Tag: animals

veganuary 2017

Ja ens trobem a la meitat de gener, un nou Veganuary ha començat. Mai no és tard unir-se a una causa bona si encara no ho heu fet. Veganuary va començar al Regne Unit el 2014 animant la gent que provés el veganisme durant el mes de gener. Les tres raons principals que citen per provar el veganisme són la reducció del sofriment dels animals, ajudar a conservar el planeta i millorar la salut personal. Però n’hi ha moltes raons més i les podeu experimentar vosaltres mateixos fent aquest repte. A la pàgina web hi trobareu tot de documents que us hi ajudaran: els perquès, un kit d’iniciació vegana, receptes i consells.

20161226 albaJo també us ajudaré! Llegiu-me per aquí i seguiu-me a les xarxes socials, Facebook i Instagram, on comparteixo receptes, consells, informacions, cada dia. L’any passat vaig estar fent el Veganuary i vaig escriure un parell de posts que podeu llegir aquí i aquí.

Des que ha començat el gener, a les xarxes he estat compartint alguns dels meus àpats, tant fets a casa com de diferents llocs de Barcelona i de Londres on es poden gaudir de deliciosos plats vegans. Aviat vull fer una actualització del meu estil d’alimentació, el qual fa cosa d’un any i mig va fer un gir cap a una alimentació quasi (o del tot a temporades) crudivegana, amb un predomini de fruites i verdures en el seu estat natural. Durant aquest temps he canviat força la meva manera de menjar, la qual ja era vegana amb un altíssim contingut de vegetals i sense aliments processats! Podeu trobar totes les entrades que he anat escrivint aquí: crudiveganisme i alimentació viva. També algunes de les meves receptes. Així que estigueu a l’aguait que aviat us explicaré què he estat fent durant els darrers temps.

No cal que sigueu crudivegans ni tan sols vegans (more…)

és aliment humà?

2016 06 12 esmorzarFa mesos que estic escrivint sobre alimentació viva i crudivegana i compartint aquí, aquí i aquí la meva experiència amb aquest tipus d’alimentació i estil de vida. En aquest temps he anat aprenent moltes coses i he anat coneixent també el que se’n diu fruitarianisme o frugivorisme, que és senzillament alimentar-se només de fruita. Per a molts de vosaltres semblarà una cosa molt extrema, radical, una barbaritat, molts pensareu que amb una alimentació així mancaran molts nutrients i aquella persona acabarà emmalaltint. Jo també ho hauria pensat fa uns anys. Però ara tinc una visió molt diferent.

Ja us he anat mostrant amb dades que la fruita té tots els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals) que l’organisme necessita. Ni més ni menys. Per exemple en aquest post us mostrava com alimentant-nos només de plàtans obtindríem tots els nutrients necessaris. O en aquest altre com l’enciam va carregat de coses bones. I en aquest altre, cap al final de l’article, comparava els nutrients de tot un dia de fruites i verdures amb un filet de salmó.

Doncs vist tot això una va veient que les fruites i els vegetals de fulla verda tenen tot allò que el cos necessita per estar vertaderament ben alimentat. I la pràctica és que porto més de 10 mesos en aquest estil de vida crudivegà i que cada cop s’acosta més al fruitarià o frugívor perquè durant el dia m’alimento de fruita com bé sabeu els que em seguiu a Instagram o a Facebook i veieu posts com aquests: síndria per dinar, fruita sucosa per esmorzar, gelat crudivegà per dinar, batut verd per dinar o a mitja tarda

La diferència més gran que he notat entre ara i abans de començar aquesta alimentació (i que ja era vegana des de feia uns 3 anys i vegetariana des d’en feia uns 6) és l’energia. Abans, solia estar cansada, com si literalment em faltés l’energia i, ara, ja no noto aquella sensació amb l’afegitó que ara tinc un fill de dos anys amb el que això comporta d’activitat i dormir menys. Torno a fer exercici (uns minuts cada dia del que se’n diu high intensity interval training, podeu googlejar-ho per saber-ne més). Ara sé que abans estava consumint massa pocs carbohidrats (quasi no menjava fruita per problemes digestius) i massa greix (greix del bo, pensava -alvocat, fruits secs, llavors, coco i cacau-). Un altre cop us remeto a la meva actualització de 10 mesos de crudivegana perquè veieu amb més detall quins estan essent tots aquests canvis.

Ja us he anat comentant en algunes entrades quines han estat i són les meves fonts d’inspiració, per exemple en l’entrada la «ciència al darrere de l’alimentació viva i crudiveganisme» o un altre cop al final de la de la meva actualització de 10 mesos com a crudivegana. De la gent que esmento, Sweet Natural Living parla amb gran claredat i simplicitat. Són dos germans que fa uns 5 anys van fer el canvi a aquest tipus d’alimentació i estil de vida i són la major part del temps fruitarians (només s’alimenten de fruita). En aquest article «Is It Human Food?» (és aliment per a l’home?) desgrana els motius per entendre que de la fruita en pot viure l’home. I avui és el que vull compartir-vos, he fet la traducció d’algunes de les seves idees. (more…)

ciència darrere de l’alimentació viva i crudivegana

Avui vull compartir un vídeo de Sweet Natural Living en el que respon a una seguidora que es pregunta quina és la ciència darrere del crudiveganisme. Quins doctors i científics hi donen suport i l’avalen amb els seus estudis. Sota el vídeo en faig un petit resum per als qui no enteneu l’anglès i no podeu veure el vídeo.

Veure vídeo a YouTube: The science and rationale behind the raw fruit diet: book and resource recommendations

Quan fem canvis en la nostra dieta és normal buscar informació. Però encara més important seria fer un pas enrere i simplement mirar la natura. Tots els animals tenen una dieta que es basa en aliments en el seu estat natural. Cada espècie té una manera concreta d’alimentar-se, que n’és la fisiològica, i tots els animals d’aquella espècie consumeix les mateixes coses. Pel cas dels humans, els únics aliments que ens són fisiològics i dels quals en podem fer un àpat complet (amb el que això significa d’adquirir suficient calories -energia- i macro i micronutrients) sense modificar-los de com vénen a la natura són les fruites. La resta d’aliments s’han de tractar d’alguna manera per poder ser menjables.

Tenint en compte això, Sweet Natural Living recomana llegir i estudiar sobre bioquímica, fisiologia i química cel·lular per entendre com funciona la nutrició humana i els processos fisiològics. També considera interessant estudiar els nostres cosins ximpanzés i bonobos per veure quina alimentació segueixen. Per últim, cita uns quants doctors i llibres, el número 1 dels quals seria Dr. Graham amb el seu llibre 80/10/!0 Diet. Altres serien Dr. John McDougall, T. Colin Cambell i uns quants més. Tots aquests estan d’acord que la dieta ideal és aquella amb més carbohidrats, menys greix, menys proteïna, més fibra i més fruita. (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)