Tag: antropologia

tve m’entrevista sobre minimalisme

Fa uns dies, parlava de minimalisme i simplicitat, compartint amb vosaltres una llista de les coses que no tenim. Coses que (moltes) havíem tingut però que van anar deixant de tenir l’interès i la necessitat. Uns dies més tard, escrivia sobre idees, «regles» i jocs que afegeixen diversió en el camí en el minimalisme i que ajuden a veure allò que és superflu i que ja no ens fa falta en la nostra vida. Ambdues entrades van ser escrites després que la TVE vingués a fer-me una entrevista sobre què és per a mi minimalisme. El reportatge finalment va sortir per la televisió dissabte a l’informatiu del migdia de cap de setmana i fins ara no havia sortit l’enllaç a internet per poder-ho tornar a mirar. Només són dos minuts, el podeu veure a continuació a partir del minut 21.30 (i fins el 23.35).

L’Informatiu de TVE del 16.07.2016 (reportatge sobre minimalisme del minut 21.30 al 23.35)

Bàsicament el que es mostra és com amb un estil de vida minimalista s’elimina tot allò que no fa cap servei a la teva vida, que no té utilitat o que ha perdut el sentit. Per a mi és una filosofia de vida oposada als excessos que es manifesta en totes les àrees de la vida, en la roba i objectes, en els productes d’higiene i de neteja de la casa, també en l’alimentació i en la forma de viure (allò que es prioritza com a important a nivell personal i professional en cada moment). Per a mi va lligat també amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient perquè a l’hora de desfer-me o d’adquirir objectes sempre segueixo les R de reutilitzar, reciclar i reduir, i per això formo part de xarxes d’intercanvi, bancs del temps i consum col·laboratiu.

M’agraden les preguntes que us poso a continuació que ajuden a discriminar si una cosa és digna de quedar-se o de deixar-la marxar: (more…)

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]

aliments tòxics

VenenoL’altre dia vaig escoltar una entrevista que li feien a Néstor Palmetti, al qual li preguntaven si existeixen aliments tòxics. Ell responia que sí, que en realitat una gran majoria d’aliments que es consumeixen en l’actualitat són tòxics. I els moderns problemes de salut o les modernes pandèmies estan relacionades totalment amb això. Això lliga completament amb l’altre concepte que m’agrada utilitzar que és el de la malnutrició moderna (cliqueu a categories per llegir entrades sobre aquest tema), com anomena Alvarado a Restauración biológica y terapéutica ortomolecular. Ell diu que aquesta malnutrició “és ocasionada per la degradació químico-nutrimental dels aliments i és causa principal dels trastorns crònico-degeneratius”. Palmetti parla de la artificialització dels aliments i cita Pollan, del qual l’altre dia en parlava en l’entrada “cuinar, un acte polític”. Pollan, en el seu llibre El detective en el supermercado, diu

no consumeixi aliments que els seus besavis no reconeixerien com a tals.

Per això la importància de comprar els productes en el seu estat més natural i tornar a cuinar, a preparar nosaltres mateixos els nostres plats. També indica que no es comprin “productes que tinguin més de 5 ingredients” i un exemple il·lustratiu és mirar l’etiqueta d’un pa del supermercat i veure que pot arribar a tenir fins a trenta-cinc ingredients. Per fer pa no es necessitava farina, aigua i llevat, bàsicament? D’on surten i per què són els trenta-dos ingredients restants? Alguna cosa fa mala espina. Ja en parlava fa unes setmanes sobre el saber llegir les etiquetes dels productes. Per exemple, el típic cereal de blat de moro tipus corn flakes que es ven com a súper saludable i, fins i tot, per perdre pes, és dels productes més manipulats, processats i artificialitzats que hi ha.

Els conceptes light i zero també han generat i generen molta confusió, malentès i, al final de tot, greus problemes de salut, perquè per transformar un producte en light, aquest ha passat per un procés completament artificial i al producte se n’hi han tret ingredients i afegit d’altres, amb un resultat no gens millor o, moltes vegades, molt pitjor que el producte original. Dedicaré aviat una entrada sencera a aquest tema.

I, tornant al principi, amb què es relaciona la nostra alimentació processada i tòxica amb els problemes moderns de salut? (more…)