Tag: canvi

i de postres, moniato amb pesto

Us vau quedar amb ganes de fer alguna cosa més per acompanyar l’amanida d’ahir (amanida tèbia d’azuki amb vinagreta de fenigrec)? Nosaltres vam acabar amb un plat que molts no sabreu on col·locar, si de primer, d’acompanyament o de postres. Ho pot ser tot, però la nostra opció amb el moniato, generalment, és de menjar-lo de postres. Perquè és dolç, boníssim… El fem a talls ben fins i en una paella amb una mica d’oli d’oliva i unes cullerades d’aigua (o amb aigua tan sols) el cuinem a foc baix, amb tapa, fins que està tendre. Es fa rapidíssim, en cinc minuts. El toc final, aromàtic, és posar-hi una mica de canyella en pols pel damunt. Veieu? Pots ser per postres: dolcet natural i l’aroma de la canyella.

31.03.2013 pestoI l’última versió que hem estat experimentant els darrers temps és acompanyar-ho d’un pesto casolà. Ara alguns pensareu que ja ens estem allunyant de la idea “postres”, però això seria si esteu pensant en el pesto original o, encara més, en les salses que es compren envasades als supermercats. Un munt de sal, formatge parmesà (ja ben salat per si mateix), all… El pesto que us recomano aquí és vegà i una mica adaptat.

Els ingredients principals d’un pesto tradicional són: fulles d’alfàbrega, pinyons, oli, parmesà, all i sal. Comencem a fer volar la imaginació com us deia ahir amb la idea d’”amanida” i arribarem a les següents transformacions i opcions múltiples del pesto: (more…)

un món creatiu per descobrir

-Mireu, un curs de cuina vegetariana creativa!
-I com pot ser creativa la cuina vegetariana?
-Hahaha! No sé… posant la pastanaga cap amunt o posant-la cap avall.
-Hahaha!
(tots riuen)

un món creatiu per descobrir - llorerNo, malauradament no és una broma de les meves ni una gracieta inventada. És una conversa agafada al vol ahir que mantenien dos nois i una noia, d’edats compreses entre trenta i quaranta anys, a la terrassa d’un bar dins d’un centre comercial de la zona alta de Barcelona. (És per no dir al jardinet de dins de l’Illa Diagonal. Aix! Ho he dit.)

Després d’haver sentit això, encara em vaig adonar més de la gran tasca que s’ha de fer al voltant d’arribar a aconseguir una correcta i acceptable educació alimentària. Em va fer adonar que és veritat que encara hi ha unes creences molt arrelades que han d’anar canviant a poc a poc. Perquè si us pregunto en què penseu quan sentiu ‘verdures’, o en què consisteix per a vosaltres un plat de verdura, o què mengeu quan mengeu verdura, em respondreu… (more…)

paraules impecables

Divendres Sloyu recomanava el llibre de Los cuatro acuerdos, del Dr. Miguel Ruiz (1997), dient que “és un llibre que canviarà la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món”.

La pregunta que fan al lector és:

“¿Es posible la libertad individual en una sociedad que, desde pequeños, nos inculca normas, creencias y valores que no podemos elegir?”

Recordo que sí que em va agradar molt el llibre quan el vaig llegir el març del 2011. El que vaig llegir a la contraportada

“Un llibre de sabiduria tolteca.
El coneixement tolteca no és una religió, respecta tots els mestres espirituals, és una manera de viure que és distingeix pel seu fàcil accés a la felicitat i l’amor. Senzill procediment per eliminar totes aquelles creences heredades que ens limiten i substituir-les per unes altres que responen a la nostra realitat interior i ens condueixen a la llibertat.”

em va cridar l’atenció, perquè englobava qualsevol persona amb les seves creences, fossin quines fossin. I proclamava que ajudava a eliminar aquells pensaments, creences, lligams que moltes vegades tenim sense adonar-nos, però que són paralitzadors, que no deixen donar pas al canvi, ni a la creativitat, ni a la llibertat, ni, per tant, a la felicitat.

I vaig llegir-lo. Em va agradar molt, perquè està molt ben tractat, ben explicat i hi veus realment ‘solucions’, (more…)

viatge, procés, canvi

change

Aprendre a gaudir d’una alimentació sana, completa, nutritiva i, alhora, simple, ètica i sostenible, és una de les coses que m’han dut fins aquí. Fa uns anys que, sense saber-ho, vaig iniciar un viatge de tal magnitud que m’ha fet revalorar i reconceptualitzar tots els aspectes de la vida. En aquest procés m’he preguntat, m’he qüestionat, he posat en dubte, he investigat, he llegit, he parlat amb especialistes, amics, família, he observant, he provat, he anat fent canvis…*
(*Al maig ja sóc oficialment diplomada en Dietètica Natural i al juliol, en Coaching Nutricional, després d’haver fet la tesina “Ser vegetariana amb coneixement: sinònim de salut i felicitat. Embaràs, lactància i nadons.”)

La meva formació prèvia: logopeda i lingüista, docent i correctora, dinamitzadora lingüística i cultural, escriptora del bloc “la creativitat i la bellesa del llenguatge

Això, una mica més ampliat, és el que he escrit a “Qui sóc”. Però això, molt més ampliat, (more…)

albada

albada

Trencar tòpics.
Tornar als orígens.
Creure en la capacitat d’un mateix.
Confiar en la saviesa que tots tenim a dins.
Viure en harmonia.
Simplificar la vida.
Minimitzar.
Optimitzar.
Viure saludablement.
Gaudir de salut.
(Segueix la llista)

Totes aquestes coses m’han impulsat al llarg dels darrers, especialment, 7 anys…

7 set dies de la setmana 7 set notes musicals 7 set colors de l’arc de Sant Martí 7
7 Roma, la ciutat dels set turons 7 set vides del gat 7 set chakras del cos humà 7

…per obtenir respostes, aclariments, coneixements, i anar cap a un estil de vida ple i, alhora, senzill, simple, minimalista… (more…)