Tag: macrobiòtica

sopar dolçament natural

carbassa pastanaga llenties pansesO naturalment dolç. L’ordre dels mots no altera el resultat del producte. Un plat senzill, però exquisit, ple de color i molt nutritiu; natural, però molt dolç i ple d’aromes; dolç, i en canvi natural, gens processat i sense afegir artefactes estranys. Ja som a l’hivern, els dies són molt curts, però ara ja comencen a fer-se llargs cada dia. Algunes verdures de temporada són la carbassa i el moniato, tots dos hortalisses que tenen en comú el color taronja i una gran dolçor natural. Una és un fruit, l’altre un tubercle; round and root (rodona i arrel). En una xerrada d’alimentació energètica que vaig assistir fa unes quantes setmanes van parlar de la importància de consumir vegetals round o root per apaivagar les ganes de dolç. A continuació us ho explico millor.

En aquesta època en què estem, molt prop de les Festes i, per tant, àpats familiars, d’empresa i més, potser encara teniu més ganes de menjar dolç, però per la quantitat d’aliments que tenim a l’abast per aquestes dates (com polvorons, torrons, bombons i altres bombes de sucre i productes gens saludables -recordeu que els polvorons també es diuen mantecados, que ve de ‘manteca’, que vol dir ‘llard de porc’-), segurament les tries que esteu fent no són les més adequades.

El que us anava dient de consumir diàriament una verdura rodona o d’arrel, és (more…)

inspirar, no imposar

Una cosa recurrent que succeeix en un assessorament nutricional, en un curs, en un taller, és que apareguin diferents opinions al voltant d’un aliment, d’una manera de cuinar, d’una manera d’entendre la nutrició. Que hi hagi uns que creuen en una cosa, altres, en una de ben diferent. Això ocorre perquè d’estudis, investigacions, recomanacions, n’hi ha molts i aquests mateixos es contradiuen, es contraposen i poden crear confusió.

Inspire others - can you ??Què creure, què escollir? Cadascú és lliure i és responsable de pensar el que més li convingui. En realitat, no hi ha una resposta única per a res. M’agradava molt el meu professor de dietètica natural, Pablo de la Iglesia, que deia que cadascú ha de saber escoltar-se i observar-se i veure què és el que més li convé i li funciona. Sembla que hi ha algunes idees i teories que estan més esteses i que tenen uns fonaments més ben treballats, contrastats i demostrats, però segur que també en trobem que els contradiguin. Tornem-hi doncs, una, com a coneixedora de les diferents teories i estudis, i com a agent en primera persona que ha gaudit d’una millora excepcional en la salut gràcies a canvis progressius al llarg de temps, recomanarà i encomanarà aquelles coses que creu que són les que funcionen, les més saludables, les més adequades. Però no ha d’oblidar mai escoltar la persona o persones que té al davant i veure què és el que a ells els funciona; potser no coincidirà amb allò que havia anat bé per a ella. Diumenge, com deia a l’entrada d’ahir, al curs-taller “La salut a través de la cuina”, la ponent, Camila Loew, també va ser molt respectuosa en tot moment amb cadascuna de les aportacions dels assistents i va dir diverses vegades que cal que aprenguem a conèixer el nostre cos, a escoltar-nos i a veure, en cada moment, què és el que necessitem.

Com he dit moltes vegades, anar cap a una alimentació saludable és un aprenentatge constant, un camí a recórrer, una presa de decisions contínua, un inspirar-se d’altres… per més endavant poder ser tu qui inspires els del teu voltant i poder gaudir d’un coixí de coneixement molt i molt útil. Sempre des de la pròpia experiència i coneixement, però torno a repetir, sense oblidar que les altres persones també tenen unes creences, pensaments i opinions formades. Quan és molt a l’inici del camí, aquestes idees i creences són força confoses i plenes de mites (sovint falsos), però quan ja han anat avançant trams, es tracta que segueixin reflexionant i incorporant noves coses, nous matisos.

Tota aquesta reflexió m’ha vingut després que abans-d’ahir assistís a una xerrada de Montse Bradford, “How to create energy with vegetarian food” (com crear energia amb una alimentació vegetariana), (more…)

miso, un superaliment

La primera vegada que vaig sentir sobre el miso, va ser en un restaurant japonès. N’és un plat molt típic, que consisteix en una sopeta amb un gust saladet, que normalment te la serveixen en un bol petitet i una cullera de ceràmica. És un entrant o un plat d’acompanyament. La següent vegada que en vaig sentir a parlar, fora dels restaurants japonesos, va ser per una amiga que estava seguint una dieta macrobiòtica, la qual em va explicar com s’havia de cuinar i per què era beneficiosa.

Miso soupDesprés he anat descobrint pel meu compte tots els beneficis i perquès de les bondats del miso, i les diferents maneres d’incorporar-lo a la nostra cuina diària d’una manera ben fàcil i aportant-nos un munt de nutrients i beneficis per a l’organisme. Per això avui hi escric i l’incorporo en la sèrie d’entrades dedicades als superaliments.

Fa uns dies, quan parlava de “la soja: beneficiosa o perjudicial?“, vaig citar el miso, ja que és un condiment fermentat fet de grans de soja, cereals (arròs o ordi), sal i aigua. El sabor, color, textura i aroma del miso varia depenent de l’origen i l’elaboració. També deia que es fa servir per donar sabor a sopes, estofats i salses. Avui vull aprofundir més. Parlaré dels beneficis, de les propietats i de com consumir-lo.

Primer de tot, (more…)

macrobiòtica i l’efecte como-agua-para-chocolate

Kitchen cornerOlor de canyella allà on no n’hem posat;
brou de color bleda-rave;
vinagreta acidodolçosalada;
talls que afecten el sabor del resultat…

Màgia, pòcimes, encanteris?

Macrobiòtica!

Els dimecres al matí ens reunim unes quantes persones a AureaSocial per fer un taller de cuina i nutrició, un espai en què mentre parlem d’alimentació, salut i moltes altres coses, cuinem basant-nos en la tradició macrobiòtica.

La macrobiòtica (del grec μακρός, “gran” i βίος, “vida”) és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Es tracta d’un sistema alhora filosòfic i pràctic que pretén actualitzar, per tal de presentar-lo d’una manera entenedora per a la mentalitat moderna, l’antic principi oriental del yin i el yang el qual, segons Ohsawa, constitueix la base de tot el coneixement d’Extrem-Orient (tant científic com filosoficoreligiós). El lligam entre la filosofia i la pràctica es fa, en particular, a través de l’alimentació: Ohsawa defensava la idea de què tot menjant segons aquest principi l’organisme s’harmonitza i així l’enteniment es torna més clar, capaç de percebre millor la realitat.

Ahir va ser excepcional perquè… (more…)