Tag: energia

què no tinc

El minimalisme és una tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals. Vaig sentir per primera vegada aquesta paraula quan era petita i escoltava el Michael Nyman i la seva música minimalista. M’encantava, però no sabia res més del minimalisme. Anys després, aquest concepte va anar venint al meu cap moltes vegades i m’hi vaig interessar. Vaig descobrir aleshores que també era un estil o filosofia de vida, que advoca per mantenir allò fonamental i per desfer-se de la resta.

2016 07 03 no tvquè no tinc

Està clar que allò que és fonamental per a una persona pot no ser-ho per a una altra. D’aquí que molta diversitat de persones amb vides molt diferents puguin anomenar-se minimalistes tot i no coincidir en gaires coses. Vaig començar a adonar-me que tenia massa coses, més de les que necessitava, que feien nosa i suposaven una càrrega (física i emocional), quan vaig fer un trasllat en diferents viatges en cotxe. Tot i poder-ho fer així sense haver de contractar cap empresa de mudances, aquell trasllat em va servir per veure tot el que tenia i fer-me adonar que moltes d’aquelles coses no les volia seguir tenint a la meva vida. Va ser el principi del meu camí cap al minimalisme.

En aquests aproximadament 8 anys m’he desfet de moltes coses. No he fet un càlcul real però (more…)

illa de síndria (watermelon island)

2016 06 27 illa de síndria dia 1

Aquests darrers dies he anat de viatge a una illa de síndria (watermelon island). Molts us preguntareu on és, però no és cap lloc, no és cap illa. Una illa de síndria consisteix a alimentar-se només de síndria durant un període de temps, pot ser 1 dia, 3, una setmana… No es tracta d’una dieta miracle, ni ho pretén ser, però sí que aporta a l’organisme un descans pel que fa la digestió i per poder-se dedicar a altres coses de guariment. Jo he fet una illa de síndria, però es pot fer de la fruita que es vulgui, això sí, que sigui ben madura i ben dolça i si pot ser sucosa, millor. Una de típica és la de plàtan (banana island). Aquesta l’he provat un parell de vegades durant un parell de dies, com podeu veure aquí i aquí.

Els beneficis de fer una illa de fruita s’assemblen als de fer mono àpats com us escrivia en aquesta entrada. Fer un mono àpat vol dir menjar només un aliment (fruita) en un àpat i que aquest sigui complet nutricionalment i calòricament. No parlem d’snacks o àpats “secundaris”, parlem d’àpats principals com l’esmorzar, el dinar o el sopar. Segons la teoria de la combinació d’aliments, barrejar moltes fruites en un àpat no és adequat, menys si aquestes pertanyen a grups que entre ells no combinen. Menjar un sola fruita d’una vegada és una de les pràctiques amb la qual aconseguim la màxima assimilació de nutrients.

2016 06 28 illa de síndria dia 2Aleshores, aquest concepte estès a diversos dies es converteix en una illa de fruita la qual té encara més beneficis perquè la simplicitat amb què treballa el nostre sistema digestiu és màxima. Però no es tracta de privar-nos de nutrients ni de calories. Per això s’ha de menjar suficient d’aquella fruita per no acabar menjant de menys. Altres coses que es poden experimentar en una illa de fruita són les següents: (more…)

és aliment humà?

2016 06 12 esmorzarFa mesos que estic escrivint sobre alimentació viva i crudivegana i compartint aquí, aquí i aquí la meva experiència amb aquest tipus d’alimentació i estil de vida. En aquest temps he anat aprenent moltes coses i he anat coneixent també el que se’n diu fruitarianisme o frugivorisme, que és senzillament alimentar-se només de fruita. Per a molts de vosaltres semblarà una cosa molt extrema, radical, una barbaritat, molts pensareu que amb una alimentació així mancaran molts nutrients i aquella persona acabarà emmalaltint. Jo també ho hauria pensat fa uns anys. Però ara tinc una visió molt diferent.

Ja us he anat mostrant amb dades que la fruita té tots els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i micronutrients (vitamines i minerals) que l’organisme necessita. Ni més ni menys. Per exemple en aquest post us mostrava com alimentant-nos només de plàtans obtindríem tots els nutrients necessaris. O en aquest altre com l’enciam va carregat de coses bones. I en aquest altre, cap al final de l’article, comparava els nutrients de tot un dia de fruites i verdures amb un filet de salmó.

Doncs vist tot això una va veient que les fruites i els vegetals de fulla verda tenen tot allò que el cos necessita per estar vertaderament ben alimentat. I la pràctica és que porto més de 10 mesos en aquest estil de vida crudivegà i que cada cop s’acosta més al fruitarià o frugívor perquè durant el dia m’alimento de fruita com bé sabeu els que em seguiu a Instagram o a Facebook i veieu posts com aquests: síndria per dinar, fruita sucosa per esmorzar, gelat crudivegà per dinar, batut verd per dinar o a mitja tarda

La diferència més gran que he notat entre ara i abans de començar aquesta alimentació (i que ja era vegana des de feia uns 3 anys i vegetariana des d’en feia uns 6) és l’energia. Abans, solia estar cansada, com si literalment em faltés l’energia i, ara, ja no noto aquella sensació amb l’afegitó que ara tinc un fill de dos anys amb el que això comporta d’activitat i dormir menys. Torno a fer exercici (uns minuts cada dia del que se’n diu high intensity interval training, podeu googlejar-ho per saber-ne més). Ara sé que abans estava consumint massa pocs carbohidrats (quasi no menjava fruita per problemes digestius) i massa greix (greix del bo, pensava -alvocat, fruits secs, llavors, coco i cacau-). Un altre cop us remeto a la meva actualització de 10 mesos de crudivegana perquè veieu amb més detall quins estan essent tots aquests canvis.

Ja us he anat comentant en algunes entrades quines han estat i són les meves fonts d’inspiració, per exemple en l’entrada la «ciència al darrere de l’alimentació viva i crudiveganisme» o un altre cop al final de la de la meva actualització de 10 mesos com a crudivegana. De la gent que esmento, Sweet Natural Living parla amb gran claredat i simplicitat. Són dos germans que fa uns 5 anys van fer el canvi a aquest tipus d’alimentació i estil de vida i són la major part del temps fruitarians (només s’alimenten de fruita). En aquest article «Is It Human Food?» (és aliment per a l’home?) desgrana els motius per entendre que de la fruita en pot viure l’home. I avui és el que vull compartir-vos, he fet la traducció d’algunes de les seves idees. (more…)

ciència darrere de l’alimentació viva i crudivegana

Avui vull compartir un vídeo de Sweet Natural Living en el que respon a una seguidora que es pregunta quina és la ciència darrere del crudiveganisme. Quins doctors i científics hi donen suport i l’avalen amb els seus estudis. Sota el vídeo en faig un petit resum per als qui no enteneu l’anglès i no podeu veure el vídeo.

Veure vídeo a YouTube: The science and rationale behind the raw fruit diet: book and resource recommendations

Quan fem canvis en la nostra dieta és normal buscar informació. Però encara més important seria fer un pas enrere i simplement mirar la natura. Tots els animals tenen una dieta que es basa en aliments en el seu estat natural. Cada espècie té una manera concreta d’alimentar-se, que n’és la fisiològica, i tots els animals d’aquella espècie consumeix les mateixes coses. Pel cas dels humans, els únics aliments que ens són fisiològics i dels quals en podem fer un àpat complet (amb el que això significa d’adquirir suficient calories -energia- i macro i micronutrients) sense modificar-los de com vénen a la natura són les fruites. La resta d’aliments s’han de tractar d’alguna manera per poder ser menjables.

Tenint en compte això, Sweet Natural Living recomana llegir i estudiar sobre bioquímica, fisiologia i química cel·lular per entendre com funciona la nutrició humana i els processos fisiològics. També considera interessant estudiar els nostres cosins ximpanzés i bonobos per veure quina alimentació segueixen. Per últim, cita uns quants doctors i llibres, el número 1 dels quals seria Dr. Graham amb el seu llibre 80/10/!0 Diet. Altres serien Dr. John McDougall, T. Colin Cambell i uns quants més. Tots aquests estan d’acord que la dieta ideal és aquella amb més carbohidrats, menys greix, menys proteïna, més fibra i més fruita. (more…)

veganisme i ortorèxia

Fa uns tres anys va sorgir un «nou» trastorn, anomenat ortòrexia, sobre el qual ja en vaig parlar aquí i aquí, que es defineix com a «preocupació extrema per la salut centrada en menjar el més sa possible”. Fa un parell de dies vaig veure un vídeo de Legit Nutrition Hawaii que parlava sobre aquest tema i, com sempre, va fer una exposició magistral. Em sap greu pels que no enteneu l’anglès, així que sota en faig un resum de les idees principals.

Veure vídeo a YouTube: Veganism = Orthorexia? Weight Loss Series – Extra

Hi ha la creença generalitzada que la pèrdua de pes és només possible amb restricció calòrica i si el teu cos no respon a això, estàs atrapat. Parlaran de metabolisme lent i les solucions seran quasi nul·les. Però la pèrdua de pes sense restricció calòrica ÉS possible si es mengen els aliments pels quals el cos humà està dissenyat, que són aliments provinents del món vegetal naturals i integrals (whole plant based foods) i s’exclou tot aliment processat, refinat, alt en greix i alt en proteïna. Fer això promou la pèrdua de pes fins assolir el teu pes òptim, a més de guarir moltes malalties i dolences.

Al fet d’evitar aquests aliments processats, refinats, alts en greixos i alts en proteïnes, promotors d’obesitat i de malalties, productes que el cos no pot reconèixer, hi ha qui ha denominat ortorèxia, un trastorn alimentari d’aquells qui vetllen pel que mengen i per la seva salut. Per altra banda, posant aquesta definició en negatiu, el contrari també es podria aplicar, és a dir, els qui no pateixen ortorèxia són aquells a qui els importa un pebrot la seva salut perquè sí que consumeixen aliments que no promouen una bona salut i per als quals el cos humà no està dissenyat. (more…)