Tag: infants

salsa de trawmàquet

Dos anys i mig enrere compartia amb vosaltres una salsa de tomàquet exprés, que era molt ràpida de preparar: triturant els ingredients en una processadora d’aliments i després fent xuc-xuc a foc lent una estoneta.

Foc lent? Ara em pregunto el perquè. En immergir-me el món que ens ofereix la cuina crudivegana i viva, sense fogons, sense coccions, he descobert infinitat de salses, vinagretes, plats, postres que només requereixen una bona combinació d’ingredients i ja estan preparats per consumir. Precisament les salses són molt importants en aquesta cuina ja que són el que donen el sabor interessant, original i deliciós als plats. Ja he anat compartint algunes receptes de salses crudiveganes, especialment l’entrada de salses i dips crudivegans amb un recull de les bases per fer tot de salses i dips salats, dolços, especiats, aromàtics, més densos, més lleugers… i la salsa de caqui i la meva salsa favorita fins ara.

Per què perdre nutrients en la cocció, i temps! Per fer una salsa de tomàquet, què creieu que necessitem? Pensem el que porta una salsa de tomàquet tradicional i anem adaptant-la en salsa de trawmàquet crudivegana. Tomàquet, ceba o porro, potser pebrot vermell, all, oli d’oliva. La meva salsa exprés portava també nous i herbes diverses com fonoll, orenga… Tots aquests ingredients triturats fan una salsa de tomàquet, que es pot afegir a allò que hàgiu cuinat (si és que és un plat cuit) i la salsa ja s’escalfarà en barrejar-la.

Hi podem fer alguns afegits a aquesta salsa de trawmàquet per fer-la encara més original i deliciosa. (more…)

salsa, dip, sopa, batut, farcit!

La recepta que comparteixo amb vosaltres és de moment una de les meves favorites a dia d’avui. Porto un temps experimentant amb la cuina crudivegana i vaig tenint sorpreses molt bones (com els fideus de carbassó amb salsa de caqui, la salsa de dàtils…). La salsa de la qual vull parlar avui és una cremosa d’alvocat i cogombre que he posat sobre uns fideus de carbassó i pastanaga. De-lí-ci-a!

salsa cremosa d'alvocat i cogombreQuan us parlava de les bases per fer unes bones salses o dips i quins ingredients podem tenir al cap, us deia que hi ha les salses greixoses, per als dies que necessitem la nostra bona dosi d’aquests greixos saludables. L’alvocat és un dels meus aliments preferits, però hem de menjar-lo amb una certa moderació i ben combinat. Avui era el dia perfecte.

Durant el dia, havia estat consumint tot de fruita fresca (comptant plàtans, raïm i figues –per separat, en esmorzar, berenar i snacks). Per dinar una gran amanida de fulla verda, tallarines de carbassó i pebrot vermell amb salsa de préssec i dàtils. Aleshores per sopar podia incorporar el greix saludable. He estat pensant que les nits són ideals per prendre una gran amanida amb fulles verdes o bé plats més «elaborats» que et satisfacin completament. Ja he esmentat que trobo deliciosos els fideus de carbassó, per tant els volia per sopar amb una «autèntica» salsa per a «pasta».

Una salsa cremosa amb herbes aniria a la perfecció així que ja ho tenia. Cremosa i greix saludable: alvocat. La resta d’ingredients volia que no tapessin amb excés l’alvocat, però que hi donessin una textura més líquida i alhora cremosa. Per això he escollit el cogombre. Unes quantes herbes i espècies, una mica de suc de llimona i un toc final que encara feia més per al plat de «pasta». Aquí teniu tota la recepta:

Fideus de carbassó i pastanaga amb salsa cremosa d’alvocat i cogombre crudivegans (more…)

salses i dips crudivegans

salsa de pastanagaLa cuina crudivegana té amagades unes quantes sorpreses, una d’elles les salses que podem afegir a les amanides i plats com els fideus o espaguetis crudivegans. Fer plats deliciosos i saborosos és una de les claus de l’èxit d’alimentar-se d’aquesta manera.

Per trobar les que ens agradin més s’ha d’experimentar una mica, amb diferents vegetals, fruites, herbes, espècies i altres condiments. Anar provant mescles, tastant-les i escollint quina ens agrada, quina no i quina ens apassiona. Jo ja estic trobant les meves favorites.

Un objectiu és fer que aquestes salses o dips siguin baixes en greix, perquè és aquesta l’aproximació d’alimentació crudivegana que estic transmetent en aquestes entrades. Això vol dir que no farem servir com a norma general ni oli, ni fruits secs, ni llavors, ni alvocat. Perquè d’això és del que pequen molts crudivegans o persones que volen menjar més cru: acaben menjant molt de greix, entre 40 i 60% moltes vegades (com us deia en una altra entrada, podeu analitzar el que mengeu en un dia amb aquesta eina i veureu els percentatges de carbohidrats, proteïnes i greixos que esteu ingerint, així com de vitamines, minerals… i potser quedareu ben sorpresos).

El greix és molt important per a la salut, però segons els estudis que avalen aquesta alimentació crudivegana baixa en greix, només és adequat que formi aproximadament un 10% de les calories diàries. Així que hi ha lloc per alguns bons greixos de qualitat, alvocat, fruits secs i llavors, però no cada dia. Per tant, hem de trobar salses i dips sense greix que ens encantin i que puguem assaborir cada dia. Recordem que segons aquests estudis el greix fa que el sucre es quedi atrapat al torrent sanguini, la qual cosa provoca diabetis i càndida entre altres.

Com he dit, heu d’experimentar per trobar els sabors que us encaixen perfectament. Altres persones poden fer recomanacions, però cadascú té les teves preferències individuals. Una part de la diversió d’aquesta alimentació és el redespertar de la llengua als gustos i sensacions i a la diversitat de fruites, verdures i herbes fresques.

De salses i dips n’hi ha bàsicament de tres tipus: (more…)

inquietuds sobre la fruita i el sucre

La fruita ha estat i és considerada un aliment saludable al llarg de la història i, en canvi, darrerament s’està posant de moda condemnar-la per l’alt contingut de sucre que té. Hi ha dietes que la redueixen molt i fins i tot l’eliminen. Hi ha gent, fins i tot doctors, que posen en el mateix sac els mals que pot ocasionar el consum de sucres amb els del sucre natural de la fruita. Existeix de debò algun perill de consumir grans quantitats de fruita?

Hi ha qui creu que és millor no consumir fruita, encara menys la dolça, perquè causa problemes en el sucre de la sang. Un alt nivell de sucre a la sang provoca malalties com la càndida, diabetis, fatiga crònica, hipo- i hiperglicèmia i altres patologies, fins i tot, càncer. “Massa” sucre és realment dolent per a la salut, però és quasi impossible consumir massa sucre de fruita fresca.

De moment dit així és contraintuïtiu, però és com que l’osteoporosi no és un problema de falta de calci, són moltes més coses les que estan implicades, si no no s’entendria que els països consumidors de “més calci” de productes làctics són aquells amb una taxa més alta d’osteoporosi (en vaig parlar una mica aquí).

fully raw pie chartConsumir grans quantitats de fruita fresca, dolça també, no produeix problemes de sucre a la sang quan s’està seguint una alimentació baixa en greix (HCLF) com és el que estic transmetent en totes les entrades dedicades al crudiveganisme. Quan el sistema no està “enganxifós” per un excés de greix, el sucre de la fruita incloent de fruita d’índex glicèmic alt es mou fàcilment cap endins i després cap enfora de la sang. Els nivells sanguinis d’un individu sa no varien gaire amb la ingesta d’aquest tipus d’aliments.

L’índex glicèmic classifica els aliments en funció de com tan ràpid es trenquen durant la digestió i com tan ràpid n’entren els sucres a la sang. Aquest índex diu com tan ràpid els carbohidrats es converteixen en sucre sanguini. Però no diu quin tant d’aquest carbohidrat es troba en una porció del menjar, que també és important. Això ho diu la càrrega glicèmica. Aquesta es calcula multiplicant l’índex glicèmic de l’aliment per la quantitat de carbohidrats disponibles per porció (grams de carbohidrats menys fibra) i dividint per 100. Així doncs, les fruites són majoritàriament aigua, per tant tenen una càrrega glicèmica baixa per molt que tinguin un índex glicèmic alt. Per exemple un plàtan que té un índex glicèmic de 52 (sent el sucre un valor de 100) tenen un 75% d’aigua, així la càrrega glicèmica és de 12.

Així doncs, sempre és millor menjar la fruita fresca, perquè les fruites seques han perdut l’aigua amb la qual cosa tenen una càrrega glicèmica més alta. També és millor la fruita sencera que en suc perquè la fibra endarrereix l’absorció del sucre. Sempre i amb tots els aliments és millor sencer, fresc, madur, cru i no processat.

En realitat, la velocitat en què entra el sucre a la sang, tampoc no és el més important. (more…)

mono-àpat

persimmon sunrise

Un mono-àpat (monomeal) és menjar només un aliment en un àpat, per exemple, un tipus de fruita (només plàtans, només préssecs, només meló). Aquesta idea pot semblar-vos que no té res d’especial, molts deveu fer això de menjar una fruita quan teniu gana. Però no estem parlant de menjar-nos una poma o un plàtan, com quan fem un snack o a mig matí. Estem parlant de fer un àpat complet nutricionalment i calòricament. No parlem d’snacks o àpats “secundaris”, parlem de fer àpats principals com l’esmorzar (com quan proposava de començar el dia cru i viu) i el dinar a base de fruita i, a més, d’una sola fruita.

Segons la teoria de la combinació d’aliments, barrejar moltes fruites en un àpat no és adequat, menys si aquestes pertanyen a grups que entre ells no combinen, com parlava extensament en aquesta entrada. Així com hi ha bones combinacions d’aliments, les quals fan que aquells es digereixin, s’aboserbeixin i s’assimilin els nutrients, també menjar un sola fruita d’una vegada és una de les pràctiques amb la qual aconseguim la màxima assimilació de nutrients.

Un altre benefici que tenen els mono-àpats és (more…)