gent que quan sap que ets vegana i, encara més, crudivegana pensa que menges molt poc i que et deuen faltar nutrients, que deus tenir carències. Res més lluny de la realitat. Si em vaig embarcar en aquest estil de vida va ser per salut, per cerca del millor estat físic i mental. Sóc vegana des de fa 4 anys pels animals, per no contribuir en la violència i tortura dels éssers del nostre planeta, per mostrar el meu rebuig contra el sistema i el sistema capitalista i consumista aberrant. Crudivegana des de fa 10 mesos ho sóc per salut.

2016 05 03 síndria terrassa 1He arribat al crudiveganisme buscant la manera més natural i simple d’alimentar-nos, d’aliments que ens són naturals i fisiològics i que ens donen TOTS* els nutrients que el nostre organisme necessita. I encara més, buscant la manera de poder menjar intuïtivament, sense restriccions, sense comptar res i menjar fins al punt òptim de satisfacció. A través d’una alimentació crudivegana basada en fruites i verdures això s’aconsegueix. Menjo el que vull, quan vull, quant vull, fins que dic prou. I sé que el que estic ingerint és el que el meu cos necessita per estar en el seu estat òptim. No hi ha sensació de culpa, de dir «va una miqueta» sabent que allò no és un aliment real, no hi ha químics estranys que el cos no reconeix, no hi ha suport a l’explotació i a l’abús animals. Estic molt agraïda d’haver trobat aquest estil de vida i que hi hagi tanta gent que el segueix i comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, per ajudar als principiants amb les dificultats del canvi i dels començaments. Això és el que precisament tracto de fer també compartint aquests posts al blog, però, més encara, amb les publicacions molt més periòdiques al Facebook i quasi diàries a Instagram, on solc posar receptes i plats del que menjo en un dia, així com sensacions al voltant d’aquests. Podeu seguir-me en aquestes dues xarxes i hi trobareu informació i inspiració diàri a.

Aprofito que estic fent aquesta reflexió en veu alta per fer una actualització de com m’està funcionant l’alimentació crudivegana. Els qui aneu seguint-me a través dels posts i, si no, ara us ho diré, vaig començar aquest camí en l’alimentació crudivegana l’agost de l’any passat (2015) i vaig llançar-me al repte d’un mes sencer d’alimentació crudivegana al setembre de 2015. Vist en retrospectiva, aquell mes va ser molt fàcil, el vaig fer sense quasi esforç i eren els meus inicis alimentant-me d’aquella manera. Abans de l’agost, era ja vegana des de feia uns quatre anys, però menjava molt diferent: (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)