Tag: animals

veganuary 2016 (1a part)

Aquest any 2016 començàvem amb un repte per les xarxes socials (Facebook , Instagram), el Veganuary, el mes de gener sense consumir productes animals, és a dir, un mes vegà. Us convidava a unir-vos a la causa i jo aniria compartint tota mena d’informació, receptes, anècdotes al voltant del veganisme! Una molt bona manera de començar l’any, pel planeta, contra la indústria alimentària despietada, pels animals (TOTS, sense diferències), per la vostra salut!

batut verd de plàtans figues i alfàbregaTan sols es tractava de fer les tries més amoroses aquest mes de ‪‎gener‬. No consumir productes animals i gaudir d’una alimentació vegana i deliciosa. A la vigília d’Any Nou ja compartia una recepta de Shepherd’s Pie vegà (plat tradicional anglès) que estava deliciós. La primera capa era de llenties, cigrons, pastanaga, tomàquets secs, api, herbes i espècies i la capa de sobre un puré de patata i moniato. Tot cuit i després es fica una estoneta al forn. La barreja de llenties i cigrons és el que dóna una textura semblant a la carn, però sense patiment animal! Què us sembla?

El dia 1 de gener començava el dia amb el primer batut verd‬ de l’any: plàtans dàtils enciam. Després d’uns anys sent vegana, el 2016 és el primer que començo cada dia amb un ‪batut verd‬ i m’encanta!Us recomanava reptar un amic/ga per fer ‎veganuary‬ amb vosaltres i així ser més divertit i compartir idees, receptes i moments de dificultat!

Una cosa que m’encanta és quan es veu el plat tan verd. En aquest cas, vaig fer cogombre ‎espiralitzat‬ amb ‪‎julivertfresc‬ i ‪‎farigola‬ fresca. La salsa és d’alvocat, tomàquet, pebrot vermell, suc de llimona i suc de taronja. És una de les meves salses favorites!

‪Un consell del dia per fer ‪Veganuary‬ i ser vegans durant tot el mes de gener era (more…)

un mes d’alimentació crudivegana

Feia més de tres mesos de la darrera entrada al blog. Aquests han estat mesos d’estudi, recerca, experimentació, cuina i lectures per poder seguir aportant-vos receptes, menús, idees, consideracions i investigacions per aconseguir una vida de sabor autèntic, amb una alimentació vegana i el més natural possible.

Fully-Raw-21-Day-ChallengeEl títol de l’entrada d’avui ja ho diu, un mes d’alimentació crudivegana, el repte en què estic, ja en el meu 21è dia. El perquè de tot plegat, a poc a poc us ho explico. Basar l’alimentació diària en fruites i verdures crues és una manera d’aprendre a escoltar el teu cos i estabilitzar moltes funcions de l’organisme, així com aconseguir un pes saludable. Menjar saludable (en anglès «clean eating») és entendre quins aliments et fan bé i trobar l’equilibri millor per a tu. No es tracta d’encabir-se en etiquetes com 100% crudivegà (100% raw vegan) si no trobar el teu punt d’equilibri. La fotografia no és meva, és de Fully Raw, font que teniu al final de l’entrada. És una imatge preciosa que va de la mà amb la satisfacció que obtens en alimentar-te d’aquesta manera.

Amb tot el que exposo aquí i el que aniré compartint en posts successius, no persuadeixo ni dissuadeixo ningú de fer una alimentació totalment crudivegana, sinó de trobar l’equilibri i d’aprendre a escoltar cadascú el seu cos. En realitat, el percentatge d’aliments crus que ocupen la meva alimentació varia en funció de les estacions i les circumstàncies. El cos, per naturalesa (quan estàs acostumat a escoltar-lo i entendre’l), demana molts més aliments crus i més fruites a l’estiu, perquè són aliments que tenen un efecte corporal de refrescar i perquè són els aliments de temporada. Quan arriba el fred, la tendència ja és anar a buscar aliments més calents, que facin escalfar el cos i que estimulin el metabolisme. Calents no vol dir cuits o escalfats. Els aliments, en el seu estat natural cru, poden ser freds o calents, refreden o escalfen. Per exemple, els espàrrecs, la coliflor, el carbassó són freds; la carxofa, el pebrot vermell i el gingebre, calents. També, però, els aliments poden esdevenir calents quan es cuinen. Hi ha gent que es beneficia més de seguir una alimentació alta en aliments crus (High Raw) amb una part d’aliments cuits que d’una totalment crua (Fully Raw o 100% Raw).

Avui i en successives entrades em centraré en l’alimentació totalment crua perquè, (more…)

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]

menjar el més sa possible… ortorèxia? (2a part)

A l’entrada anterior, “tenir la gana justa o correcta… ortorèxia?”, vaig començar a parlar d’aquest concepte relativament nou, l’ortorèxia, considerat com un trastorn de l’alimentació, en què l’etimologia vol dir això mateix, “tenir la gana justa o correcta”. Vaig parlar de la definició (<<preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible>>), del seu creador, d’algunes pàgines en què havia trobat que se’n parlava i d’alguns criteris diagnòstics. El que vaig anar fent de tot això és fer-ne una crítica perquè, a mi, aquest terme em grinyola. I com hi havia tant a dir, vaig aturar-me per continuar en una propera entrada. Aquí estic novament per donar algunes dades més, com ara els símptomes principals que en descriuen, una notícia que fa por i riure alhora i algunes conclusions finals que altres persones n’han fet.

Fast Food Quins són els símptomes principals de l’ortorèxia, segons endicronologia.org? (la cursiva són les meves reflexions al voltant de cada símptoma descrit)

 -Obsessió per menjar aliments sans (naturals, orgànics, baix en greix…).

Una obsessió, que ja anava dient, que tan de bo aparqués d’altres de molt menys saludables (com simplement la contrària: obsessió per aliments escombraries, processats, antinaturals, altíssims en greixos saturats… digui’s hamburgueses de fast food, menjars preparats per ficar al microoones i un llarguíssim, malauradament, etcètera.)

-Exclouen de l’alimentació carn, greixos i aliments tractats amb herbicides o pesticides.

Aleshores les persones “normals”, sense el trastorn ortorèctic, mengen carn, greixos i aliments plens d’herbicides i pesticides. Sí, és cert, per desgràcia si no ens fixem en què comprem, acabarem ingerint dosis elevades de tals tòxics. Qui no ho vulgui mirar ni pensar, no serà ortorèctic. Qui en tingui cura, oh!, ortorèctic.

-Poden tenir carències nutricionals.

Probablement, hi ha gent que vol tenir cura d’aquests aspectes en la seva alimentació, però també per desconeixement (perquè com he dit moltes altres vegades, en general la gent no té coneixements, formació, estudis en dietètica, però la majoria creu que en sap per prendre decisions i aconsellar els altres) acaben per descurar alguna cosa i tenint alguna carència. Però no passa el mateix amb l’omnívor comú? O és que aquest en sap molt de nutrició? Quan es menja una pizza (com més processada millor -ironia-) què creu que està aportant al seu cos? Què és tota aquella massa de pa, de formatge, i tot el que pugui portar per sobre, imaginem-nos salami i més formatge? Algú que tingui per costum menjar pizza per sopar molt sovint (que en conec), és molt probable que tingui carències nutricionals. I l’exemple de la pizza n’és un d’específic però n’hi ha milers i tots són quotidians.

-Mai se salten la seva dieta, ni tan sols en ocasions especials.

Dieta? Sempre dic que jo no parlo de dieta. La importància està en anar fent canvis progressius en la manera d’entendre la nutrició i la salut i el lligam que hi ha entre ambdues. És una manera d’alimentar-te, d’entendre el cos, l’organisme, conèixer els aliments i els nutrients. Dieta? Cap. No hi ha, per tant, res a saltar-se. És simplement ser coherent amb el teu estil de vida. Igual que un omnívor convencional tampoc se saltarà la seva “dieta” de menjar-se mitja barra de pa, prendre’s un got de llet amb xocolata per esmorzar, menjar-se una bossa de patates a mitja tarda, prendre’s unes llaminadures quan senti sensació de gana, etc.

(more…)