Tag: coaching

connotacions del blanc

Seguint amb l’altre dia que dèiem que tradicional i típic no necessàriament és saludable,  i després d’endevinar de quin aliment parlem quan diem que es presenta en moltes formes, està pertot arreu, es creu que és imprescindible, hi ha qui en són intolerants, moltes busquen dietes que no en portin… el nou tastet d’avui vol deixar ben palesa la gran diferència que hi ha entre consumir arròs blanc o integral. I quan diem arròs, podeu entendre que ho podem extrapolar a altres cereals. La diferència és abismal. Passem de tenir una concentració molt alta de nutrients imprescindibles per a l’organisme com són el calci, el magnesi, el potassi… en l’aliment integral a ser aquesta quantitat quasi negligible en el producte refinat. Aquí teniu una taula comparativa que és ben clara:

AporteNutArroz integral vs blanco

No faria falta afegir res més, però m’agradaria convidar-vos a llegir dues entrades que escrivia fa uns mesos, sobre els glucoïnòmans i sobre la inconcebibilitat de l’entrepà.  També dir-vos que podem fer servir un recordatori fàcil: (more…)

tradicional i típic no necessàriament saludable

Atenció, endevinalla:

-Són aliments típics i tradicionals en la nostra cultura.
típic i tradicional no necessàriament saludable-Són un grup d’aliments que en general es creu que són bàsics per a l’alimentació.
-Estan pertot arreu i en moltes formes: pa, pasta, gra sencer, farines, pastissos, galetes i en llocs que ni ho sabem…
-Les persones intolerants o amb sensibilitat al gluten volen saber quins no en tenen.
-Quina diferència hi ha entre integral i blanc, o processat, o refinat, o en gra o mòlt…
-Per què els treuen d’algunes dietes anomenades baixes en carbohidrats o de les dietes tipus Paleo i si és convenient.
-Quines combinacions es poden fer, quins plats i com es cuinen.

De què estem parlant? (more…)

afegir, no pas treure

Un diamante en brutoContinuo amb el tema encetat a la darrera entrada “a dieta? no, gràcies”, on una de les meves conclusions era que una dieta, entre altres coses, té un significat temporal, la qual cosa no té cap sentit. La saviesa és adonar-se que aquella alimentació no és saludable, que té excessos i carències alhora, i que està perjudicant la salut, emmalaltint dia a dia. Hem d’aprendre, per tant, a alimentar-nos bé, fer un canvi en la nostra nutrició i estil de vida, i que aquest sigui per sempre, que sigui la nostra manera de viure, amb salut, felicitat i intensitat.

Seguint amb això, aleshores, hi ha moltes maneres d’enfocar aquest canvi. Molta gent creu que el que ha de fer és eliminar aliments, prohibir-se coses, ser restrictius, en les calories, etc. Aquest fet porta a frustració, a més ansietat per aquells aliments prohibits, a veure que allò no ho podran sostenir per gaire temps i que recauran o tindran moltes febleses. Això no és gens recomanable, a més que no segueix amb el que deia que aquest canvi en l’alimentació ha de ser per sostenir-se en el temps, ha de ser definidor del nou estil de vida, dut amb alegria, convicció, sense angoixa.

Quina és la solució, doncs? (more…)

a dieta? no, gràcies

Per què les dietes no funcionen? Preneu-vos uns segons per respondre i pensar-hi; després continueu llegint.

Hi ha moltes respostes; avui compartiré les meves amb vosaltres. Primer, la paraula dieta per si sola té una connotació molt negativa. Ens fa pensar en una cosa que hem de seguir (obligada), difícil, poc agradable, poc apetible, que ens deixarà amb gana, que haurem de menjar coses que no ens agraden, que ens imposen externament (normalment un metge, endocrí…), i un llarg etcètera.

La definició de l’IEC és realment esfereïdora i desmotivant:

dieta
1 Règim d’alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa. 
2 Abstenció total o parcial d’aliments.

Angela Maiers "Change Your Mind - Mood - Heart"Limita, prohibeix o prescriu! Posar a dieta! Dieta rigorosa! No, no sona bé, no m’ho negueu. Ser obligats a fer alguna cosa encara que sigui “pel nostre bé” mai no és de bon agafar i té un pronòstic incert i, el més segur, acaba en fracàs. Els canvis han de sortir de nosaltres mateixos, de les nostres ganes, de les nostres possibilitats (els conceptes en el coaching). Per tant, si una dieta és una espècie de menús que ens dóna un doctor no veig que pugui tenir èxit. A més, aquests menús estan fets sense pensar en cadascun de nosaltres, és a dir, són estereotipats, protocolitzats, per tothom igual i sense tenir present els gustos, ni les capacitats de temps i culinàries, ni els motius, ambient, organisme de cada persona. És en una dieta, per tant, que trobarem aliments que no ens agraden o que ni tan sols en senten bé, preparacions que no sabem fer o no tenim el temps, i un munt de problemes més.

Però ara ve la segona resposta i, per a mi, bàsica i encara més important. (more…)

inspirar, no imposar

Una cosa recurrent que succeeix en un assessorament nutricional, en un curs, en un taller, és que apareguin diferents opinions al voltant d’un aliment, d’una manera de cuinar, d’una manera d’entendre la nutrició. Que hi hagi uns que creuen en una cosa, altres, en una de ben diferent. Això ocorre perquè d’estudis, investigacions, recomanacions, n’hi ha molts i aquests mateixos es contradiuen, es contraposen i poden crear confusió.

Inspire others - can you ??Què creure, què escollir? Cadascú és lliure i és responsable de pensar el que més li convingui. En realitat, no hi ha una resposta única per a res. M’agradava molt el meu professor de dietètica natural, Pablo de la Iglesia, que deia que cadascú ha de saber escoltar-se i observar-se i veure què és el que més li convé i li funciona. Sembla que hi ha algunes idees i teories que estan més esteses i que tenen uns fonaments més ben treballats, contrastats i demostrats, però segur que també en trobem que els contradiguin. Tornem-hi doncs, una, com a coneixedora de les diferents teories i estudis, i com a agent en primera persona que ha gaudit d’una millora excepcional en la salut gràcies a canvis progressius al llarg de temps, recomanarà i encomanarà aquelles coses que creu que són les que funcionen, les més saludables, les més adequades. Però no ha d’oblidar mai escoltar la persona o persones que té al davant i veure què és el que a ells els funciona; potser no coincidirà amb allò que havia anat bé per a ella. Diumenge, com deia a l’entrada d’ahir, al curs-taller “La salut a través de la cuina”, la ponent, Camila Loew, també va ser molt respectuosa en tot moment amb cadascuna de les aportacions dels assistents i va dir diverses vegades que cal que aprenguem a conèixer el nostre cos, a escoltar-nos i a veure, en cada moment, què és el que necessitem.

Com he dit moltes vegades, anar cap a una alimentació saludable és un aprenentatge constant, un camí a recórrer, una presa de decisions contínua, un inspirar-se d’altres… per més endavant poder ser tu qui inspires els del teu voltant i poder gaudir d’un coixí de coneixement molt i molt útil. Sempre des de la pròpia experiència i coneixement, però torno a repetir, sense oblidar que les altres persones també tenen unes creences, pensaments i opinions formades. Quan és molt a l’inici del camí, aquestes idees i creences són força confoses i plenes de mites (sovint falsos), però quan ja han anat avançant trams, es tracta que segueixin reflexionant i incorporant noves coses, nous matisos.

Tota aquesta reflexió m’ha vingut després que abans-d’ahir assistís a una xerrada de Montse Bradford, “How to create energy with vegetarian food” (com crear energia amb una alimentació vegetariana), (more…)