Tag: infants

detox i lactància

Darrerament s’ha posat molt de moda el terme detox. Molts dietistes, nutricionistes i gent diversa parlen dels detox de tardor (ara que toca aquesta estació), després parlaran del detox després de les festes de Nadal, i els detox amb sucs (especialment sucs verds), només de fruites i verdures, etc. En realitat, és el que abans en dèiem fer bondat després d’àpats molt copiosos o menjar molt light després d’haver-se passat una mica en menjars familiars.

Tot i el to que acabo d’emprar, no estic dient que no estiguin bé aquests detox, sinó que hi ha maneres més senzilles i naturals de fer-los i que no s’anomenen detox, però que ho són. I que, a més, inclouen col·lectius per als qui no seria convenient fer un detox comme il faut, com són dones embarassades o en període de lactància.

I aquí vaig amb l’entrada d’avui. Perquè, si estàs embarassada o donant el pit, pots fer un detox? Doncs molts diran que no, que no és gens aconsellable. Però en canvi no diran res sobre deixar l’organisme amb totes les toxines campant lliurement! A més, sumant el temps que dura un embaràs (més el temps anterior si aquest ha estat planificat) i el de la lactància (que poden ser entre mesos i uns quants anys), són anys que la dona ha de tenir cura del seu cos, no només per ella, sinó per al benestar i la salut del seu nadó.

PiknikasM’agradaria proporcionar alguns consells els quals podrien anomenar-se pràctiques de detox per al període de lactància. Quan es fa una desintoxicació d’alguna mena es mobilitzen toxines que passarien a la llet i al nadó. Això no ho volem pas, però tampoc no volem deixar que les toxines que ja són al cos, s’hi quedin. Així que sí que podem fer diverses coses.

El nostre cos sempre està desintoxicant-se, per tant, hem de pensar en el dia a dia. Per tenir un organisme net, cal que els camins d’eliminació estiguin lliures, no bloquejats, per deixar sortir les toxines i reduir el nombre de toxines que entren.

Com podem fer-ho durant la lactància: (more…)

menjar, presa de decisions i actitud davant la vida

Menjar implica una presa de decisions constants i reflecteix una actitud davant la vida.

Hem de passar d’un pensament antropocèntric a un de sistèmic. D’una visió analítica del cos a una de sistèmica, holística i sinèrgica.

Quant més maltractem el nostre planeta, aquest més ens agredeix.

La natura ens dóna els aliments de forma completa: no cal saber de vitamines ni nutrients per alimentar-se correctament, en realitat és molt més fàcil! Cal que ens alimentem del que ens dóna la natura en la seva forma més natural, completa i integral, sense manipulació o la més mínima.

De raons per escollir un tipus o un altre de manera d’alimentar-nos n’hi ha moltes i són molt interessants que les tinguem en compte: antropològiques, ecològiques, ètiques, filosòfiques, de salut i nutricionals.

Aquest és el tastet que ressalto i vull compartir amb vosaltres d’aquesta conferència del Dr. Pere Ródenas, “Quina seria la dieta ideal? i en què consisteix alimentar-se”. I vosaltres amb què us quedeu? Espero els vostres comentaris aquí sota. D’aquests temes i molt més en parlem a les xerrades-taller els dijous al vespre al Món Verd. Us hi esperem!

[Aquesta entrada va aparèixer primer a “quina seria la dieta ideal”, Món Verd.]

crema de llenties i #iCollDay

Un grup d’aliments que no hauria de faltar a la nostra alimentació diària, especialment si som vegetarians/vegans, són els llegums. Es té por dels llegums, hi ha gent que pensa que tenen moltes calories. Molt lluny de la veritat, els llegums tenen molt poques calories, però la importància rau encara més en les propietats tan beneficioses que tenen. Són completament indicats en un pla per perdre pes, ja que apaivaguen de manera natural les ganes de prendre dolços, les ganes de sucre i de picar, no tenen greix, i tenen proteïnes i minerals (com ferro) i fibra.

Un grapadet de llegums en cada àpat és un bon aliat així com molt deliciós. Descobriu -a banda dels més coneguts cigrons, llenties i mongetes seques- les mongetes vermelles i l’azuki. I la versatilitat: en calent (amb verdures i cereals), en fred (en amanida, amb tomàquet, pebrot i fulles verdes, combinació perfecta amb vitamina C per absorbir bé el ferro), en pasta o crema freda, tipus hummus (podeu fer hummus no només amb cigrons, sinó també amb la resta de llegums citats) i en crema calenta (la crema de llenties que us presento avui, una autèntica delícia).

Crema de llentiescrema de llenties, foto d'una recepta d'un llibre, la primera en la qual em vaig inspirar
(per a 4 persones)
30 minuts

Ingredients:
– 1 tassa de llenties crues
– 4 tasses d’aigua
– verdures al gust
– espècies al gust
– variacions al gust*

Preparació (more…)

inspirar-nos per inspirar

Find the ideaAvui segueixo de l’entrada “inspirar-nos i prendre la responsabilitat” on tractava un tema específic com és la criança d’un fill sent vegetariana o vegana, i en la dificultat de poder trobar persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què ésser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill. També deia que a la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes. En el post d’avui, reflexionaré sobre un parell d’històries més que vaig llegir.

Si se’m parla d’estar imposant una forma de vida a la meva filla m’entra una barreja de mal humor, riure i depressió.

En llegir això, se m’ocorre el que moltes vegades he anat dient, quan per exemple he parlat del desconeixement que es té en matèria de salut i nutrició. La gent creu que en sap (per allò del deixar-se portar i ser com una ombra d’altres) i l’únic que fan és repetir el que han sentit abans, però sense haver-ho processat, digerit, analitzat, criticat. I és clar, les persones que decideixen portar un tipus de vida diferent, les quals sí que han passat per un procés d’investigació, lectures, fer-se preguntes, aquestes són les assenyalades amb el dit i preses com a irresponsables o negligents (“d’on prens les proteïnes? I el calci?”, les preguntes de sempre). En canvi, sembla que no és d’imposició ni descuit donar-li cada dia al teu fill per esmorzar un o dos gots de llet d’un altre animal amb unes pólvores compostos de sucre, farina, xocolata; o per berenar una pasta industrial amb una etiqueta plena d’ingredients, la majoria dels quals no haurien ni d’entrar dins la categoria d’aliments. Doncs això, per a mi, és sentenciar a aquesta persona en creixement a patir un munt de malalties al llarg de la seva vida, començant ja, des de ben petita.

I ho veig de prop, (more…)

inspirar-nos i prendre la responsabilitat

No estàs sola!

De vegades ho creiem, que ho estem, que aquella situació és única, però generalment no és pas així, altres persones ho han viscut o ho estan passant. Si tenim una xarxa social i familiar al nostre voltant, podem buscar-hi recolzament i suport en persones que creguem que ens ajudaran a trobar alguna “solució” o ens faran veure les coses des d’un altre punt de vista o perspectiva, que sempre és molt positiu. Però de vegades no comptem amb aquesta opció de demanar consell a persones properes.

Amb les noves tecnologies, també podem buscar a la xarxa persones i històries en les quals poder-nos inspirar i, alhora, reconfortar-nos veient que no s’està sola, com he dit en començar. M’estic referint a un tema específic com és la criança d’un fill sent vegetariana o vegana. En un cas així, és probable que no trobem gaires persones en la nostra xarxa social i familiar que ens puguin ajudar, perquè molts desconeixen què és ser vegetarià/vegà i, menys, amb un fill.

A la xarxa sí que hi ha webs i fòrums de persones que intercanvien els seus testimonis, amb els seus coneixements i experiències, i són molt enriquidors. Per exemple, a la web Dime qué comes, hi he trobat històries personals de pares que expliquen la seva experiència sent vegetarians o veganes i com han anat prenent decisions, coneixent altres persones, trobant-se en múltiples situacions, amb coneguts, familiars, metges… Són històries molt maques, que et fan somriure, algunes anècdotes més aviat plorar, però gràcies a la fortalesa i la positivitat de tots ells, i la ironia i el sentit de l’humor, hi ha fragments que fins i tot et treuen una riallada. La conclusió és que de tot se n’aprèn, de les situacions favorables i de les que no ho són tant, tot fa que reflexionem i, així, puguem cada vegada més prendre les millors decisions cap a una vida plena, real, saludable, sostenible i feliç. Perquè m’he anat adonant en els darrers temps que moltes persones han perdut la capacitat de prendre decisions per ells mateixos, sempre es deixen en mans d’algú altre, la gran majoria de casos, de metges. Però on està la intuïció i el saber de cadascú? On s’han quedat? Més endavant m’hi referiré una mica més.

*inspiration*

En aquest i alguns posts que seguiran, reflexionaré sobre algunes de les històries que vaig llegir. Avui comparteixo la següent: (more…)