Tag: animals

inspirar-nos per inspirar

Find the ideaAvui segueixo de l’entrada “inspirar-nos i prendre la responsabilitat” on tractava un tema específic com és la criança d’un fill sent vegetariana o vegana, i en la dificultat de poder trobar persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què ésser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill. També deia que a la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes. En el post d’avui, reflexionaré sobre un parell d’històries més que vaig llegir.

Si se’m parla d’estar imposant una forma de vida a la meva filla m’entra una barreja de mal humor, riure i depressió.

En llegir això, se m’ocorre el que moltes vegades he anat dient, quan per exemple he parlat del desconeixement que es té en matèria de salut i nutrició. La gent creu que en sap (per allò del deixar-se portar i ser com una ombra d’altres) i l’únic que fan és repetir el que han sentit abans, però sense haver-ho processat, digerit, analitzat, criticat. I és clar, les persones que decideixen portar un tipus de vida diferent, les quals sí que han passat per un procés d’investigació, lectures, fer-se preguntes, aquestes són les assenyalades amb el dit i preses com a irresponsables o negligents (“d’on prens les proteïnes? I el calci?”, les preguntes de sempre). En canvi, sembla que no és d’imposició ni descuit donar-li cada dia al teu fill per esmorzar un o dos gots de llet d’un altre animal amb unes pólvores compostos de sucre, farina, xocolata; o per berenar una pasta industrial amb una etiqueta plena d’ingredients, la majoria dels quals no haurien ni d’entrar dins la categoria d’aliments. Doncs això, per a mi, és sentenciar a aquesta persona en creixement a patir un munt de malalties al llarg de la seva vida, començant ja, des de ben petita.

I ho veig de prop, (more…)

falta de ferro en vegetarians/vegans?

Aquesta és una altra de les coses que se sent dir quan es parla dels vegetarians o vegans: que els falta ferro perquè no mengen carn. Seria molt simplista pensar que només la carn conté ferro. Això no és cert en absolut i, a més, s’ha de tenir en compte que n’hi ha diferents tipus i que els altres aliments ingerits n’interfereixen o n’afavoreixen l’absorció. Així que pots menjar-te una cuixa de xai sencera i estar anèmica. Anem a veure com funcion tot això i aclarir algunes coses.

El ferro és un element necessari en el cos perquè es formi la sang. Més de la meitat es troba en forma d’hemoglobina, l’encarregada de transportar l’oxigen dels pulmons als teixits. També constitueix un gran nombre d’enzims. El fetge és una font important durant els primers mesos de vida.

Loaded Vegetable StandLa Vegan Society indica quines són les millors fonts veganes de ferro. Són les fruites dessecades, els cereals integrals, els fruits secs, les hortalisses de fulla verda, les llavors i els llegums. Altres aliments rics en ferro són la farina de soja, el julivert, els créixens, les melasses i les algues comestibles.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que els aliments vegetals contenen només ferro no hemo, més sensible als inhibidors i reforçadors de l’absorció del ferro (el ferro hemo és menys sensible i és el que es troba en fonts no vegetals, com a la carn vermella). Eat Right explica que els inhibidors de l’absorió del ferro són el fitat, el calci, el te i algunes herbes, el cafè, el cacau, algunes espècies i la fibra.

Per una atra banda, els reforçadors del ferro són (more…)

antropologia de l’alimentació: carnivorisme

Feeding the Cow [28/52]

Quan he escrit el títol, m’he assegurat de buscar carnivorisme al diccionari, perquè hi havia quelcom que em grinyolava, que em feia dubtar si realment existia aquesta paraula i… patam! Efectivament, no hi surt al diccionari. Però l’he volgut deixar, penso que té molta força per expressar el que significa: alimentar-se de carn d’altres animals. Però les qüestions semàntiques no són el que aquí ens ocupen (sí a “carnivorisme no, vegetarianisme sí” on podeu llegir més sobre les meves investigacions, troballes i reflexions lingüístiques).

Del que sí que volia parlar és: quantes persones carnívores es menjarien els seus animals de companyia? Quants menjarien carn si haguessin de matar ells mateixos els animals? A mi m’ha fet pensar en unes quantes coses.

La primera, (more…)