Tag: infants

combinar els aliments correctament

Combinar els aliments correctament és indispensable per digerir i assimilar els nutrients de la manera més eficient. Confondre el nostre cos menjant diferents aliments alhora que tenen diferents temps de digestió és perillós i provoca inflamació, gas, acidesa, flatulència, dolor abdominal i altres patologies.

combinació d'alimentsUn dels malentesos i errors més grans que es tenen és pensar que una dieta equilibrada ha de combinar tota mena d’aliments per tenir un plat equilibrat. Estudiant moltes cultures de la nostra història, veiem que la manera com ingerien els aliments era molt simple. Un sol aliment era consumit sol o en combinació amb dos o tres altres aliments. Aquests patrons alimentaris es van seguir durant milers d’anys.

Actualment es cometen aberracions pel que fa la quantitat d’aliments i pseudoaliments que es consumeixen en un sol àpat i al llarg del dia. Només mirant les etiquetes dels productes en trobem que contenen 10, 20 i 30 ingredients, la majoria més que sospitosos. És hora que prenem consciència de què estem introduint al nostre cos diàriament i que ens adonem que en sobra probablement una gran part. Com diu el Dr. D. Graham

“Les cèl·lules que envolten i delimiten la boca i el tracte digestiu són reemplaçades diàriament. En un sentit molt real, els menjars que estem consumint estan constantment en el procés de tornar-se ‘nosaltres’. Donat aquest fet, no voldries assegurar que cada mossegada que fas estigui feta de les matèries primeres de més alta qualitat amb les quals es construeix el ‘tu’ en què t’estàs convertint?”.

També la seqüenciació d’ingesta dels aliments té un lloc molt important en la salut. (more…)

batuts de plàtan plens de vida

A l’entrada anterior parlava de com començar el dia cru i viu, una manera d’incrementar els aliments crus i vius en l’alimentació diària, i en un moment tan important per a l’organisme com és l’esmorzar, el que marca la pauta de com iniciem el dia. I l’esmorzar que us deia que més he estat menjant en aquests 30 dies d’alimentació crudivegana han estat els batuts de plàtan. En aquesta entrada també hi donava importància al fet que aquests àpats crudivegans han de ser àpats complets per si mateixos pel que fa calories i requeriments nutricionals, i també simples, saciants i deliciosos al paladar.

Els batuts de plàtan compleixen totes aquestes característiques: ràpids de fer, requereixen d’un a tres ingredients, són molt nutritius, saciants i estan molt bons. A més, es poden anar variant en funció del desig i del que tinguem a la cuina.

A continuació us parlo detalladament de cadascuna de les variacions de batut que jo he fet: el batut de plàtan simple; el batut de plàtan i dàtils; el batut verd de plàtan; el batut de plàtan i fruita; i el batut gelat de plàtan. Comencem!

Batut de plàtan simple
Ingredients
Plàtans
½ tassa d’aigua per plàtan
Procediment
Batre els plàtans amb l’aigua. Prendre!

vit i min 4 plàtansÉs extremadament senzill, però és molt bo. Quants plàtans? Llegint receptes de persones que practiquen aquest tipus d’alimentació, he trobat gent que pren batuts fets amb 3, 4, 5 plàtans i fins a 10 o més! Com us deia a l’entrada anterior, en realitat si es mengen aliments crus, fruites i verdures, i especialment una sola fruita d’una vegada, no es pot menjar “massa”. El que he estat fent normalment durant aquests 30 dies és un batut de 4 plàtans amb 2 tasses d’aigua; això ha estat suficient per a mi. Són 400 calories aproximadament, amb ja el 68% dels requeriments nutricionals diaris de vitamina C, 87% de vitamina B6, 48% de potassi, 64% de manganès.

Un plàtan dóna un recàrrega d’energia instantània i substancial. Recerques han demostrat que només dos plàtans ja donen energia suficient per després d’un entrenament intens de 90 minuts. També, els nutrients que contenen estan relacionats amb la millora i cura d’algunes malalties com la depressió (pel contingut de triptòfan), l’anèmia (perquè estimulen la producció d’hemoglobina), la pressió arterial (pel contingut de potassi), l’estrenyiment (per la fibra), l’ansietat (per la bona quantitat de vitamines B)… Un plàtan comparat amb una poma conté 4 vegades més de proteïna, 2 vegades de carbohidrats, 3 vegades de fósfor, 5 vegades de vitamina A i ferro, i 2 d’altres vitamines i minerals. Així que podríem canviar la dita original d’”una poma al dia, metges ens estalviaria” per “un plàtan al dia, metges ens estaviaria” (“a banana a day, keeps the doctor away”). Una fruita que no pot faltar com a esmorzar, berenar o snack per a nens i nenes que porten una vida tan activa tant física com mental.

Durant aquest matins, però, no he pres el batut amb només plàtan; generalment hi he afegit (more…)

un berenar reinventat

Avui tractarem de solucionar dues situacions amb què moltes ens trobem ben sovint a casa en relació amb els àpats en general i, en particular, amb els menjars amb els nostres fills: com no llençar menjar i com fer que els petits de la casa mengin més varietat d’aliments.

Nosaltres, els pares, som els qui hem de, sempre, oferir-los àpats equilibrats, ben pensats i nutritius, però els nostres fills escolliran el que els vingui de gust menjar en aquell moment. Aquest fet és un tema sencer per si mateix, el què fer i com gestionar aquestes situacions, (deixar-los que només mengin el que ells volen o “ajudar-los”, per dir-ho suau, a menjar allò que volem que mengin), del qual parlem en el taller Cuina saludable i saborosa per als petits de la casa i en els assessoraments individuals i del qual escriuré més àmpliament ben aviat. Però no és del que volia parlar avui.

croquetes de verdures i civadaAvui, imaginem la situació que en un àpat (posem el dinar) el petit mengi molt poc o només d’un element (per exemple només la pastanaga, o només les mongetes, o només els pèsols). Per tant, queda menjar al plat. Què fer amb les restes de menjar? No crec que cap de nosaltres vulgui llençar menjar i malgastar els diners. I el temps. Perquè aquell menjar ja l’hem preparat, hem dedicat una bona estona a comprar i cuinar. Podem tornar a oferir el mateix menjar més tard, però pot resultar que el nen no ho vulgui tampoc. Aleshores, hem de donar-li una nova vida a aquell plat, per tant, reconvertir-lo, transformar-lo, donar-li una nova forma.

Us comparteixo un exemple concret. (more…)

alimentació familiar, errors i solucions

Vintage Picture of Children Sitting Down at a Table about to Eat a Meal, Boys, Girl, Woman

Sembla que és difícil instaurar en els més petits hàbits d’alimentació saludables. Però en molts casos si ens mirem els adults, els pares, veurem que som nosaltres els qui manquem d’uns bons hàbits alimentaris nutritius, conscients, coherents. Els nens no necessiten d’unes preparacions especials o diferents a les dels pares, si aquestes són correctes.

“La obesidad infantil no es una enfermedad a secas, es la manifestación de una sociedad enferma que ha perdido la conexión natural e instintiva con algo tan primario y fundamental como es la alimentación”, diu Susana Domínguez, pediatra i autora de llibres. El problema actual és que moltes persones adultes (i aleshores els nens) no saben què és alimentar-se bé ni com fer preparacions nutritives, saludables, fàcils, assequibles…

Els errors que cito a continuació que es donen en el si de moltes famílies han estat extrets d’aquest article i als quals hi afegeixo moltes més consideracions, alternatives, solucions i enllaços a entrades anteriors en les quals ja he anat tractant i escrivint sobre tots aquests temes:

1. Excessiva improvisació
Cal tenir una bona organització de compres, aliments, preparacions, combinacions  i menús, i tenir preparats alguns menjars que es poden conservar a la nevera per tenir-los quan els necessitem i no tenim gaire temps. Per a això, cal saber quins aliments ens aporten nutrients reals i satisfent els requeriments diaris. També cal tornar a cuinar, com deia en aquesta entrada de fa uns quants mesos, saber fer preparacions simples, ràpides, però alhora nutritives i delicioses.

2. Menús a la carta
Preguntar als petits què volen menjar no és el camí ni funciona, són els adults els qui proporcionem els aliments que sabem que són bons per a ells. Si hi ha diferents àpats preparats, sí que se’ls pot fer un pseudooferiment, entre aquells àpats que volem que mengin, perquè sentin que els estem incloent en la decisió del menjar i perquè tots tenim les nostres preferències que volem que siguin escoltades i respectades, grans i petits.

3. No esmorzar o fer esmorzars buits des del punt de vista nutricional
Gran part dels esmorzars que es consumeixen en la nostra societat són inadequats pel que fa l’equilibri de macro i micronutrients. Alguns, molt calòrics però amb absència d’aliment. Altres, amb massa quantitat d’un macronutrient i manca d’altres. Cal començar el dia amb un esmorzar ben complet i equilibrat per trencar el dejú de la nit (en anglès i en castellà ja ho diu la paraula, break-fast, des-ayuno, trencara el dejú) i per encarar un nou dia intens d’activitat.

4. Picotejar a totes hores
Menjar massa sovint fent tries inadequades, també aliments buits des del punt de vista nutricional, desequilibrats pel que fa macro i micronutrients, fins i tot completament nocius per a la salut (sucre, sal, greixos no saludables, additius, químics…). (more…)

“justificacions” per entendre els qui mengen fast food (mode ironia)

FINALISTA

Podeu entendre com hi ha gent que encara sigui capaç de menjar fast food (tipus hamburgueses i pollastre)? Avui deixo unes quantes “justificacions” per tractar d’entendre’ls. Aquests raons us poden servir per respondre comentaris i preguntes que us fan aquestes mateixes persones quan saben que vosaltres no en consumiu.

Aquí van 8 “justificacions” al consum de fast food. A la persona que segueix amb aquest hàbit…

1. No li importa el maltractament animal (les condicions horribles en què estan a les granges i les maneres terribles de morir als escorxadors) ni que aquests animals estiguin plens d’antibiòtics (per fer-los viure en aquestes condicions nefastes fins a la seva mort),

2. Li és igual prendre’s aquests antibiòtics i altres substàncies tòxiques creades pels organismes d’aquests animals generades sobretot per tot l’estrès que se’ls provoca,

3. Tant li fan els químics que hi posen un cop preparen el menjar perquè pugui aguantar temps i temps, tingui textura, tingui “bon” sabor i, encara més, creï addicció a qui ho menja (per exemple, el glutamat monosòdic, que s’afegeix a molts menjars preparats i tipus fast food),

4. No té manies de (more…)