Tag: embaràs

no trobes a faltar el formatge?

M’ho pregunten molt sovint. És de les preguntes més recurrents que se li fa a una persona vegana. També és una de les coses que una persona abans de fer el pas cap al veganisme es pregunta: podré viure sense formatge? Hi ha molts milions de persones que són vegetarianes al món i moltes d’aquestes han pensat fer-se veganes, però el formatge! És tan bo que no poden imaginar la vida sense ell.

Jo també he estat aquí. Jo també vaig ser vegetariana uns dos anys abans de fer el pas definitiu cap a vegana. Però ja quan era vegetariana, no prenia lactis. Els lactis els havia deixat de prendre uns 2 anys abans per motius de salut. Diversos nutricionistes, naturòpates i doctors holístics em van recomanar deixar els lactis, almenys per unes setmanes, per veure com em sentia. Vaig passar un dol! No podia creure que anava a deixar de menjar formatge, encara que pensava que hi tornaria passades unes dues o tres setmanes. Només era una prova. M’encantava el formatge, era un dels meus aliments preferits (o EL preferit). En menjava cada dia, de tots els tipus, en tots els formats.

Vaig fer la prova. I no vaig tornar enrere. Em sentia molt bé, les digestions eren millors, la pell semblava millorava, els meus problemes d’al·lèrgies i asma desapareixien. No volia tornar a consumir formatge. I no ho vaig fer. Però certament, si alguna vegada accidentalment en algun plat hi havia una mica de formatge, en menjava una mica. O en alguna celebració, si hi havia alguna varietat de formatge interessant, en menjava un tallet.

Els dos anys de vegetariana abans de ser vegana en realitat només consumia ous i una mica de mel, de productes animals, em faltava molt poc per ser vegana. Però tot i això, com el consum súper excepcional i ocasional de formatge me’l permetia, semblava difícil fer el pas complet cap al veganisme.

Fins que el vaig fer. Al 2012 vaig decidir no consumir més cap producte animal, que en el meu cas serien els ous i la mel que menjava de tant en tant i el residual i esporàdic formatge o lacti dins d’alguna residual i esporàdica galeta o trosset de pastís. No va ser difícil. Encara però hi havia en el fons del meu cervell aquella veueta que deia: «Mai més formatge?»

Però és que tot i els grans passos que havia fet, majoritàriament perquè no volia contribuir al maltractament i assassinat d’animals, i per motius de salut, tot i això, encara no havia fet les milers de connexions més que vaig fer després d’haver-me fet vegana i que encara ara segueixo fent.

Ja era vegana, però encara no…
(more…)

alimentació minimalista

Abans de res, no vull que el títol us porti a confusió. Minimalista pot fer pensar en «poc, mínim», però aquests adjectius no s’apliquen al que avui vull compartir amb el títol d’alimentació minimalista. Minimalisme vol dir moltes coses més i aquestes són les que compartiré a través d’aquest vídeo de The Poem Dances.

Pels que no sabeu anglès o no teniu temps de veure el vídeo, sota us en faig un breu resum. M’ha encantat com The Poem Dances ha resumit la relació que hi ha entre el minimalisme i l’alimentació, perquè la meva manera d’alimentar-me va acord amb tot el que ella diu. Tumi Johnson és doctora holística i ballarina (mireu com balla).

En el meu camí cap a una alimentació natural, saludable, no processada i menys nociva per al planeta i la resta d’animals, he anat també, com podeu llegir en moltes entrades del blog i en el ‘qui és vida de sabor autèntic‘, minimitzant les meves pertinències, possessions i, en definitiva, tot lligam per les coses materials. Com acabo de dir, he reflexionat moltes vegades que el minimalisme s’estén a totes les àrees de la vida i, entre elles, a l’alimentació.

I avui em trobo amb aquest vídeo de The Poem Dances que no pot estar millor explicat. Aquí teniu el vídeo i, sota, les idees principals.

El minimalisme promou la salut i aquestes són les 5 maneres que el minimalisme porta l’alimentació a un nivell superior:

1. Llibertat. Eliminar les coses de menjar que no necessites, allibera. Una pregunta molt valuosa a l’hora de minimitzar (roba, objectes, etc.) és: (more…)

és aliment humà?

2016 06 12 esmorzarFa mesos que estic escrivint sobre alimentació viva i crudivegana i compartint aquí, aquí i aquí la meva experiència amb aquest tipus d’alimentació i estil de vida. En aquest temps he anat aprenent moltes coses i he anat coneixent també el que se’n diu fruitarianisme o frugivorisme, que és senzillament alimentar-se només de fruita. Per a molts de vosaltres semblarà una cosa molt extrema, radical, una barbaritat, molts pensareu que amb una alimentació així mancaran molts nutrients i aquella persona acabarà emmalaltint. Jo també ho hauria pensat fa uns anys. Però ara tinc una visió molt diferent.

Ja us he anat mostrant amb dades que la fruita té tots els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals) que l’organisme necessita. Ni més ni menys. Per exemple en aquest post us mostrava com alimentant-nos només de plàtans obtindríem tots els nutrients necessaris. O en aquest altre com l’enciam va carregat de coses bones. I en aquest altre, cap al final de l’article, comparava els nutrients de tot un dia de fruites i verdures amb un filet de salmó.

Doncs vist tot això una va veient que les fruites i els vegetals de fulla verda tenen tot allò que el cos necessita per estar vertaderament ben alimentat. I la pràctica és que porto més de 10 mesos en aquest estil de vida crudivegà i que cada cop s’acosta més al fruitarià o frugívor perquè durant el dia m’alimento de fruita com bé sabeu els que em seguiu a Instagram o a Facebook i veieu posts com aquests: síndria per dinar, fruita sucosa per esmorzar, gelat crudivegà per dinar, batut verd per dinar o a mitja tarda

La diferència més gran que he notat entre ara i abans de començar aquesta alimentació (i que ja era vegana des de feia uns 3 anys i vegetariana des d’en feia uns 6) és l’energia. Abans, solia estar cansada, com si literalment em faltés l’energia i, ara, ja no noto aquella sensació amb l’afegitó que ara tinc un fill de dos anys amb el que això comporta d’activitat i dormir menys. Torno a fer exercici (uns minuts cada dia del que se’n diu high intensity interval training, podeu googlejar-ho per saber-ne més). Ara sé que abans estava consumint massa pocs carbohidrats (quasi no menjava fruita per problemes digestius) i massa greix (greix del bo, pensava -alvocat, fruits secs, llavors, coco i cacau-). Un altre cop us remeto a la meva actualització de 10 mesos de crudivegana perquè veieu amb més detall quins estan essent tots aquests canvis.

Ja us he anat comentant en algunes entrades quines han estat i són les meves fonts d’inspiració, per exemple en l’entrada la «ciència al darrere de l’alimentació viva i crudiveganisme» o un altre cop al final de la de la meva actualització de 10 mesos com a crudivegana. De la gent que esmento, Sweet Natural Living parla amb gran claredat i simplicitat. Són dos germans que fa uns 5 anys van fer el canvi a aquest tipus d’alimentació i estil de vida i són la major part del temps fruitarians (només s’alimenten de fruita). En aquest article «Is It Human Food?» (és aliment per a l’home?) desgrana els motius per entendre que de la fruita en pot viure l’home. I avui és el que vull compartir-vos, he fet la traducció d’algunes de les seves idees. (more…)

actualització: 10 mesos de crudivegana

Hi ha gent que quan sap que ets vegana i, encara més, crudivegana pensa que menges molt poc i que et deuen faltar nutrients, que deus tenir carències. Res més lluny de la realitat. Si em vaig embarcar en aquest estil de vida va ser per salut, per cerca del millor estat físic i mental. Sóc vegana des de fa 4 anys pels animals, per no contribuir en la violència i tortura dels éssers del nostre planeta, per mostrar el meu rebuig contra el sistema i el sistema capitalista i consumista aberrant. Crudivegana des de fa 10 mesos ho sóc per salut.

2016 05 03 síndria terrassa 1He arribat al crudiveganisme buscant la manera més natural i simple d’alimentar-nos, d’aliments que ens són naturals i fisiològics i que ens donen TOTS* els nutrients que el nostre organisme necessita. I encara més, buscant la manera de poder menjar intuïtivament, sense restriccions, sense comptar res i menjar fins al punt òptim de satisfacció. A través d’una alimentació crudivegana basada en fruites i verdures això s’aconsegueix. Menjo el que vull, quan vull, quant vull, fins que dic prou. I sé que el que estic ingerint és el que el meu cos necessita per estar en el seu estat òptim. No hi ha sensació de culpa, de dir «va una miqueta» sabent que allò no és un aliment real, no hi ha químics estranys que el cos no reconeix, no hi ha suport a l’explotació i a l’abús animals. Estic molt agraïda d’haver trobat aquest estil de vida i que hi hagi tanta gent que el segueix i comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, per ajudar als principiants amb les dificultats del canvi i dels començaments. Això és el que precisament tracto de fer també compartint aquests posts al blog, però, més encara, amb les publicacions molt més periòdiques al Facebook i quasi diàries a Instagram, on solc posar receptes i plats del que menjo en un dia, així com sensacions al voltant d’aquests. Podeu seguir-me en aquestes dues xarxes i hi trobareu informació i inspiració diàri a.

Aprofito que estic fent aquesta reflexió en veu alta per fer una actualització de com m’està funcionant l’alimentació crudivegana. Els qui aneu seguint-me a través dels posts i, si no, ara us ho diré, vaig començar aquest camí en l’alimentació crudivegana l’agost de l’any passat (2015) i vaig llançar-me al repte d’un mes sencer d’alimentació crudivegana al setembre de 2015. Vist en retrospectiva, aquell mes va ser molt fàcil, el vaig fer sense quasi esforç i eren els meus inicis alimentant-me d’aquella manera. Abans de l’agost, era ja vegana des de feia uns quatre anys, però menjava molt diferent: (more…)

veganuary 2016 (2a part)

A la primera part d’aquesta entrada, no hi vaig escriure totes les coses que havien passat durant el Veganuary 2016, receptes, informacions, consells que us vaig estar compartint a la pàgina de Facebook. Avui estic aquí per acabar amb la recopilació i així quedi més fàcil per trobar i llegir.

Els meus matins de gener van ser iniciats quasi cada dia pels deliciosos i nutritius batuts verds, com per exemple aquest de plàtans, ‪figues seques‬ i ‪alfàbrega‬ fresca! Sabors curiosos per a un batut i de debò ben bons. Amb això també vull transmetre-us que no deixeu d’experimentar, barregeu, afegiu, proveu, tasteu… Anireu trobant els vostres plats favorits, els quals tindreu ganes de menjar i tornar a menjar sense cansar-vos, i així ja tindreu un àpat vegà (o crudivegà) per a incorporar als vostres dies.

mandarines i minimalismeEls berenars solen ser mono-àpats d’alguna fruita que em vingui molt de gusti de temporada, com aquestes sucoses, dolces i àcides mandarines, o els caquis, persimmon o sharon fruit. Varietats de la mateixa fruita, cadascuna diferent: més melosa, quasi com melmelada, més cruixent…

En la primera part d’aquesta entrada, us parlava de les quatre categories d’aliments en què hem de pensar per anar alimentant-nos d’una manera variada i amb tots els nutrients en una alimentació vegana. Ens els posts del Facebook un dia us feia la pregunta de què passa si no mengem carn? Concretament vegem què passa amb el ferro, que és en el que molta gent pensa quan pensa en carn (a banda de proteïnes).

Es diu que el ferro l’aconseguim de fonts animals, com fetge, ostres, musclos, seguit de bou, xai, porc i pollastre. Llegums, vegetals de fulla verda, ous i ametlles també són alts en ferro, però aquest no s’absorbeix tan bé. És aleshores el ferro provinent de font animal millor? (more…)